Sobre les vagues a l’ensenyament
L’any 2010, les tisorades ens havien de convertir en un exemple per a Europa i Espanya, en els campions de l’austeritat, en el model que tothom admiraria
- Jordi Larregola |
- 20-05-2019
L’any 2010, les tisorades ens havien de convertir en un exemple per a Europa i Espanya, en els campions de l’austeritat, en el model que tothom admiraria
Tot i les reflexions que puguem fer no hi ha dubte que com cada any la concessió de les Creus de Sant Jordi per part de la Generalitat s’ha convertit en una autentica creu
El gran avantatge de l’esport, en comparació amb l’educació, és que els resultats són immediats. Cada setmana tens un examen que et diu on ets, qui ets, què et falta. Les proves són inapel·lables, guanyes o perds
Si les xifres d’atur juvenil rondessin un 5% -una xifra que mouria revolucions en altres latituds- algú es preocuparia per si marxen del sistema educatiu o s’hi queden? O algú encara es creu que si tots surten universitaris baixarà l’atur?
X Jornada de Mediació i APS ( aprenentatge i servei a la comunitat) de l’Institut Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú
Això sí, cal dir en el seu descàrrec, que la constitució en aquests deu anys ha canviat. Poc, és cert, però al 2011 es va aprovar que passaríem gana si era necessari abans de deixar de pagar els nostres creditors
La qüestió, no obstant, és que els he d’obligar i, com tots sabeu, enamorar-se per obligació és un contrasentit. Algun curs he estat temptat de deixar els alumnes sense un control estricte per a que pasturin lliurement per les lletres catalanes o universals
La superioritat moral ens porta a cometre disbarats antològics amb una tranquil·litat i un convenciment tan profunds que ens ceguen a qualsevol rastre de crítica
Us parlo d’en Griffin Spikoski. Quin fenomen! És capaç de derrotar al Fortnite els més experimentats i veterans jugadors, penja les seves partides al Youtube i, gràcies a tota la gernació que el segueix, obté uns guanys astronòmics
Un de cada quatre futurs mestres suspèn llengua per faltes. És una dada. A mi no m’esgarrifa perquè fa anys que ho veig en els meus companys
Que la població es reparteixi correctament a les escoles quan no ho fa al territori em sembla certament un problema de difícil solució
Ara ja ho sabem, en part gràcies a gent com en Marc Masip, fundador i director de desconnect@, un centre amb eines que ens podrien sonar tan estranyes fa uns anys com un hospital de dia per tractar l’addicció als mòbils
No sé si cap mare o pare tria escola en funció de la rua de Carnestoltes, ni tan sols si en descarta cap pel fet de no sortir-hi, però clar, amb el rei dels poca-soltes… es fa difícil encertar-la
Si he escrit amb traçades massa gruixudes demano disculpes, ara bé, crec que puc defensar almenys el sentit de les meves paraules
Si tots els estudiants deixessin en blanc els exàmens i hi fessin constar el motiu, la protesta seria demolidora, els resultats deixarien de tenir cap valor i ningú podria prendre cap represàlia de tipus acadèmic ni disciplinari
La qüestió, no obstant, no és si és necessari. La qüestió es que l’educació és un dret. Un dret personal, no de les empreses ni dels mercats
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local