Barcelona: 50 indrets amb encant

La publicació, fruit del treball conjunt de Joaquim Roglan, autor dels textos, i de Jordi Longàs, autor de les fotografies, també és oportuna per a qui, des de la proximitat amb la capital, vulgui explorar la metròpoli barcelonina amb la curiositat del viatger. Així com també és adient per als mateixos barcelonins que no coneguin a fons la seva ciutat, la qual cosa no és tan estranya com podria semblar.

Barcelonina d’origen, a la vista dels llocs a visitar segons la tria dels autors d’aquest àlbum magnífic, he volgut comprovar si coneixia a fons els itineraris exposats en un llibre que no hauria de faltar a les biblioteques excursionistes.

Alguns dels llocs indicats amb tot luxe de detalls, que van des de la ubicació fins a la història, la llegenda o el simbolisme de l’indret, tenen per a mi una significació biogràfica, ja que han estat escenaris de molts capítols de la meva infantesa, joventut i maduresa. De forma que per a mi aquests llocs amb encant indubtable en tants sentits, són part de la meva història personal. N’anoto alguns: Petritxol, La Rambla, Santa Maria del Mar, Monestir de Pedralbes, Casa de l’Ardiaca, Laberint d’Horta, Parc del Castell de l’Oreneta, Parc Güell, Parc Cervantes, Mont Tàber, Palau de la Música, Estació de França, El Call, Gran Teatre del Liceu, Plaça Reial, Mercat de Sant Antoni, Sagrada Família, Les Golondrines, Tramvia Blau i funicular, Tibidabo, Teatre Grec, Poble Espanyol, Aplec de Sant Medir… En tots aquests llocs hi tinc històries i hi habiten personatges familiars, algunes estan escrites, altres no, però no descarto fer-ho algun dia.

En el recompte dels 50 indrets triats per Roglan i Longàs amb bon criteri pel seu interès cultural, n’havia calculat 49 de visitats i revisitats, i de viscuts i reviscuts. Creia, doncs, que per un no complia amb la totalitat…, fins que de sobte he recordat que aquest lloc, el Camp Nou, el gran santuari del futbol amb tants ressons internacionals aconseguits pel Barça d’en Pep Guardiola, també hi he estat, tot i que no m’agrada gens, però gens el futbol, però al meu pare sí. Va ser el meu pare qui em va portar a la cerimònia que es va fer quan es va col.locar la Primera Pedra del nou estadi el dia 28 de març de 1954, quan tot just acabava de fer tres anys.

I així com de l’estada als indrets que he reportat més amunt no en resten gaires testimonis gràfics, justament d’aquest ritual solemne per la seva significació simbòlica duta a terme en ple franquisme –el Barça sempre ha estat més que un club!- hi ha una fotografia, ara històrica, en la qual ens veiem el meu pare i jo, juntament a un matrimoni, cosins de la meva mare, amb els seus tres fills.

Només he estat al Camp Nou, doncs, quan encara era un projecte. Per tant, conèixer el Camp Nou amb tots els ets i uts és una asignatura que tinc pendent. I als estimats lectores i lectors, ¿quins llocs els queden per visitar, si els en queda cap, de les 50 meravelles arquitectòniques, paisatgístiques, folklòriques, lúdiques i culturals de tota mena proposades a Barcelona: 50 indrets amb encant?

Teresa Costa-Gramunt