El cavaller de Praga

Conta la seva filla Ariadna Efron al seu llibre de memòries Marina Tsvietáieva, mi madre (Circe), que en el seu exili praguès, la poeta va sentir-se molt atreta per aquesta figura que s’alça, majestuosa, enmig del riu Moldava, espasa en mà, com si fos el guardià de les seves aigües:

De rostre esvaït,
vigilant del curs del segle,
Cavaller, Cavaller,
guardià del riu.

En efecte: en el passeig pel famós Pont de Carles, a Praga, crida molt l’atenció aquesta escultura fluvial del cavaller Bruncvík, un príncep llegendari. Conta la llegenda que aquesta espasa màgica va ser empotrada en un dels pilars del pont, juntament amb l’estàtua que representa el príncep amb un lleó als seus peus, emblema de l’escut de la ciutat.

Diu la tradició que quan la terra txeca pateixi una invasió enemiga s’obrirà la muntanya de Blaník i en sortirà un exèrcit de cavallers capitanejats per sant Venceslau, el patró de la ciutat. Muntat dalt del seu cavall blanc travessarà el Pont de Carles i treurà aquesta espasa salvadora del pilar on es troba oculta.

Poc poder va tenir, però, l’espasa del bon cavaller Bruncvík per allunyar la feresa dels tancs soviètics quan aquests l’any 1968 van envair els carrers de Praga amb el propòsit, aconseguit, d’ofegar en sec la Primavera de Praga, un moviment polític i social que buscava canviar els aspectes totalitaris que el règim comunista tenia a Txecoslovàquia i avançar cap a una fòrmula menys dictatorial del socialisme, promovent llibertat de premsa, associació política, dret a la vaga, etc.

D’aquesta dictadura comunista (estalinista, en el seu cas) també en va ser víctima mortal la poeta Marina Tsvietàieva. Però en el temps que va viure a Praga encara no sabia del seu destí profundament marcat per l’exili, la pobresa i la mort (la seva filleta Irina va morir d’inanició), tot i que amb la seva capacitat de sibil.la (ella mateixa s’anomenava així), més d’una vegada va pressentir el seu tràgic final. En aquell temps, tot i ser temps d’exili (el seu marit, Serguéi Efron, va pertànyer a l’exèrcit Blanc, el perdedor de la Revolució), Marina Tsvietàieva, després del seu treball, passejava alguns vespres pel Pont de Carles i s’emmirallava en la figura del cavaller Bruncvík clavat enmig de l’aigua i vigilant del riu, imatge del curs de la vida, tal com recorda la seva filla. Sembla que Tsvietàieva sentia fascinació per l’estàtua del cavaller Bruncvík perquè aquest mostrava una gran semblança amb ella –el perfil, el cabell, el posat-, i perquè aquella figura, erigida molt abans de néixer la poeta, li semblava la viva imatge del seu destí materialitzat en una estàtua:

Si en ell hi ha dolcesa o pena
tu ho saps millor,
Cavaller, vigilant
del riu… del temps.

El 30 d’agost de 1941, desesperada per la situació dramàtica en què es trobava a Yelabuga, una població tàrtara, Marina Tsvietàieva es va llevar la vida. La seva filla Ariadna Efron, deportada pel règim estalinista fins l’any 1955, quan va ser “rehabilitada”, no va saber de la mort de la seva mare fins un any després, el 12 de juliol de 1942. El pare, Serguéi Efron, havia estat afussellat el setembre de 1941. Si en la travessia del Pont de Carles hi havia dolcesa o pena de l’existència, com diu el poema dedicat al Cavaller de Praga, només el cavaller interior, espiritual, amagat en el pilar de l’ànima de la poeta, ho podia saber.