On és la saviesa?

Harold Bloom, crític literari nordamericà de prestigi i home exigent, afirma al seu llibre: En tot el que llegeixo i ensenyo [és professor a la universitat de Yale] només aplico tres criteris: esplendor estètic, força intel.lectual i saviesa. Un criteri ambiciós que s’aplica ell mateix a l’hora d’escriure.

A mig camí de l’escriptura d’un assaig on volia explicar com els llibres ajuden a viure, Harold Bloom es va posar malalt. El fet d’envellir i patir una malaltia greu juntament amb el sentiment de pèrdua que experimentava per la mort de persones estimades, li va fer modificar el projecte inicial.

Així, ¿Dónde se encuentra la sabiduría? (Taurus) ara és un compendi de profundes reflexions sobre la saviesa de la vida que els humans hem estat capaços de destil.lar al llarg del temps. Un treball, com el mateix escriptor afirma, fruit de la necessitat personal de mitigar el dolor de la vida amb els ensenyaments dels llibres sapiencials.

La consciència de la mort és a la cantonada. Aquesta consciència el va empènyer, més que mai, a escriure amb veritat, discerniment i de forma bella. El pas del temps posa les coses a lloc, afirma Bloom. El temps, aquest gran escultor com deia Marguerite Yourcenar, va deixant pel camí les presions socials i prejudicis del moment i tot el que pugui obscurir l’obra treballada amb els criteris que Bloom posa a la palestra. Les obres amb data de caducitat, és a dir, fetes per interès –poder, fama, diners- no perduren. Aquesta afirmació tothom la sap, diu Bloom, però cal repetir-la per no oblidar-la. Per aquesta raó, les grans cultures han fomentat l’escriptura sapiencial.

Els llibres sapiencials de matriu religiosa i filosòfica tenen germans en la literatura clàssica. En cada època i amb diferents formes s’han reescrit els valors universals. “Ser original és retornar als orígens -deia Gaudí- no per repetir-los sinó per recrear-los”.

La llista és llarga i Bloom esmenta les seves obres i autors preferits. Al davant situa els bíblics Llibre de Job i Llibre de l’Eclesiastés (Cohélet), el poeta grec Homer i el filòsof Plató i els escriptors barrocs Shakespeare i Cervantes. Entre els moderns -moderns és un dir- vénen les figures de Montaigne i Bacon, de Johnson i Goethe, d’Emerson i Nietzche, de Freud i Proust. De la saviesa cristiana pren els ensenyaments de l’Evangeli de Tomàs i el llibre de les confessions d’Agustí d’Hipona.

En les reflexions sobre la saviesa humana i la seva utilitat per a la vida, que d’això es tracta, entre les grans figures anteriors Bloom esmenta escriptors de la talla de Thomas Mann i Franz Kafka, que admiraven Cervantes, per exemple. Christine de Pizan havia llegit sant Agustí, Tolstoi i Ibsen seguien els camins de Shakespeare i Goethe adorava per un igual Jesús de Natzaret, Virgili i Shakespeare. Bloom escriu que Freud és un autor Yahvista perquè va dedicar un assaig a la figura bíblica de Moisès, tot i que per anomenar els complexos de la psique humana l’inventor de la psicoanàlisi va trobar inspiració en mites grecs com Èdip i Electra.

Els humans som éssers culturals. És difícil entendre el món, el progrès, la ciència, la filosofia, les religions, les arts, les diverses civilitzacions prescindint de les formes culturals. La cultura afaiçona la condició humana quan aquesta supera l’estadi de l’animalitat.