Física i metafísica de la pintura

Louis Cattiaux (1904-1953), pintor i poeta, és segurament més conegut per la seva obra de més envergadura: El Missatge Retrobat, que va anar escrivint durant molts anys, com explica en l’il.luminador epíleg de Física y metafísica de la pintura, el professor i escriptor Raimon Arola. L’any 1946 Cattiaux tenia escrits els 12 primers llibres, que va editar per compte propi. Al final El Missatge Retrobat en tindria 40 i va ser acabat d’escriure l’any 1953, l’any de la mort de Cattiaux.

Si s’esmenta El Missatge Retrobat és perquè el mateix autor va escriure Física y metafísica de la pintura com un pont, com un enllaç entre els artistes, especialment pintors (ell ho era), i El Missatge Retrobat, una joia del pensament que segueix la filosofia que Aldous Huxley va anomenar The Perennial Philosophy al seu llibre publicat l’any 1944. A propòsit, tradueixo les paraules d’Arola: Cattiaux considerava l’entrada als móns ocults com una cosa pròpia dels humans al llarg de la seva història i no ho reduïa al moviment abanderat per Breton. Per a Cattiaux, el coneixement d’aquests móns tenia sentit en la mesura que podien desvelar l’Ésser interior i totpoderós que condueix a l’home nou i identificava aquesta recerca amb la filosofia perenne en la que el particular de cadascú es troba amb el transcendent i universal.

Per a Louis Cattiaux el moviment surrealista, tot i explorar el món oníric com a realitat oculta que es manifesta en els somnis, queda curt pel que fa a la manifestació de l’Ésser interior, que és manifesta en el transcendent i universal de cadascú, més que en el personal i subjectiu, tot i que se’n serveix, està clar.

La trajectòria artística de Louis Cattiaux és interessant. Orfe de pares i d’infància trista, l’any 1932 i recent casat, va crear una galeria d’art, Gravitations, al voltant de la qual es va formar un grup d’artistes que va arribar a proposar una alternativa al surrealisme ortodox de Breton. Aquest grup es va anomenar Transhylisme, i l’any 1935 fins i tot van redactar un manifest que es va publicar a Le Soir. Però quan tota aquesta moguda es va anar esvaint, Louis Cattiaux va començar una època d’intensa introspecció i recerca personal que el portarien del camp de les preocupacions tècniques de la pintura a anar orientant la pràctica del seu art cap a l’alquímia espiritual i a la recerca de l’Ésser interior, que va renovar de dalt a baix els seus temes pictòrics.

En la primera part del llibre Física y metafísica de la pintura, Louis Cattiaux dedica vuit capítols a parlar dels aspectes tècnics de la pintura, és a dir, de la física de l’art pictòric. En la resta del llibre és la metafísica de la pintura, el seu aspecte transcendent el que serà subjecte d’estudi i reflexió. Per a Cattiaux, física i metafísica no estan deslligades ni en la pintura ni en cap altre art, cal afegir, ans al contrari: l’una és suport de l’altre. Com a complement d’aquest llibre recomanable no només per a pintors sinó per a tota persona inquieta espiritualment, es publiquen imatges de les seves pintures no subjectes als canons convencionals sinó al canon sorgit d’una vida espiritual intensa i que es reflecteix també a El Missatge Retrobat.

En el món de l’art i del pensament, avui dia tan esclaus de la matèria, del xou mediàtic i de l’aspecte comercial, la lectura de Física i metafísica de la pintura no només resulta un bàlsam sinó que conté llavors per al canvi necessari. És evident que això que en diem “el món” està en un carreró sense sortida a no ser que es produeixi una metamorfosi, una alquímia dels valors imperants. I els artistes, com en altres èpoques, hi poden contribuir seguint la idea de Cattiaux: Sigueu extraordinaris en les vostres obres i reservats en el vostre capteniment. Ben bé tot al contrari del que veiem tan sovint: histrionismes tan personals com estètics que amaguen una terrible buidor d’esperit.