Dones, de Toni Vidal

El retrat femení és el fil argumental de les fotografies (sempre en blanc i negre) que abarquen un ampli període de temps. I és que el menorquí Toni Vidal (1934) és un fotògraf de llarg recorregut, un artista de la fotografia que ha desenvolupat, sota una aparença senzilla, una obra de gran bellesa plàstica resolta amb un gran domini de la tècnica.

Toni Vidal va començar retratant persones en el seu estudi d’Es Castell l’any 1951. Però aviat va començar a fotografiar el singular paisatge menorquí, amb les seves roques, vegetació i arquitectures autòctones. L’any 1968 va exposar per primera vegada a Barcelona amb el tema Gas-Maó. En aquestes fotografies s’hi mostraven els obrers de la fàbrica de gas menorquina.

Aquesta sensibilitat per les persones en la seva dignitat humana és un dels temes recurrents en l’obra de Toni Vidal. No fa gaires anys, i a sol.licitud d’un col.lectiu de dones que havien patit un càncer de mama i havien estat mastectomitzades, va realitzar una sèrie de fotografies tan belles com corprenedores dels nus d’aquestes dones, i que molts dels lectors recordaran perquè van ser publicades al Magazine de La Vanguardia.

Aquestes fotografies formen part de la mostra Dones, en la qual també s’hi exposa la sèrie de retrats fets a dones escriptores, com ara una joveníssima Carme Riera o Montserrat Roig (que aquest novembre farà vint anys que ens va deixar), i veteranes com Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Campany, Anna Murià i moltes altres. Aquest impressionant retrat d’Anna Murià en la seva plenitud dóna la benvinguda als visitants del despatx que té l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al cinquè pis de l’Ateneu Barcelonès. I qui sense moure’s de l’Ateneu i tingui curiositat, que baixi fins al cafè i observi amb deteniment els retrats d’escriptors importants i socis de l’Ateneu que s’hi exposen, com ara el retrat de l’escriptora Rosa Fabregat, que també es pot veure en aquesta mostra Dones.

Però l’exposició Dones de Toni Vidal no s’acaba pas aquí: dècades de treball i de creativitat a flor de pell al servei de la fotografia donen com a fruit una col.lecció d’instantànies amb dones de totes les edats, des d’infants fins a àvies, com l’àvia retratada al vol amb el seu nét a la Plaça de Catalunya, amb una escultura de Clarà al fons. Són fotografies on el quotidià s’eleva a categoria d’art en mans d’un artista atent i sensible com Vidal, que fotografia nítidament allò que sap com embolcallar amb una mirada plena d’empatia cap a la figura retratada.

Així, el fotògraf Toni Vidal no es limita a ‘caçar’ la imatge com un caçador de peces per a un àlbum, sinó que, al meu parer, Toni Vidal fotografia amb detall, però també amb delicadesa, l’argument que dóna un sentit a la fotografia més enllà de la imatge, com ara el moment de l’abraçada espontània de les dues col.legiales que, reproduïdes en un punt de llibre, il.lustren aquest escrit. Gairebé agafen ganes d’escriure’n un conte, d’aquesta escena, i potser ho faré, i invito als lectors que també ho facin, ja que les fotografies de Toni Vidal tenen aquest podríem dir-ne ganxo inspirador.