Quan vas sovint al cinema i/o tens per costum veure pel·lícules anomenades de terror o de por, se't fa gairebé impossible descobrir noves temàtiques o sensacions no explorades anteriorment.
Sara, la germana a la pel·lícula de la protagonista Belen Rueda, ha desaparegut fa dos anys al bell mig de la selva del Congo. Però hi ha notícies de què està viva quan tots la donaven per desapareguda i morta
Arriba l'hora de la veritat i no pas per discutir la qualitat de la pel·lícula, que la té i molta. Es tracta senzillament de saber a parer meu, qui guanyarà el proper cap de setmana el premi Oscar, si ‘La forma del agua’ o ‘Tres anuncios en las afueras’
Es tracta d'una d'aquelles pel·lícules què gairebé necessites un manual d'instruccions per entendre en cada moment el que passa en pantalla
Arribades aquestes dates i amb la mirada posada a les nominacions als premis Oscar del proper dia 23, arriba l’hora com no podia ser d’altra manera de començar a fer especulacions
Grans interpretacions de principi a fi, del primer a l’últim de les actrius i actors, disseny de producció molt reeixit, escenografia amb algun cartó-pedra però del tot versàtils, i uns números musicals de matrícula d'honor
Arriba com cada any a la seva cita, Woody Allen, tant estimat com odiat i gairebé sempre més reconegut a Europa que no pas als Estats Units
Per tot aquells que no vàreu tenir l’ocasió de veure-la, fa un mes aproximadament per TV3, arriba aquest divendres, 1 de desembre, a les 20.30 hores al Teatre Principal de Vilanova la tele-movie
Quan intentes adaptar un llibre de literatura nòrdica que ha venut 35 milions de llibres com el text de Jo Nesbo, està clar que corres un gran risc
No es tracta d'una pel·lícula desaprofitable, però si d’una pel·lícula epidèrmica on sols veiem les capes més superficials i probablement perdem una interioritat molt sensorial i indubtablement emocional entre els personatges, persones obligades a una difícil convivència
Blade Runner 2049, on continua la foscor, la superpoblació, els paisatges tèrbols i tenebrosos i els fons d’imatge fantasmals de la predecessora, no és en cap mida una pel·lícula d’acció sinó més aviat de ciència ficció sense pràcticament moviment
Resulta complicat certament fer un comentari d’una pel·lícula tan inclassificable com aquesta amb opinions per tots els gustos i on és possible faci falta veure-la més d’un cop per treure conclusions i captar essències
En un any d'estrenes qualitativament bastant pobre, és per felicitar-se que de tant en tant i fonamentalment per als més joves i no tan joves, es realitzi un repàs a la història
La pel·lícula amb prou feines entreté, possiblement perquè l'hem vist diverses vegades amb molt més aplom i amb un gust d'aventura molt més digerible i precís
Molt lluny d'aquella meravella fabricada per Spielberg i no ja per la seva qualitat, sinó pel seu enfocament diametralment oposa
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local