El casament de la rosa i el clavell (4)

La dama, per pura coqueteria i per tal de retardar l’imminent esposori, ja que els pares d’ambdós els havien compromès de ben joves, havia adquirit el mal costum d’exasperar-lo exigint-li costosos i sofisticats regals. Un dia gosà demanar-li que li procurés l’extraordinària rosa d’Alexandria, perquè el dia del casament volia exhibir-la damunt la sina, que el vestit nupcial cobriria. L’audaç cavaller, jove i enamorat, no li ho feu repetir dues vegades i emprengué l’aventura sense dilació.

Passades moltes peripècies i privacions l’atzar el menà afins un amagat i antiquíssim carme on, per màgia primaveral, havia florit la prodigiosa rosa d’Alexandria. Tantost el cavaller s’ajupí i amb esmolada daga tallà la sensible tija verda, a l’instant la insòlita flor es convertí en una hurí de bellesa excepcional. El cavaller va quedar-se extraordinàriament sorprès del desconcertant miracle i oblidant-se tot d’una de la princesa d’ al Barrassí, s’abandonà als encants de la dama-flor. Però no comptava amb la fada del jardí que residia en el profund aiguaneix de l’hort, la qual per la insolent pretensió de l’humà el condemnà a morir en pocs dies, a no ser que en el transcurs d’aquests dies algú se’n compadirà i es casés amb ell.

L’intrèpid cavaller, atuït en veure’s sentenciat sa deixar el món al punt de la jovenesa. Maleint la despietada dema que l’havia aconduït al cruel destí, girà l’esguard i diposità l’esperança en la bella dama-flor, que, en la seva imprudència, havia segat en plena primavera; i ella se’n compadí. Allí mateix la fada de l’aigua oficià el maridatge. Tot celebrades les silvestres núpcies, l’esposa tornà al seu remot estat vegetal i el bell cavaller es metamorfosejà en roig clavell de lívida carnadura.

Arribà el següent mes de maig i en l’esplendor primaveral i la fascinant dama-flor florí en un prat vora una infranquejable selva, on ningú gosaria injuriar-la. Però el cavaller-clavell nasqué al mateix hort de la fada, on ell havia arribat per collir la rosa d’Alexandria. Desolat pel cruel allunyament, suplicà a la fada del jardí que el convertís en qualsevol cosa que li permetés apropar-se a la seva esposa-rosa. Llavors la fada, entendrida per aquell amor commovedor, el transformà per sempre més en un raig de lluna. Des d’aleshores cada nit, el cavaller-clavell, amb pàl·lids dits lunars, pot acariciar la seductora dama-flor,