Què hem de saber d’una denúncia... (6a part)

Arribat a aquest punt permeteu-me que en aquesta ocasió hàgim emprat diverses parts per parlar sobre el tema de les denúncies, ja que hem de constatar que existeixen altres actuacions en la fase d’investigació per assegurar la fase de plenari posterior.

Hem de parlar per exemple que es poden adoptar mesures cautelars, tant de caràcter personal com real, la modificació i l’aixecament d’aquestes mesures. Parlem doncs de mesures que permeten que la presència de l’investigat a l’acte del judici sigui efectiva, així com el compliment de la sentència, evitar al màxim el risc de fuga.

Ara ens toca parlar del processament, que esdevé formal amb interlocutòria de processament al procediment ordinari, com si no per la resta dels  procediments.

I és que cal saber que el processament és la imputació a una persona concreta de la comissió d’un fet que reuneix els caràcters de delicte i s’esdevé que de la investigació feta resulten indicis racionals de criminalitat de la seva participació en el fet investigat.

Recordeu sempre que el processament no nega la presumpció d’innocència.

La presumpció d’innocència no prejutja la culpabilitat de l’investigat, esdevé una imputació provisional que garanteix el principi acusatori, per obtenir un procés amb totes les garanties.

A voltes trobem en el processament que observem alguns efectes extraprocessals com per exemple en molts estatuts funcionarials, el processament implica la suspensió de funcions dels funcionaris públics, proposada pels superiors jeràrquics amb poders.

Finalment, quan ja s’han executat totes les actuacions necessàries, es decreta la conclusió del sumari, per interlocutòria del jutge instructor quedant llest per a l’enjudiciament.

S’inicia així la fase intermèdia del procés penal, actuacions que determinen si hi ha els pressupòsits necessaris per obrir judici oral o no. Arriba docs la conclusió del sumari i finalitza amb l’arxivament de la causa o l’inici del judici oral.

El responsable de l’òrgan judicial ha de prendre, per interlocutòria motivada, una d’aquestes decisions, revocar el tancament de la fase d’instrucció per no haver-se dut a terme totes les diligències necessàries amb el control dels actes d’investigació o la inadequació del procediment seguit i la transformació de les actuacions en un procediment correcte.

Si s’escau, un sobreseïment del procediment, quan existeixen totes les actuacions necessàries, però no s’hi han pogut acreditar els fets o els seus autors. És una interlocutòria motivada que posa fi al procés penal en el cas de sobreseïment lliure. I també la suspensió o sobreseïment provisional, quan falta algun dels motius per decretar l’obertura del judici oral.

El sobreseïment total afecta tots els investigats o sobreseïment parcial si solament afecta una o algunes de les persones investigades. També hi ha dues classes, el sobreseïment lliure i el sobreseïment provisional.

Parlem de sobreseïment quan hi ha diverses causes i d’una manera anticipada acaba el procediment i es decreta una sentència absolutòria. Les causes estan taxades quan no hi ha indicis racionals que s’hagi perpetrat el fet que ha donat lloc a la formació de la causa. En resum, quan el fet no és constitutiu de delicte.

També es pot produir amb excepcions de responsabilitat criminal dels investigats com a autors o còmplices.

Parlem de sobreseïment provisional quan es suspèn el procediment, aquest es pot reobrir per raons que superin els motius que van decretar-ne l’arxivament. També si no resulta clarament justificada causa del delicte i per l’absència de dades sobre l’existència dels fets. I també quan no hi ha prou motius per acusar una persona o unes persones determinades com a autors o còmplices.

El procediment acaba amb la confirmació del sumari i l’obertura del judici oral. S’ha de decidir la celebració del judici oral després de fer les corresponents actuacions prèvies, la preparació.

Cal presentar les qualificacions provisionals. Un cop decidida l’obertura del judici, es traslladen les actuacions a les parts perquè formalitzin l’acusació a través dels escrits de qualificacions provisionals, tant per part de les acusacions com de les defenses.

En l’escrit ha de constar la proposició de prova, la prova anticipada, les llistes de pèrits i els testimonis que se citaran .

Parlem de conformitat, és una institució del principi d’oportunitat en el procediment penal per la qual l’acusat i el seu defensor mostren l’acceptació de la pena més greu de les sol·licitades, assumint la pena, admetent la comissió dels fets imputats. Això fa que la sentència tingui un efecte immediat sense necessitat de celebrar el judici oral.

El tribunal és el responsable de fixar, en la mateixa interlocutòria, la data, l’hora i el lloc d’inici de les sessions del judici oral, i citar tant a pèrits i testimonis com a l’acusat, al qual cal traslladar a la presó més propera a la seu del jutjat on tindrà lloc el judici.

El plenari o vista, definitivament el judici oral, s’ha de regir pels principis d’oralitat, contradicció, immediació i publicitat. S’ha de presentar totes les proves pertinents que el tribunal ha admès, primer serà l’interrogatori i declaració de l’acusat.

Les declaracions testificals dels testimonis, de la víctima, que no poden estar a la sala fins després de declarar. Han de declarar sota jurament i estan obligats a dir la veritat.

Les declaracions pericials, cal tenir en consideració que es practiquen, en primer lloc les proves que proposa l’acusació i les que proposa el Ministeri Fiscal, l’acusació ha de provar els fets que al·lega i, en cas de dubte, cal absoldre l’acusat.

Arriben les conclusions definitives, el tribunal demana que s’elevin a definitives, orals si es limiten a mantenir les provisionals o escrites si les modifiquen. S’exposen els informes orals, en el procediment ordinari el tribunal dona dret a l’última paraula a l’acusat, li demana si ha de manifestar alguna cosa més i li permet fer les al·legacions que consideri adients. Després de la declaració, o si no vol declarar, el jutge declara el judici tancat i pendent de sentència.

El lletrat ha d’estendre acta de totes les sessions del judici i al final de cada sessió.

I finalment la sentència. És l’últim tràmit del procediment, i teòricament ha de dictar-se en el termini de tres dies.

“En matèria penal hi ha sempre dos interessos rivals i contraposats: el de la societat, que té el dret de castigar, i el de l’acusat, que té el dret de defensar-se. El caràcter individualista del dret es mostra dins el sistema acusatori, en el qual pren forma el respecte a la personalitat de l’home i a la llibertat de la consciència, mentre que el procediment d’ofici o inquisitiu representa el principi social i s’encamina preferentment a la restauració de l’ordre jurídic pertorbat pel delicte, i apaivaga al mateix temps l’alarma popular. Per tant, el problema de l’organització de la justícia criminal no es resol bé si no és definint clarament els drets de l’acusació i de la defensa, sense sacrificar-ne cap dels dos ni subordinar-ne l’un a l’altre; ans al contrari, harmonitzant-los en una síntesi superior.”

Extret de l’exposició de motius de la Llei d’enjudiciament criminal. Gaseta de Madrid núm. 260, de 17 de setembre de 1882.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)