La papessa Joana

S’explica que la papessa Joana va néixer l’any 822 a Ingelheim am Rhein, a prop de Maguncia, i que era filla del monjo Gerbert, un predicador arribat del país dels anglos per a difondre l’Evangeli entre els saxons. Una intel.ligència privilegiada i l’ambient que va viure van permetre a Joana estudiar en un temps en què estava prohibit a les dones. Després de diversos avatars que a la pel.lícula del director Sonke Wortman es relaten de manera potser una mica fantasiosa, va entrar, vestida de noi, en un monestir com a copista. Allà va prendre el nom de Johannes Anglicus (Joan l’Anglès). Sembla que des d’aquesta condició, Joana-Joan va poder viatjar de monestir en monestir i conèixer grans personatges de la seva època fins que l’any 848 va arribar a Roma. Allà va fer de docent, dissimulant sempre la seva condició femenina i, com es veu a la pel.lícula inspirada en el llibre d’Emmanuel Royidis, segurament protegida per aquells homes la clarividència dels quals els feia adonar dels beneficis que aportava a la comunitat una ment tan preclara com la de Johannes Anglicus. Si la història de la papessa Joana és certa, és evident que va trobar aquesta complicitat masculina, altrament mai no hauria arribat a seure al tron de Sant Pere. Els prejudicis en contra de les dones en aquella època eren tan ferotges que els impossibilitaven qualsevol tipus de formació, i molt menys arribar als medis eclesiàstics en aquell temps tan contraris al femení de l’existència.

La reputació erudita i sàvia de Johannes Anglicus va arribar a les oïdes del Papa Lleó IV, que de seguida va convertir Johannes en el seu secretari per als assumptes internacionals. Al juliol de 855, quan va morir aquest Pontífex, tot i les intrigues habituals, Johannes va ser elegit Papa amb el nom de Benet III o Joan VIII. Dos o tres anys després, la història-llegenda no precisa bé les dates, sembla que Joana va donar a llum en públic, com es veu en algunes pintures i gravats que reprodueixen aquest fet. Segons el relat de Jean de Mailly, aquesta dona papa va ser lapidada per la gentada enfurismada.

Es conceptuï com es conceptuï aquest final tràgic, la llegenda de la papessa Joana fa reflexionar sobre el vell tema de l’accès de les dones al sacerdoci, en el segle XXI encara en un carreró sense sortida, tot i que per a un creient, ¿per què no pensar que una dona pot ser beneïda amb els dons de l’Esperit Sant, seguint, tammateix, la mateixa doctrina del Crist, que com es recull a l’Evangeli sempre les va tenir en consideració? Amb una ofuscació que a ulls moderns sembla tan absurda i irracional, i que segrega la meitat de la humanitat, l’Església ha negligit el paper sacerdotal per a les dones encara que sigui de sentit comú que són aptes per a qualsevol càrrec eclesiàstic, per més elevat que sigui. Amb treball i intel.ligència aplicada, en aquesta part de món en els últims dos segles les dones han anat trencant sostres de vidre, però les cúpules de les esglésies catòliques encara els estan vedades.