Què hem de saber d’una denúncia... (1a part)

Els educadors i educadores socials, en el transcurs de la nostra carrera professional, hem d’anar constantment rebent formació i interessar-nos personalment sobre temes que tenen o no una competència directa amb la nostra professió. 

En el meu cas, sempre m’ha agradat ampliar els meus coneixements i amb l’ajuda de la formació, sobretot de la lectura i de les xarxes poder millorar la informació de les meves intervencions.

En el cas de què defineix la llei com una denúncia podem llegir que és l’acte d’una persona física anomenat denunciant que posa en coneixement de l’autoritat corresponent que ha tingut lloc un fet en aparença delictiu.

Aquest denunciant pot ser qualsevol persona física, fins i tot els incapaços, tret dels casos de delictes privats o semiprivats, en què qui denuncia ha de tenir la qualitat d’ofès/a o per motiu d’un fet punible. Cal tenir en consideració que hi ha un deure genèric de denunciar i, sobretot, aquella persona que presencií la perpetració de qualsevol delicte públic, siguin testimonis directes o presencials.

El que conegui la comissió del delicte per raó del seu càrrec, professió o ofici, sempre que no estiguin emparats pel secret professional està obligat a denunciar.

I finalment, el que conegui per qualsevol mitjà indirecte la perpetració de qualsevol delicte públic.

Per tant, una denúncia és la declaració en què es comunica a les autoritats l’existència d’un fet que pot ser constitutiu d’una infracció penal i del qual es té coneixement encara que no s’hagi presenciat directament ni se’n surti perjudicat. La denúncia es pot fer per escrit o de manera oral, personalment o per mitjà d’alguna persona en representació i amb poders especials.

Caldrà doncs exposar els fets i aportar totes les dades concretes de què disposi sobre els fets, així com documents, objectes, noms de testimonis o qualsevol classe de prova. I també s’ha de saber que la denúncia falsa es castiga penalment com a delicte contra l’Administració de Justícia.

Així doncs, qualsevol persona que sigui víctima o perjudicada té dret que la informin, en el mateix moment d'interposar la denúncia, de la possibilitat de ser part en el procés i exercir les accions penals i civils que calguin. També té dret que la informin sobre la possibilitat d'obtenir el dret a la justícia gratuïta. En qualsevol cas podrà dirigir-se a les oficines d'atenció a la víctima situades a les seus dels jutjats i tribunals.

També hem de saber que una denúncia administrativa és una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l’Administració uns fets que poden ser constitutius d’infracció administrativa per tal que, si escau, l’Administració competent actuï corregint els fets il·lícits.

La denúncia es defineix com un acte de comunicació realitzat a un òrgan administratiu susceptible d'impulsar l'acció de l'Administració, la qual es materialitzarà, si escau, amb la incoació d'ofici d'un procediment administratiu. Com ha assenyalat la jurisprudència:

"la denúncia és una simple participació de coneixement a l'òrgan (sigui administratiu o judicial) perquè, si escau, aquest insti d'ofici un procediment" (Sentència del Tribunal Suprem de 16 de desembre de 1992).

A diferència del que s'estableix en l'àmbit penal, en què tota persona que coneix l’existència d’un delicte, està obligada a denunciar aquest davant de les autoritats competents. Hi ha una consideració convertida en sanció segons  recull l’article 259 de la Llei d'enjudiciament criminal . 

Si parlem de l'àmbit administratiu, no existeix cap norma que reculli l’obligació de presentar denúncies, ni tan sols en l'àmbit sancionador.

No es considera a la persona denunciant la condició de persona interessada, encara que sigui qui presenta aquesta denúncia. La Sentència del Tribunal Suprem de 6 d’octubre de 2009, així ho recull:

" […] el denunciant, fins i tot quan es consideri a si mateix víctima de la infracció denunciada, no té un dret subjectiu ni un interès legítim que el denunciat sigui sancionat. El poder punitiu pertany únicament a l'Administració que té encomanada la potestat corresponent sancionadora […] i, per tant, només l'Administració té un interès tutelat per l'ordenament jurídic en què l'infractor sigui sancionat."

La persona denunciada ha de conèixer que hi ha una denúncia en la seva contra. Abans de la resolució final de la denúncia s’ha d’informar a la persona de què ha estat denunciada i del contingut d’aquesta.

Sempre s’ha de tenir present la presumpció d'innocència de la persona denunciada i de totes les versions possibles dels fets.

Parlem de  denúncia penal en la declaració que fa una persona pel coneixement del Jutge, Ministeri Fiscal o la policia, d’uns fets que creu que poden ser delictius. La denúncia es pot presentar davant del Jutjat d’Instrucció del lloc a on s’ha comès el delicte, davant de la fiscalia i d’un/a funcionari/ària de policia.

En el cas d’una querella, el denunciant no intervé personalment com a part acusadora en el desenvolupament del procediment penal. 

Els delictes poden ser de dos tipus. Parlem de delictes públics  quan s’intervé d’ofici per les autoritats sense necessitat d’interposar cap denúncia o privats, quan caldrà interposar una denúncia penal per la persona o persones que creguin ser perjudicades.

La denúncia es pot fer per escrit o oralment davant el funcionari corresponent, personalment o per mitjà d’un representant amb poder especial. La denúncia ha d’anar signada per la persona denunciant. 

En el cas que la persona denunciant ho fa d’uns fets que després resulten falsos, pot incorre en responsabilitat civil i penal.

Quan la denúncia es fa oralment, l’autoritat que reculli la declaració, ha d’escriure una acta signada per la persona que fa la declaració i també pel funcionari que pren la declaració. 

S’estén una acta on consten  les dades de la persona denunciant, es fan constar els fets considerats com a delictius, la data dels fets, els danys i els perjudicis ocasionats. 

Hi ha la possibilitat que la denúncia s’adreci contra una persona determinada o en altres casos contra un fet delictiu amb un autor desconegut.

S’ha de recollir la còpia de la denúncia presentada, si no, es pot demanar. Després d’haver estat presentada la denúncia s’han de contrastar els fets denunciats i la seva veracitat, entre d’altres.

El  denunciant sempre s'ha d'identificar per garantir que la informació pugui ser exacta i sempre s’ha de tractar de manera confidencial en totes les etapes del procés. 

La persona denunciant podrà tenir el dret a l’accés, rectificació i cancel·lació de les dades comunicades.

S’ha de saber que sempre existeix la garantia d’indemnitat, per evitar les represàlies de cap mena. Cal tenir en consideració que, qui denúncia de bona fe, té dret a la reserva de la seva identitat i en cap cas la persona o persones denunciades poden saber les dades identificadores de la persona denunciant.

“És pitjor cometre una injustícia que patir-la perquè qui la comet es converteix en injust i qui la pateix no”. Sòcrates 470 aC - 399 aC va ser filòsof a l'antiga Grècia i el fundador de la filosofia occidental.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, ( joanr.educadorsocial@gmail.com)