Què hem de saber d’una denúncia... (2a part)

Massa sovint aquests no transcriuen les coses com són, o com les vol dir el denunciant, malauradament després, quan això arriba al jutjat, la part contrària sempre li preguntarà al denunciant per què ha canviat el seu relat…

Podem llegir en el manual  de transcripció del discurs oral, d’Òscar Bladas. “El fet és que la transcripció, és a dir, en poques paraules, la reconversió o transposició de dades orals al codi escrit, continua sent no només convenient (en qualsevol ocasió), sinó imprescindible (en la majoria de les anàlisis). La raó última és que la transcripció real que solem dur a terme està molt lluny de ser una mena de simple operació de “transvasament” de dades —que és el que justament imagina qui no l’ha practicada. En realitat, la transcripció és una operació de selecció i tractament de les dades que implica anàlisi i interpretació. Per això, des de fa anys, sabem que la transcripció és una operació amb un vessant teòric molt més important que no pas el vessant tècnic que, també, sempre, inclou...”

Cal saber que les denúncies han de ser comunicades a la persona o persones denunciades abans que es tanqui la investigació i també la finalització de la investigació.

Sempre s’ha de garantir a la persona denunciada l’anonimat durant la fase d’investigació per tal de preservar la seva honorabilitat i la presumpció d’innocència.

També s’han de demanar les dades adequades, necessàries i adients a la persona denunciada, per poder aclarir i realitzar la investigació.

Recordar que la persona que ha estat denunciada sempre tindrà el dret d’audiència,  abans que s’hagi emès una proposta de resolució.

Els educadors i educadores que col·laborem com a pèrits judicials sabem de l’existència d’un guió d’entrevista amb la persona que ha estat denunciada, en els casos d’assetjament sexual, d’assetjament per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere.

El primer és formular una petita introducció i una explicació sobre que s’ha rebut una denúncia i el seu contingut, en el marc del Protocol, i les passes que s’han fet fins al moment i quin és el procediment a seguir.

• Podem presentar diverses preguntes per poder escatir algunes qüestions, sempre orientades a conèixer la versió dels fets que té la persona denunciada, “ens pots donar la teva versió dels fets?”...
• També cal conèixer si hi ha testimonis que puguin corroborar la versió donada, aleshores ens “pots aportar alguna evidència o algun testimoni que sostingui la teva explicació?”...
• Sobretot el que cal és saber què està disposat a fer perquè no es repeteixi res similar en el futur, en el cas que reconegui els fets totalment o parcialment, aleshores “estaries disposat a canviar la teva conducta?”...
• A banda que “les conductes que es reconeixen que han passat, estaries disposat a fer el possible perquè no tornessin a repetir-se?”...
• S’ofereix la possibilitat de tenir una reunió amb la presumpta víctima per abordar els fets i solucionar el conflicte, ”estaries disposat o disposada a tenir una reunió amb la persona que ha fet la denúncia i amb mi per tractar el tema?”...
• “Estaries disposat a signar un acord amb la persona que ha fet la denúncia perquè aquesta situació no torni a succeir? ...

És important saber que tot procediment penal consta de diverses etapes, l’anomenada fase d’instrucció  o investigació. Aquesta consisteix a recollir les proves del delicte i tots aquells elements que permetin preparar l’acusació. Recull tota  la investigació amb la finalitat de preparar el judici oral.

Una fase que rep el nom d’intermèdia, que ha d’escatir els requisits necessaris per iniciar el judici oral, per arxivar-lo o per dictar un sobreseïment, per la manca d’algun d’aquests requisits.

I finalment la fase de plenari o de judici oral, on es jutgen els fets, sempre respectant els principis d’immediació i contradicció. Es resol en una  sentència sobre l’absolució o la condemna de l’inculpat.

Per altra banda, existeix el procés anomenat querella, a diferència de la denúncia, suposa un veritable acte processal d’exercici de l’acció penal per mitjà del qual se sol·licita al jutge instructor la incoació d’un procediment penal en què el querellant manifesta la voluntat de ser part.

Una querella la poden presentar tots els espanyols, ofesos pel delicte o no, en l’anomenada acció popular i els estrangers ofesos directament pel delicte en la seva persona o en els seus béns.

Cal que el/la fiscal sempre interposi querella per exercir l’acció penal. I les persones jurídiques quan són ofeses pel delicte, cal saber que també ho són les associacions de víctimes.

La querella s’ha de presentar sempre per escrit, al jutge d’instrucció competent. L’escrit amb un advocat i procurador, amb els poders que garanteixin la seva intervenció.

A voltes el querellant ha de dipositar una fiança per poder exercir l’acció penal. La classe i la quantia han de ser proporcionals al patrimoni del querellant i no poden suposar un impediment a l’exercici del dret. A l’excepció dels ofesos pel delicte o els seus hereus o representants legals, l’advocat de l’Estat i el Ministeri Fiscal.

Podem destacar altres maneres d’iniciar com ho és d’ofici, a iniciativa d’un/a jutge, quan són coneixedors de la comissió d’un fet delictiu.

Pot donar-se per un fet rellevant i en el curs d’un procediment penal, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal i informar al president de l’audiència perquè formi un sumari.

En la major part de les vegades el/la jutge és coneixedor dels fets suposadament delictius gràcies a l’atestat policial, cal saber que per iniciar aquest procés penal, aquest esdevé a tots els efectes una denúncia.

L’atestat és l’escrit on la policia judicial documenta i registra les primeres diligències d’investigació. Aquesta ha de garantir que ho fa amb autonomia en saber que s’ha comès un fet suposadament delictiu, denunciat o del que ha estat assabentat.

• “Estudia. El dret es transforma constantment. Si no segueixes els passos, seràs cada dia una mica menys advocat.
• Pensa. El dret s'aprèn estudiant, però s'exerceix pensant.
• Treballa. L'advocacia és una àrdua fatiga posada al servei de les causes justes.
• Lluita.  El teu deure és lluitar pel dret; però el dia que trobis en conflicte el dret amb la justícia, lluita per la justícia.
• Sigues lleial. Lleial amb el teu client, a qui no has d'abandonar fins que comprenguis que és indigne de tu. Lleial envers l'adversari, encara que ell sigui deslleial amb tu. Lleial envers el jutge, que ignora els fets i ha de confiar en allò que tu dius; i que, pel que fa al dret, alguna vegada ha de confiar en el que tu l'invoques.
• Tolera. Tolera la veritat aliena en la mateixa mesura que vols que sigui tolerada la teva.
• Tingues paciència. En el dret, el temps es venja de les coses que es fan sense la seva col·laboració.
• Tingues fe. Tingues fe en el dret, com el millor instrument per a la convivència humana; en la justícia, com a destinació normal del dret; en la pau, com a substitutiu bondadós de la justícia. I sobretot, tingues fe en la llibertat, sense la qual no hi ha dret, ni justícia ni pau.
• Oblida. L'advocacia és una lluita de passions. Si a cada batalla fossis carregant la teva ànima de rancúnia, arribarà un dia en què la vida serà impossible per a tu. Conclòs el combat, oblida tan aviat la teva victòria com la teva derrota.
• Estima la teva professió. Tracta de considerar l'advocacia de tal manera, que el dia que el teu fill et demani consell sobre el seu destí, consideris un honor per a tu, proposar-li que es faci advocat”.

El decàleg de l'advocat, escrit pel professor Eduardo Juan Couture, en el seu llibre “Els manaments de l'advocat ”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)