Una nueva amiga

Em reconec gran admirador del cinema d'Ozon de qui he vist bona part de la seva filmografia, en la seva major part intimista i transgressora. Sens dubte guardo en tal sentit molt bon record de la seva última pel·lícula abans de la present, Joven i bonita.

Perquè el cinema d'Ozon és art, i intenta en no poques ocasions siguem parte.Una part que sigui al seu torn observadora, explorant i no necessàriament identificativa o complaent.

Una nueva amiga, és una interessant i difícil pel·lícula, no per la seva falta d'intel·ligibilitat que és molt clara des d'un inici, sinó pels diferents girs interpretatius que es donen al llarg de la cinta i les possibilitats interpretatives que se'n deriven.

Amb uns deu minuts inicials que són d'una majestuosa síntesi narrativa, el desenvolupament del film que en alguna ocasió recorda Mi querida señorita el film de Jaime de Armiñán, ens recondueix a temàtiques tals com el lesbianisme, el transsexualisme o fins i tot el voyeurisme.

La identitat sexual a suma de la qual cada un és presoner i que fet i fet cataloga en certa forma a cada persona en la seva versió més intimista. Estem davant d'un tràfec de situacions d'avanç i retrocés, retrocés i avanç que generen continus dubtes o interpretacions al públic davant la veritable idiosincràsia del protagonista

El problema no obstant radica que Ozon arrissa el ris i en ocasions es repeteix fins a la sacietat el que ens queda puntualment clar en algunes ocasions i frega el ridícul o l'esperpent innecessàriament en alguns paratges de egocentrisme del personatge anatomicament masculí de la fi.

És un Ozon, però un Ozon molt menor, tampoc descafeïnat, però poc lluent, meridianament distant als seus millors films.
Amb tot el recomano per reflexionar a fons sobre certes interioritats i la naturalesa de l'ésser humà.

Escena final = Cria corbs que et trauran els ulls

FRANÇA 2015
104 m
6/10