Aquests darrers anys, aquesta mena de comportaments, infantils o de gent poc madura, sembla que estan entrant amb una certa força en àmbits com la política on, per definició, es defensava i practicava justament el contrari
A França, fa poc que han publicat la llista dels 10 plats preferits en aquell país. Una informació que em permet plantejar si el sentiment europeu també existeix en l'àmbit de la gastronomia
Aquests dies passats hem tingut dos exemples de la persistència del model en la nostra societat
No puc evitar la comparació entre la nostra situació política i el sopar amb què celebrem el traspàs d’any aquests dies
La teoria de l'evolució explica que quan una espècie incorpora alguna novetat al seu organisme, no ho fa de forma única, sinó que desenvolupa totes les variants possibles, produint un esclat d'espècies noves
Aquesta desconnexió del cercle entre la pota judicial i la pota del poble la que, al meu entendre, fa trontollar la taula
Fa dies que el ciutadà de peu té el cap com un timbal a compte de la reforma del codi penal que està intentant aprovar el govern (el govern, no el PSOE) amb el suport dels nacionalistes i d’algun altre grup que pugui caure, que sempre seria d’agrair
És el moment de recordar que moltes de les nostres tradicions venen de molt antic. I permeteu-me que em centri en el plat principal del dia de Nadal. La bèstia rostida
És més que evident que, l’invent i aplicació del concepte d’àrbitre com a persona encarregada de decidir en un litigi entre persones o institucions, està en la base de qualsevol civilització que ha volgut superar l’estadi purament animal de les confrontacions
Agradi o no, ens esperen uns mesos molt moguts en els que cada marcada de paquet d’algun dels contendents tindrà rèpliques en forma de marcades de paquets més intenses en els rivals
Sou dels que teniu un estri d'esmolar ganivets al calaix de la cuina?
Ja veieu que va passar a Escòcia. Ells també varen fer un referèndum. Però ara sembla que el dret a plantejar-se trencar una relació sigui poc menys que un pecat mortal que es castiga amb el foc etern
Aquestes imatges m’hagin vingut al cap quan he pensat que calia dir alguna cosa sobre aquesta campanya difamatòria i degradant que està patint la ministra d’igualtat Irene Montero
No intentaré crear-vos mala consciència evocant el malbaratament de recursos i multiplicant els 100 grams de paella d'avui per 365 dies de l'any i acusar-vos de llençar més de 30 quilos de menjar a l'any
Hem de convenir que, tot i el seu fracàs, oferir al contrari un “quid pro quo” d’allò que cadascun dels enfrontats té de valor, és un punt de partença perfectament vàlid per situacions com aquesta
El PSOE acaba de cantar les 40 en el joc de la democràcia que es va jugant a Espanya. Com si fos una partida de “tute”
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local