Christa Wolf

Una llosa pesa sobre aquesta escriptora de l’antiga RDA: havent abraçat el comunisme en la seva joventut, durant un temps (tres anys) va mantenir contactes amb la cèlebre, per sinistra, Stasi, la policia d’Estat del règim. Sembla que no va denunciar ningú, i està comprovat als seus arxius, que ara es poden consultar. Però aquest fet va perjudicar la seva carrera literària amb l’Alemanya reunificada. L’establishment l’ha menystinguda fins ara.

L’any 1986 vaig llegir Cassandra (Edicions de la Magrana), un relat on l’autora es fica a la pell de Cassandra, la filla de Príam, el rei de Troia. L’impacte que em va causar aquest relat encara em dura, i no és una metàfora. Entre les moltes virtuts de Cassandra, hi ha una reflexió valenta: la necessitat de conrear la pau per crèixer com a persones i com a civilització. Resumint: la pau és constructiva i la guerra és destructiva. Christa Wolf estava en condicions d’escriure sobre aquests dos conceptes, ja que va viure la Segona Guerra Mundial i l’Europa del moment estava immersa en la Guerra Freda, amb l’amenaça de míssils i bombes atòmiques creuant el cel i destruint tot el que amb tant d’esforç s’havia tornat a alçar.

Recordem la història de la Cassandra homèrica. Sacerdotessa i sibil.la d’Apol.lo, la jove es nega a tenir relacions amoroses amb el déu, que, enfadat per la seva insubmissió, la condemna a profetitzar en va, sense profit. Així, doncs, ningú no creu Cassandra quan anuncia la guerra de Troia, que finalment perderan els troians.

Escrit en primera persona, al relat Cassandra de Christa Wolf trobem la jove princesa que, presonera dels guanyadors de la contesa i anant vers una mort segura, reflexiona en veu alta sobre la necessitat de la pau, com he dit, així com exposa la posició subalterna de la dona, tot i els seus talents. Cassandra mateixa és objecte d’aquesta cultura patriarcal que ja prové del càstig del déu Apol.lo, i que s’estén a la seva condició de botí de guerra dels exèrcits d’Agamèmnon.

Vista a distància, la novel.la és d’una gran modernitat imaginativa, ja que l’autora utilitza un personatge de la literatura universal al qual dóna vida a través d’una nova creació literària que li serveix per posar sobre la taula temes tan vells i tan lluny encara de ser resolts.

És un recurs molt pobre, al meu parer, jutjar un escriptor o una escriptora per la seva vida i no per la seva obra, tot i que sovint vagin entrellaçades. Si Christa Wolf en un moment determinat de la seva adhesió al comunisme va col.laborar amb la policia (sense conseqüències per a ningú), però després es va passar més de trenta anys denunciant, aleshores sí, un règim tan poc democràtic com el que es vivia a l’RDA, un règim autoritari que pretenia tenir emmordassats tant el poble com els seus artistes i intel.lectuals, fóra millor considerar Wolf en aquesta fase de la seva vida. Una lectura aprofundida de Cassandra, escrita abans de l’enderrocament del Mur l’any 1989, pot orientar-nos vers una visió més ajustada no només del geni creador de Wolf sinó també dels camins que va anar prenent el seu pensament.

Per ser-ho de debò, a les nostres democràcies encara els falta un bon tros d’apertura. No tothom ha de pensar igual i si per alguna cosa hem de ser valorats és per la nostra honestedat intel.lectual i moral, virtuts ben escasses en aquests darrers temps, només cal mirar entorn.

Teresa Costa-Gramunt