Per als qui ens dediquem a l’educació que hi hagi nens i nenes és bastant fonamental
Tenim una feina amb una exigència social i política altíssima, però amb uns mitjans retallats -fins a tocar os segons van dir en el seu dia- amb un marc legal que de tant mutable ja és gasós i amb uns responsables polítics que enreden la població sistemàticament quan els convé
Mentre trobem alguna màgica solució que aconsegueixi que els nanos facin allò que és bo, o justament allò que els hem dit que facin, jo no llençaria a les escombraries la possibilitat de prohibir, vaja, que seria més pragmàtic i menys idealista
És fàcil i, si m’ho permeten, una mica barat, acusar un estudi de manca d’amplitud si no ens agraden els seus resultats
L’anterior conseller d’educació Josep Gonzàlez Cambray va tractar amb prepotència la comunitat educativa i va intentar ignorar els sindicats com a agents de millora de la qualitat educativa
Coneguem doncs les dates i la cronologia del nou curs escolar 2023-2024
Els educadors i educadores ens trobem amb progenitors que mai s’havien sentit tan insegurs i desbordats per l’educació dels infants
Xatos! Que hi ha feina! Desperteu! A una generació d’analfabets se’ls enfot la innovació educativa. El que necessiten és aprendre a llegir
Les persones sensates, moderades, ponderades i reflexives que ens governen no es llençaran a aventures cap a terreny desconegut. Tornar als llibres! Marededéu! Que inventin ells!
Pot semblar un lema del segle XIX però no, és d’avui. Ensenyem a llegir els catalans i catalanes del futur. Ja
És un mal de la nostra societat, que hi ha anat prenent carta de naturalesa, potser per deixadesa (educativa, ètica...), potser per un paternalisme mal entès, o encara potser per remordiments de càstigs desmesurats aplicats en altres èpoques
La Festa es farà al recinte de La Paperera és un acte lúdic i alegre a través del qual es vol evidenciar que la inclusió social de les persones amb discapacitat és una qüestió de drets humans i també un benefici per a tota la societat
No m’agraden els Tyets, però segurament fan més feina de la que puc fer jo a l’hora de protegir el català.
Toca repensar la nostra relació amb les pantalles, la nostra acceptació absoluta del món virtual. De fet, per què hauria de ser millor?
Saber llegir i escriure amb coneixement ens preserva la independència de pensament i d’acció, com no vendre’ns per un plat de llenties
Si m’avorreixo és perquè no puc sortir corrents a perseguir aquella pilota o a llençar un triple o a jugar sense més història, jugar. Us en recordeu? Érem tan feliços quan jugàvem! Quina enveja!
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local