Qui, jo?
Vaig mirar el predicot del rei amb un cert morbo
- Francesc Murgadas |
- 27/12/2020 11:00:40
Vaig mirar el predicot del rei amb un cert morbo
Tot remenant el diccionari -exercici que recomano fer de tant en tant i sobretot quan es posin d’actualitat paraules no habituals- crec que he entès una mica més aquest aparent abisme que separa la política estatal de la que molts tenim més o menys al cap
Ho deien les nostres àvies. Qui té el cul llogat, no seu quan vol. I alguns hem reservat aquesta frase per exemplificar el comportament de tots aquells que depenen, en la seva presa de decisions, d’altri
Si finalment evitem un “brexit” descontrolat, serà a base d’acords de darrer minut que permetin salvar la cara a les dues parts. I tots sabem que passa en aquests casos
Esquerra Republicana de Catalunya sembla haver triat el tall de la navalla
La marxa cap a les eleccions segueix imparable. En mig del clima de crispació intencionada en què sembla que vivim, el CEO de la Generalitat ha tret la primera d’aquelles enquestes que, als que ens interessa la política, ens fa treure la calculadora
Goso demanar que, amb l’excusa de la pandèmia, s’habiliti amb caràcter d’urgència la possibilitat de votar telemàticament i a partir del proper cap de setmana
El sistema electoral nord-americà -aquell pel que tots sospiràvem fa anys com a model democràtic- cada cop té més característiques de fòssil vivent
Qui més qui menys, temíem que el que està passant aquests dies acabés passant. Les previsions optimistes d’alguns opinadors, d’alguns polítics i fins i tot d’alguns científics s’han acabat mostrant inconsistents
Ja hi ha qui assegura que la crisi generada pel Covid-19 té un guanyador absolut, la Xina, un perdedor, Europa, i un espàrring, EUU. Les dades semblen donar-los la raó
Deixeu-me que li demani a l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy Brey una mica de respecte. Publicar -curiosament a Twitter, com un Donald Trump més- una carta just després que el Tribunal Suprem hagi reblat el clau de la sentència del cas Gurtel
Aquesta setmana, quan he començat a sentir i llegir que es parlava d’un cop d’estat constitucional, m’ha tornat al cap el símil. En la segona de les vies que proposava quan explorava la via de la negociació per la reforma. La d’imposar el principi d’autoritat
Què passa en la política? Doncs que, quan sorgeix una “jugada dubtosa”, entra en acció el seu VAR particular. La justícia
Penso que el símil, aquesta gran eina de la lògica i la pedagogia, pot ajudar-nos a aclarir els dubtes que molts tenim sobre la situació que estem vivint en aquesta relació d’amor i odi entre Catalunya i Espanya, aquests dies a cavall entre els conceptes d’indult, amnistia i reforma constitucional
Tal i com estan anant les coses, podríem arribar a considerar normal i comprensible que tothom s’espolsés les puces del damunt mentre espera que arribin temps millors. Però clar, el primer que cal tenir en compte és que, si jo m’espolso les puces, aquestes no es quedaran de braços plegats
Com es compensa, rescabala, indemnitza, resquita, recupera.... un assassinat pur i dur? N’hi ha prou amb demanar perdó?
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local