-
El blog de Teresa Costa-Gramunt
-
Teresa Costa-Gramunt
- 10-05-2011 00:00
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En la cultura índia, mare de tantes creences espirituals, la civilització es basa en el so del mantra primordial i generador de tota realitat: Aum o Om. D’aquí ve la tradició índia d’aprendre de memòria les escriptures: en la pronuncia de les paraules es vivifica el sagrat, la qual cosa és compartida per jueus i musulmans, que creuen en la paraula creadora i en el misteri del Nom de Déu. També els grecs antics pensaven que els noms no són fruit de l’atzar, que tenien un sentit ocult, interior, i que el mateix nom desvetlla. En el Cràtil de Plató, Sòcrates diu que “l’essència d’una cosa està expressada en el seu nom”.
La pronuncia dels sons, mantres si ens atenem a la denominació índia, és en la base del recitat que, a poc a poc, esdevé cant. El cant amb la veu nua és bressol de la música que cada poble ha anat elaborant segons la seva cultura. El so primordial, que era un, es va diversificant en els diversos sons que coneixem com a notes musicals. Potser la tasca última de la música és, mitjançant l’harmonia dels sons, retornar-nos a la vivència de la unitat primigènia. Per aquest motiu, algunes melodies ens traslladen a un estadi podríem dir místic, on temps i espai desapareixen fins que de nou ens trobem asseguts en una butaca i aplaudim la interpretació.
La música a capella és la que més s’assembla a un recitat musical que per no anar tan lluny en el temps podríem assimilar al cant gregorià. En la música a capella, la veu, o les veus si és tracta d’un cor, hi és nua. La veu nua no només té l’encant de la transparència de la veu, sinó que ens remet directament al so primigeni, que la veu o veus modula fins a construir a vegades melodies ben complexes. Un art difícil, però tan agraït a l’oïda.
Tota aquesta reflexió és per introduir el treball de música a capella ben remarcable que duen a terme un grup de sis dones: Coda, i que acaben de treure el segon disc, editat per Columna Música, amb el títol de Back to 6. L’estil de les Coda, segons elles mateixes, és eclèctic ja des del primer enregistrament. Cadascuna de les integrants del grup hi aporta la seva influència que el grup adapta i transforma a gust del conjunt.
En aquest segon treball, Back to 6, el grup recull clarament la influència de les seves gires i viatges per la Gran Bretanya i Estats Units, sobretot. Així, escoltant les cançons que integren aquest últim disc, no he pogut deixar de reconèixer la melangia i profunditat de les cançons espirituals negres, el clàssic jazz o el més modern hip-hop, o les més alegres reminiscències del son cubà o la samba brasilera. Tots aquests sons entronquen directament amb la música africana dels orígens, que tanta música ha generat a Occident a partir dels esclaus arrencats de la seva terra. Sí: l’esperit de la vella Àfrica traspúa en tanta de la música actual.
La música, segurament la més abstracta de les arts, és també la més emotiva, la que arriba al cor i al cervell sense filtres, ja que el llenguatge és el so amb totes les seves modulacions. La música a capella és l’eix de les nostres vides, afirmen les Coda. Cantar és reanimar els sons primordials, és actualitzar les seves forces en els diversos llenguatges musicals que els humans hem creat. A Back to 6, les Coda –María Lorea, Anna Català, Anna Valldeneu, Lola García, Ángela Furquet i Sònia Rodríguez- conjunten les seves veus amb sensibilitat, talent i imaginació musical, ja es tracti de cançons amb reminiscències africanes passades pel sedàs d’Amèrica, ja es tracti de cançons pop, que hereten l’ànima de les cançons populars. En aquest emocionant treball de les Coda, presentat el passat dia 3 de maig a la sala Luz de Gas, es pot percebre la tradició i la modernitat de la veu en nu.
Teresa Costa-Gramunt
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!