No culpable
Com es compensa, rescabala, indemnitza, resquita, recupera.... un assassinat pur i dur? N’hi ha prou amb demanar perdó?
- Francesc Murgadas |
- 13/9/2020 11:48:29
Com es compensa, rescabala, indemnitza, resquita, recupera.... un assassinat pur i dur? N’hi ha prou amb demanar perdó?
Reclamo que la vella i cansada imaginació pugi al poder. Però no per disparar focs d’artifici o fer paròdies disfressades de dubtosa modernitat i qüestionable originalitat. Quan hom es manifesta, ho fa per fer saber als seus conciutadans la seva opinió
Setembre ens posarà, agradi o no, davant del mirall. I les perspectives no son massa afalagadores
Cada cop està més clara la discrepància, dicotomia, dualitat o digueu-li com vulgueu, que hi ha entre començar el curs amb normalitat acadèmica i començar el curs amb seguretat sanitària
Penso que, hores d’ara, tothom que ha fet una mínima anàlisi, té una idea clara del bàndol en què milita
Dotze fets que, com deia, haurien de ser motiu de reflexió en el debat que s’acosta. Si més no si som dels que creiem que el passat pot ser una font de coneixement i experiència que ens ajudi a decidir un millor futur
Mireu sinó el que acaba de plantejar el president Trump, deixant caure que potser, si les coses segueixen així, caldria retardar les eleccions presidencials dels EEUU. Si això no és l’actitud del nen malcriat que vol, tant sí com no, menjar-se els macarrons amb la forquilla del pare, que surti algú i ho digui
Mitja Europa ha entès que necessita l’altra mitja Europa per poder seguir essent algú en l’escenari mundial que tendeix a una bipolarització ferotge entre Xina i els EEUU
Pensant en alguns dels fets que la premsa ha esbombat en aquests darrers dies i aplicant la tècnica del passeig pel diccionari, crec haver arribat a un escalat dels actes “poc recomanables” que els nostres líders -polítics i no polítics- han fet, fan i, probablement, seguiran fent
Ho deia el lehendakari Iñigo Urkullu durant la nit electoral. També, amb altres paraules, ho afirmava Alberto Núñez Feijóo. Els temps no estan per floritures i cal posar en marxa els nous plantejaments quant més aviat millor
Els resultats de les darreres eleccions municipals franceses han escampat per Europa una ombra de preocupació. És massa simple encolomar a la crisi del coronavirus la responsabilitat d’un 59% d’abstenció
Sobretot des que Barcelona ha ensenyat la poteta del seu Pla Estratègic 2030 encaminat a emular les grans ciutats mundials i convertir-se en una megalòpolis de 5 milions d’habitants (els 2/3 dels catalans) que fagocitaria, entre altres, el Garraf i l’Alt Penedès
Mostrar a bombo i plateret l’arribada dels primers centenars de viatgers alemanys a les illes tot proclamant el turisme com a solució màgica dels nostres problemes, torna a ser un discurs com el de l’alcalde de Villar del Rio
Resulta oportú que hagin coincidit en el temps la pandèmia del coronavirus i la petició d’investigació sobre els afers econòmics del avui rei emèrit. Més que res perquè, com que tenim frescos els conceptes d’immunitat, vacuna, prevenció, etc.. podem establir paral·lelismes entre els dos fets
Cert que Espanya acumula el 29% dels aturats de la Unió Europea malgrat tenir només un 14% de la seva població. Però això hauríem de veure-ho com una gran oportunitat de formar-los en el camp de les tecnologies emergents o en el de l’atenció a les persones
Si parlem d’aforament de les platges com si fossin un teatre, com es calcula? Ho comptem quan la marea és alta o quan és baixa? Quan fa bona mar o quan hi ha temporal?
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local