L’univers líquid de Budesca

Immillorable època de l’any, quan el bany a la platja i en les piscines d’aigua cristal.lina es converteix en una ocupació lúdica, per plantejar una exposició que per una banda pretén, com ha de ser, el gaudi estètic, i, per l’altra banda, la conscienciació ciutadana sobre el bon ús de l’aigua, un bé imprescindible per al desenvolupament de la vida. I perquè és un bé preciós no es pot malbaratar, alerta l’artista.

Ara, qui hagi seguit d’a prop la petja artística de la pintura de Joaquim Budesca s’haurà adonat del temps d’atenció i estudi que l’artista ha dedicat a l’aigua, a la festa del seu moviment, al discurs visual que presenta sense oblidar el discurs anímic. En llenguatge psicoanalític, l’aigua és la imatge dels sentiments.

L’aigua és l’element primordial que ens acompanya des de l’inici de les nostres vides, ja que en el ventre matern vivim embolcallats del líquid amniòtic. El fet de ‘trencar aigües’ indica el moment de néixer. Per aquesta raó, els humans sempre tenim, encara que sovint inconscient, el record de l’estada en aquest magma líquid i nodridor. Pintors sensibles com Joaquim Budesca, veritables demiürgs de l’art, poden fer de pont entre la realitat invisible d’aquella experiència per fer-la visible a través del seu codi pictòric.

Així, novament i seguint la pròpia tradició sempre renovada, en els treballs que componen l’exposició Anells d’aigua Budesca ens mostra les formes espiralejants de l’aigua i els seus colors canviants segons la llum. I ho fa amb un llenguatge sintètic, estilitzat, i amb colors definits tot deixant fluir la imaginació.

La geometria interior de les formes de la naturalesa està formada bàsicament per corbes, encara que nosaltres, sobre el pla i de manera convencional, les dibuixem rectilínies, anguloses. Aquesta particularitat ja la va percebre aquell geni que va ser Antoni Gaudí, que ho va aplicar a les seves construccions. Budesca també és un bon observador de la natura. I en concret sempre s’ha sentit fascinat pel moviment de l’aigua que en les seves infinites interpretacions formals sempre dibuixa cercles, espirals, onades serpentejants.

Així, doncs, cercles que s’estiren i dansen sobre el fons del quadre, serpentines de casament, Carnaval o Festa Major, espirals com el fum voluptuós d’un cigar havà i onades de tots colors del mar habiten, com éssers vius, les teles i cubs que es mostren al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. És pertinent en aquest lloc i en aquesta època de l’any, ja que la composició d’aquests treballs inspirats en l’univers mòbil de l’aigua permet pensar en l’estampat d’un airós vestit d’estiu.

Però no només. La contemplació d’aquestes obres recents de Joaquim Budesca realitzades amb el seu estil inconfusible –Budesca sempre és Budesca- m’ha fet pensar també en la possibilitat –i apunto aquí la idea- que unes hàbils mans teixidores converteixin alguna d’aquestes peces en un tapís. No és difícil per a l’espectador actiu imaginar aquest tapís penjat en una paret blanca i evocar en color el moviment creatiu de l’aigua, l’essència primigènia de la naturalesa, tal com s’expressa ja al Gènesi: “L’esperit de Déu aletejava damunt les aigües”.