Viatge en blau

El blau és el ‘color d’aquest fotògraf’, remarca la professora i escriptora Victoria Cirlot en un pròleg que dóna una visió molt completa de l’obra de Manel Armengol. La preferència pels tons blaus d’aquest fotògraf ve de lluny. Basti recordar l’enigmàtica fotografia Roques en el mar, de 1980, o la sèrie de fotografies Gaudí nocturn, de 1982.

En un primer cop d’ull, les fotografies de Viatge en blau remeten a l’espectadora al blau de les pintures de Joachim Patinir, si bé Armengol dota els seus treballs d’una atmosfera més pròpia del somni, tal com apareix en la fotografia que il.lustra aquest escrit: Una nau en la qual viatjar a aquelles regions que la vivència de l’espiritual tenyeix de blau. Aquí és fa imprescindible retrobar les tesis que l’estudiós Alois M. Haas té exposades al seu llibre Visión en azul. Estudios de mística europea. Hi ha una teologia de la llum, ens recorda la professora Cirlot, i ve d’antic.

La llum i el color com a agents actius de la vida tant si s’entén de manera orgànica com espiritual, o les dues coses entrellaçades, en harmonia, ha tingut els seus teòrics en personalitats tan rellevants com J. W. Goethe i Rudolf Steiner. Deixeble de Goethe, Steiner reclamava l’harmonia entre els dos móns, sovint oposats, de la metafísica o de l’esperit, i el de la ciència. Goethe va formular una Llei d’Harmonia dels colors, que ha estat molt estudiada pels pintors posteriors a la publicació del seu llibre sobre la teoria dels colors (1810). “La llum és formativa”, deia Goethe. La nostra participació en la llum i els colors ens educa, ens perfecciona… Aquesta no només és una idea d’allò més suggestiva, sinó que és real: els colors modifiquen el nostre estat d’ànim, si més no.

Anem al blau. Representa l’element aire i és el color de la fluïdesa i el moviment. Color refrescant, la vibració del blau és de caràcter amable i pacífic, provoca placidesa, serenitat. Contemplar un triangle blau, per exemple, afavoreix la memòria i ajuda a disminuir les hipofuncions cerebrals, alhora que estimula l’expansió de la consciència.

Vivim dins la llum i gràcies a la llum, i els colors ens afecten, ens alimenten i ens inspiren. Aròmatica llum que ressona/ que m’il.lumina, va escriure Hans Arp al seu poema Blau que canta.

Blau que navega en la mirada fins a transformar la percepció del món, podria escriure Manel Armengol. Les fotografies de Viatge en blau així ho testimonien. El fotògraf no estrafà pas la realitat, tot el que ha retratat existeix, però a través de la seva mirada en blau ens la fa contemplar d’una altra manera. Això és l’art. D’aquí ve que l’art, el veritable, no sigui banal entreteniment sinó via de coneixement, una exploració dels límits de la realitat que podem imaginar i crear a partir de la mirada transformada, perfeccionada, com volia aquell gran humanista que va ser Goethe.

Contemplant les imatges de Viatge en blau d’Armengol l’espectadora hi veu també un humanisme, una exaltació gojosa dels valors humans en el seu cim de virtut, i, sobretot, hi veu una forma de viure l’espiritualitat, la vida íntima de l’ànima que s’expressa d’una forma tan serena que esborrona. Contrasta tant amb l’època que ens toca viure! Però aquest és el miracle de l’art de Manel Armengol: un art visionari, a l’avançada, un art que mostra que és possible viure el nostre temps d’una altra manera: Entre altura i profunditat/ aroma i blaus/ que xipollegen en les mateixes fonts/ en les que vaig somiar quan era nen, com escriu el poeta Arp. Les fotografies de Manel Armengol conviden a rebre amb els braços oberts l’edat de la innocència, la seva transparència en blau, la seva saviesa i inspiració.

Teresa Costa-Gramunt