Què hem de saber d’una denúncia... (5a part)

Recollit a la Llei orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i perits en causes criminals, i la més recent Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte.

En un sumari podem parlar d’algunes mesures com l’absència de les dades identificatives del testimoni, la prohibició de filmar-lo o fotografiar-lo, la fixació de la seu judicial a efectes de domicili de notificacions fins a atribuir-li al testimoni una nova identitat.

A voltes podem trobar un tipus especial de testimoni, com el que prové de la investigació feta amb un agent encobert. Hi ha delictes greus i complexos, que requereixen una investigació amb la col·laboració d’un agent encobert de la policia judicial autoritzat per resolució judicial o pel Ministeri Fiscal.

Es produeix quan amb una identitat suposada, un agent s’infiltra en una organització delictiva per investigar amb permís, ha de fer el que calgui per descobrir la trama criminal, en aquest cas la llei l’eximeix de responsabilitat penal.

El sistema processal espanyol recull una Llei Orgànica per a la protecció d’aquells testimonis la declaració dels quals és essencial pel mateix procediment, però que són reticents a fer-ho perquè temen les represàlies que se’n puguin derivar. Es recull a la Llei Orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de Protecció a Testimonis i Pèrits en Causes Criminals. D’això se’n deriven conseqüències negatives per a la bona Administració de Justícia perquè no pot penar a imputats per falta de declaracions de testimonis clau.

I en vista de l’anterior, el 1994 es va promulgar al nostre país una llei que vetlla per salvaguardar els interessos de testimonis i pèrits, així com dels seus cònjuges o persones amb qui es trobin lligats per una anàloga relació d’afectivitat, ascendents, descendents o germans. L’article 1 LO 19/1994, ho justifica quan s’apreciï que hi ha raonablement un perill greu per a la persona o els seus béns, per protegir-los per a incentivar-los a formar part del procés penal a través de les seves declaracions.

Aquestes  mesures les aplica el jutge encarregat de la Instrucció i el jutge que ha d’enjudiciar, un cop rebudes les actuacions, podrà mantenir, modificar o suprimir totes o algunes de les mesures de protecció concedides el seu dia pel jutge instructor, i ho haurà de motivar segons l’article 4 LO 19/1994.

Hi ha també un mecanisme que s’aplica excepcionalment i és l’acarament de testimonis i investigats. Davant de l’existència de contradiccions evidents, el jutge pot ordenar un acarament entre ambdós testimonis.

Un lletrat de l’Administració ha de llegir en presència del jutge i dels acarats, les declaracions contradictòries, sabent que poden canviar la seva declaració en el cas de ratificar-la, s’aclareixen en concret les discrepàncies i es pren una nova declaració.

Les actes d’investigació pericials són els informes o els dictàmens fets per especialistes en diferents matèries que aporten coneixements tècnics sobre els fets investigats, elements, el cos del delicte i de la persona suposadament autora.

Aquestes actes les redacta un pèrit, que no guarda cap vinculació amb el procés, és cridat per fer una declaració de ciència sobre qüestions relacionades amb el seu ofici, art o professió, amb un títol oficial o sense.

Els educadors i educadores socials a vegades participem en els peritatges. Sempre ho fem, a proposta del col·legi d’educadors i educadores socials de Catalunya. Aquesta responsabilitat esdevé molt important i, com en altres casos, pot tenir la consideració de prova preconstituïda. La LECrim insta als pèrits com a persones físiques, en regula el nombre, la forma de designació i l’estatut jurídic.

Actualment moltes d’aquestes actuacions les duen a la pràctica organismes especialitzats i oficials, com la policia judicial o l’Institut Medicoforense, com per exemple en les proves dactiloscòpiques o balístiques, en l’autòpsia d’un cadàver, per analitzar verins i restes biològiques, etc.

Podem afirmar, doncs, que formen part de les actuacions l’examen o reconeixement personal, de manera urgent per part del pèrit, per evitar la desaparició dels fets o vestigis que hagin de subjectar-se a la perícia. Sovint aquestes proves no es poden repetir.

