El MAS i Jan de Vos

El MAS és una capsa formidable –ho dic per l’estructura de l’edifici- que conté el museu més modern d’Anvers (Flandes). Es va inaugurar aquest passat mes d’abril i en cinc de les seves deu plantes s’allotgen de manera permanent les col.leccions del Museu Etnogràfic, Museu Nacional de la Marina, Museu del Folklore, una part de la Llotja de la Carn i la col.lecció Paul i Dora Janssen. Tot exposat de forma temàtica amb una museografia d’última generació, de disseny, molt dinàmica.

La vista de la ciutat d’Anvers des de la terrassa del MAS és espectacular i l’edifici, del qual la població d’Anvers es mostra molt orgullosa, destaca en un entorn renovat, a tocar del riu Escalda. Es pretén que el MAS sigui també un punt de trobada cultural a molts nivells, també des del punt de vista gastronòmic, amb el seu bar, Storm, i el seu restaurant, ‘t Zilte.

En la visita, ens va cridar molt l’atenció la col.lecció Paul i Dora Janssen, amb un apartat de peces de la civilització maya que commouen per la seva magestuositat. Observant-les amb atenció, no es pot dir de manera frívola que aquestes obres d’art, sempre lligades a les creences religioses, siguin obres de ‘primitius’. Aquestes peces que imanten per la seva rara bellesa mostren clarament un alt nivell de civilització.

Justament aquest dia 27 de juliol es va publicar a La Vanguardia la notícia de la mort de Jan de Vos (1936-2011), historiador de la cultura maya, flamenc nascut a Anvers. Nosaltres havíem vist aquest nom en les explicacions de la col.lecció Paul i Dora Janssen! En la necrològica es deia que la seva estada a Chiapas com a missioner jesuïta li havia canviat la vida. Jan de Vos va arribar a Mèxic, on ara ha mort, l’any 1973. En integrar-se a la diòcesi de Sant Cristóbal de las Casas i participar en el treball pastoral del bisbe Samuel Ruiz, que en aquell moment organitzava el primer Congreso Nacional Indígena i predicava la Teologia de l’Alliberament, va sentir-se atret tant per la Teologia de l’Alliberament com pels indígenes que duien una vida tan miserable.

Colpit, Jan de Vos va penjar els hàbits, va escriure una carta molt dura a l’aleshores guardià de la fe, Joseph Ratzinger, i va començar a estudiar i a documentar aquesta civilització perduda. Sensible amb el tema de la llengua com a flamenc, molts dels seus llibres van ser publicats també en ch’ol, tzeltal, tojalabal i tzotzil, dialectes mayas. Al mateix temps, va traduir la Bíblia en aquestes llengües autòctones. I encara va estudiar, com pocs han fet, la valenta però oblidada trajectòria de fray Pedro Lorenzo de la Nada, defensor que ja va ser dels indígenes en l’època de la conquesta espanyola. Felipe Arizmendi, actual bisbe de San Cristóbal de las Casas, diu recordar a Jan de Vos en la seva doble tasca: el seu imponent i valuós treball com a etnohistoriador de la civilització maya i el seu treball generós, altruïsta, en les causes socials que afecten els indígenes de Chiapas.