Per als qui ens dediquem a l’educació que hi hagi nens i nenes és bastant fonamental
Tenim una feina amb una exigència social i política altíssima, però amb uns mitjans retallats -fins a tocar os segons van dir en el seu dia- amb un marc legal que de tant mutable ja és gasós i amb uns responsables polítics que enreden la població sistemàticament quan els convé
Mentre trobem alguna màgica solució que aconsegueixi que els nanos facin allò que és bo, o justament allò que els hem dit que facin, jo no llençaria a les escombraries la possibilitat de prohibir, vaja, que seria més pragmàtic i menys idealista
És fàcil i, si m’ho permeten, una mica barat, acusar un estudi de manca d’amplitud si no ens agraden els seus resultats
Els infants i joves que tenen Necessitats Educatives Especials (NEE) són els que presenten dificultats d'aprenentatge i discapacitats per aprendre com ho fan els altres nens o nenes que tenen la seva mateixa edat
L'interès és desig, per damunt de tot. I allò que desperta el desig no és altra cosa que la bellesa, el sentit, el per què i per a què es fa una cosa
Coneguem doncs les dates i la cronologia del nou curs escolar 2023-2024
Xatos! Que hi ha feina! Desperteu! A una generació d’analfabets se’ls enfot la innovació educativa. El que necessiten és aprendre a llegir
Les persones sensates, moderades, ponderades i reflexives que ens governen no es llençaran a aventures cap a terreny desconegut. Tornar als llibres! Marededéu! Que inventin ells!
Si en l'estudi precedent -datat cinc anys enrere- els resultats catalans ja eren dolents, ara esgarrifen
Pot semblar un lema del segle XIX però no, és d’avui. Ensenyem a llegir els catalans i catalanes del futur. Ja
La Festa es farà al recinte de La Paperera és un acte lúdic i alegre a través del qual es vol evidenciar que la inclusió social de les persones amb discapacitat és una qüestió de drets humans i també un benefici per a tota la societat
No m’agraden els Tyets, però segurament fan més feina de la que puc fer jo a l’hora de protegir el català.
Toca repensar la nostra relació amb les pantalles, la nostra acceptació absoluta del món virtual. De fet, per què hauria de ser millor?
Saber llegir i escriure amb coneixement ens preserva la independència de pensament i d’acció, com no vendre’ns per un plat de llenties
Si m’avorreixo és perquè no puc sortir corrents a perseguir aquella pilota o a llençar un triple o a jugar sense més història, jugar. Us en recordeu? Érem tan feliços quan jugàvem! Quina enveja!
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local