Aquest informe pericial, que s’afegeix a la instrucció, ha d’incloure unes conclusions obtingudes, s’adrecen al jutge instructor i a les parts. Més endavant serà el o la pèrit que l’haurà de ratificar en el plenari, tot i sotmetre’s a un interrogatori.

En totes les diligències existeixen algunes restriccions pel que fa als drets fonamentals. Hi ha actes de la mateixa investigació que els poden limitar. Parlem per exemple de la  inviolabilitat del domicili, la intimitat o el secret de les comunicacions.

La seva finalitat és obtenir i assegurar algunes fonts de prova de manera que permetin avançar la investigació per poder-les reproduir en el plenari.

S’han de destacar unes característiques que comparteixen, com ara que s’han d’ordenar per interlocutòria motivada, han de respectar els principis de proporcionalitat, d’idoneïtat, d’excepcionalitat i de temporalitat. Penseu que han de durar inicialment tres mesos prorrogables per temps igual o inferior, amb un màxim de divuit mesos.

Hem de parlar de les diligències concretes, que permeten entrar en llocs tancats, aquestes inclouen el domicili i qualsevol altre lloc tancat. S’executen sense autorització judicial si el titular del lloc tancat hi consent l’entrada, en cas de delicte flagrant o en cas de terrorisme.

Hi ha també un registre de llibres i papers, documents comptables o tots aquells que tinguin una relació amb la investigació i, sobretot, una certa importància.

Es pot realitzar una intervenció de les comunicacions, aquestes esdevenen una  ingerència important en l’àmbit de les comunicacions o arxius d’informació. Fins i tot s’autoritza a obrir la correspondència escrita i telegràfica, de la mateixa manera que la intercepció de les comunicacions telefòniques i telemàtiques.

També és possible utilitzar dispositius electrònics per gravar comunicacions orals amb l’ús de dispositius de captació de la imatge, de seguiment i de localització. El registre de dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació i altres registres remots sobre equips informàtics.

Existeixen altres actes d’investigació, per exemple, en el cas dels delictes de tràfic de drogues es permet, la circulació i lliurament vigilat de drogues, sempre amb una autorització judicial.

Poden completar aquesta investigació, gravacions per videovigilància policial. La Llei orgànica 4/1997 va autoritzar la policia a emprar videocàmeres per gravar imatges i sons en llocs públics, oberts o tancats, per prevenir la comissió de delictes, que permeten captar amb absoluta fidelitat imatges d’actes a partir dels quals es pot determinar l’autoria de fets amb rellevància penal.

I també serà en el mateix procés penal quan es poden aportar tota mena de documents, això vol dir qualsevol suport material que expressa o incorpora dades, fets o narracions amb eficàcia probatòria, que preexisteix al procés i n’és independent.

Hem de considerar que esdevé un complement documental rellevant davant dels delictes d’injúries i de calúmnies... No hi ha cap prevenció legal concreta sobre com s’han d’unir al procés; poden aportar-los les parts (art. 277 i 311 LECrim) o poden obtenir-se a partir del registre en un lloc tancat.

“Article 1. No s’ha d’imposar cap pena a conseqüència d’actes punibles la repressió dels quals incumbeixi a la jurisdicció ordinària si no és de conformitat amb les disposicions d’aquest codi o de lleis especials i en virtut d’una sentència dictada per un jutge competent.

Article 2. Totes les autoritats i funcionaris que intervinguin en el procediment penal han de tenir cura, dins dels límits de la competència respectiva, de consignar i apreciar les circumstàncies tant adverses com favorables al presumpte reu, i estan obligats, a falta d’una disposició expressa, a informar-lo dels seus drets i dels recursos que pugui exercir, mentre no estigui assistit d’un defensor.”

Llei d’enjudiciament criminal. LLIBRE I. Disposicions generals. TÍTOL I. Preliminars. Capítol I. Regles generals.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)