Què hem de saber d’una denúncia... (3a part)

Si parlem dels procediments penals, hem de diferenciar clarament les seves fases. La primera fase s’anomena d’investigació i té per l’objectiu recollir tots els elements relacionats amb el fet que s’ha de jutjar i també sobre el presumpte autor. Sempre en tot el procés hem de garantir que es faci un judici oral en condicions.

Ja sabeu que m’agrada ressaltar sempre que forma part del dret a la presumpció d'innocència el que només existeixi condemna després d'un procés en què es respectin les garanties del judici just. Entre aquestes garanties també hi ha l'escrupolós respecte a les normes processals per totes les parts en el procediment penal.

En la posterior fase, anomenada d’instrucció, s’ha de tenir en consideració que es pot anomenar de maneres diferents:

• Sumari al procediment ordinari.
• Diligències prèvies, al procediment abreujat.
• Diligències urgents, als judicis ràpids.
• Instrucció complementària, al procediment del tribunal del jurat.

La fase d’instrucció està sota la responsabilitat del jutge instructor o el jutge central d’instrucció, tret dels casos d’aforament, vetllant per les normes de competència, amb la col·laboració de la policia judicial i, en part, del Ministeri Fiscal.

Cal saber que en aquesta fase s’han de respectar unes normes o principis generals, com la unitat, una única instrucció per a cada delicte, podent-se afegir els delictes connexos.

S’ha de tenir en consideració l’escriptura, a voltes potser s’han anat introduint progressivament diferents tràmits orals, anomenats compareixences.

També cal respectar el caràcter secret de la instrucció. Normalment, el sumari és secret per a tothom i és públic per a les parts. De manera excepcional i extraordinària existeix el secret per a les parts, quan es pot comprometre greument la investigació. També si existeix risc greu per a la vida, la llibertat o la integritat física de la víctima i els testimonis.

Aquest secret amb una durada màxima d’un mes, es pot d’una manera motivada prorrogar, per 30 dies més si es mantenen els motius que van portar a ordenar-lo. Aquest  ha de ser aixecat un mínim de deu dies abans de decretar la conclusió de la instrucció., respectant el principi de rapidesa ha de tenir lloc en el termini més breu possible.

Hem de saber que aquest secret mai no afecta el Ministeri Fiscal.

Amb la reforma del 2015, el termini màxim de durada de la instrucció es va establir en sis mesos, des de la data d’incoació del sumari o de les diligències prèvies.

En el cas que una instrucció es declari complexa, aquesta es pot ampliar fins a divuit mesos si:

• Parlem de  grups o organitzacions criminals.
• Diversos fets punibles.
• Parlem de terrorisme.
• Existeixen una gran quantitat d’investigats o víctimes.
• Quan calen proves pericials complexes.
• Cal fer actuacions a l’estranger.

El termini s’interromp en decretar-se el secret de les actuacions o si se’n disposa el sobreseïment provisional. En aixecar-se el secret o es reobre el procediment, la instrucció pot continuar durant el temps que resti pendent.

Els temps en la instrucció penal són hàbils tots els dies i hores de l’any, sense necessitat d’habilitació especial. Sempre s’han de garantir i respectar els drets fonamentals que la CE reconeix a tots els ciutadans.

Per la doctrina i la jurisprudència constitucionals, tret del dret a la vida, tots els drets fonamentals poden ser limitats en la instrucció de les causes penals sempre que es respectin els principis de legalitat.

La CE i les lleis orgàniques de desenvolupament han de preveure la limitació, jurisidiccionalitat, ho ha de proposar un jutge per interlocutòria motivada,  respectant sempre el principi de proporcionalitat.

A l’article 237 de la Llei Orgànica del Poder Judicial LOPJ es regula el principi general d'impuls d'ofici dels processos, les actuacions judicials realitzades fora del termini atorgat per les lleis processals corresponents.

I també a l'article 242 del mateix text legal considera que les actuacions judicials realitzades fora del temps establert «només es poden anul·lar si ho imposés la naturalesa del termini»; o sigui, que es consideren les mateixes com a merament irregulars.

Per altra banda, no hi ha una norma dins la Llei d'Enjudiciament Criminal LECrim, malgrat això, el que recull  l'article 202-I d'aquesta Llei processal, quan ordena que «seran improrrogables els termes judicials quan la Llei no disposi expressament el contrari».

En el cas de les actes d’investigació, es recullen totes les anomenades diligències sumarials necessàries per assolir els seus objectius, com la constància de la perpetració del delicte amb totes les circumstàncies que l’envolten i la culpabilitat dels delinqüents.

Han d’incloure també totes les diligències considerades pertinents, les proposades per les parts i les disposades pel jutge d’ofici mateix, amb la col·laboració de la policia judicial o del Ministeri Fiscal.

Important i molt necessàries seran la investigació i la identificació de l’investigat, la seva declaració i la recollida del cos del delicte.

En el reconeixement judicial o l’anomenada inspecció ocular s’ha de determinar les condicions, les característiques del lloc i espai físic relacionat amb la perpetració del delicte. La recollida dels vestigis materials, empremtes, instruments o efectes del delicte que es trobin, per la qual cosa el jutge ha d’inspeccionar i descriure tot allò que tingui relació amb l’existència i la naturalesa del fet. Pot emprar els mitjans que siguin necessaris com plànols, croquis, fotografies, filmacions…

Una diligència instrumental amb l’objectiu de recollir les mostres del cos del delicte i té cert caràcter preferent sobre la resta d’actuacions instructores.

Si volem una prova preconstituïda s’ha de respectar el principi de contradicció, en el cas de conèixer l’imputat, aquest ha d’estar present i se li ha de garantir el dret a la defensa i la possibilitat de participació.

Anomenem reconstrucció dels fets, a aquella prova, en la que hi participa l’imputat i/o els testimonis.

“Tant el Codi Penal com la Llei d'enjudiciament criminal són objecte d'innombrables reformes. La Llei 41/2015 modifica el sistema de recursos en el procés penal, les novetats principals són:

1a, es generalitza la segona instància, de tal manera que les sentències dictades en primera instància per l'Audiència Provincial són apel·lables davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia i les dictades per la sala penal de l'Audiència Nacional són impugnables davant la sala d'apel·lació de la mateixa Audiència Nacional, totes elles susceptibles de recurs de cassació.

2a, s'amplia el recurs de cassació, ja que contra les sentències dictades en apel·lació per les audiències provincials i la Sala Penal de l'Audiència Nacional es pot interposar recurs de cassació per infracció de llei, ja que amb anterioritat a la Llei 41/2015 , una sentència dictada per un jutge penal únicament era susceptible de recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial, però ara, després de la reforma, aquesta sentència dictada en apel·lació, també podrà ser recorreguda en cassació.

I 3a, s'habilita el recurs de revisió per acomplir les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. La reforma operada per la Llei 41/2015 és molt positiva, perquè garanteix els drets fonamentals de les parts en el procés, si bé incrementa la càrrega de treball dels jutges, ja de per si molt elevada, per la qual cosa s'haurien d'incrementar les seves retribucions si realment volem una justícia ràpida i eficaç”.

Extret del llibre "Los recursos en el proceso penal: Guía práctica sobre la impugnación de autos y sentencias penales". Publicat per la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, ​​en col·laboració amb l’editorial Colex, una edició personalitzada de les guies Pas a Pas.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)