Esquerra i país

Amb aquesta invocació un seguit de 'personalitats' (per dir-ho d'alguna manera) han organitzat un acte públic al Col•legi de Periodistes per dilluns dia 5 de novembre, és a dir a pocs dies del començament de la campanya electoral.

El cartell el composen Ernest Maragall, Josep Lluís Carod Rovira i Raül Romeva  que d’alguna manera representen el ventall de l’esquerra catalana actual. Els dos primers per la seva, fins fa poc, adscripció partidista al PSC i ERC  i el tercer  encara en actiu com Eurodiputat d’ICV. I participarà també  el filòsof Josep Ramoneda que recentment ha publicat un llibre sobre la necessitat de recuperar el pensament d’esquerres.

L’apropament de Junqueras  a CiU i el paper d’ICV que bascula entre un federalisme i un tímid independentisme, i un PSC amb una proposta federalista poc creïble per la manca d’aliats amb que federar-se,  fa que hi hagi un sectors de votants,  o millor, de ciutadans i ciutadanes  que se sentirien còmodes en una opció de sobiranisme clarament d’esquerres i clarament  catalanista – en el grau que es consideri més oportú pels sues membres i pels seus pressupòsits ideològics - 

La proposta crec que és força interessant; quan el valors socialdemòcrates tenen greus problemes per fer-se present a la societat i que aquesta els visualitzi com una alternativa poc creïble i quan sembla que els valors nacionals només tenen una sortida, cal que hi hagi un debat i reflexió per veure com ambdues opcions, com els dos eixos, esquerra i dret nacional, poden encastar-se amb nitidesa i constituir una opció transversal però potent de cara a un futur. No serà fàcil aquesta mena de confluència per la personalitat dels propis  impulsors i perquè cal dotar-se d’unes bases teòriques clarament d’esquerra sobiranista,  que, a més,  tinguin espai electoral i també rebin el suport de forces persones.

Recollir l’ampli espectre de l’esquerra nacional òrfena  de partit  o de proposta  és possiblement una empresa il•lusionadora però també una aposta arriscada a menys d’un mes de les eleccions ja que ,volgudament o no. – jo crec que més aviat sí- el que pot fer és debilitar les opcions precisament d’una part de l’esquerra perquè pot assenyalar una vegada més un fraccionalisme  que històricament ha perjudicat a l’esquerra nacional. Potser tot plegat pot ser  una primera proposta pel dia 26 de novembre ja que segons quin siguin els resultats s’haurà de fer una profunda reflexió en alguns partits  de l’esquerra  per analitzar, d’una vegada per sempre i amb tota la cruesa necessària,  la pèrdua de  credibilitat i de suport electoral  o com es pot fer possible  bastir  una alternativa nacional amb continguts clarament de progrés i cohesió social.

Crear un espai per poder explicitar els pensaments i les necessitats d’una esquerra moderna basada en els principis i valors històrics i també formular un nou sobiranisme al segle XXI és una bona proposta si aquesta és a més capaç d’atraure a un conjunt de persones disposades al debat i a estendre la proposta sense cap horitzó electoral immediat és a més de bona , com hem dit,  interessant i necessària. 

La situació dels ponents és una situació coneguda, dels tres polítics dos Carod i Maragall fora dels partits que van ajudar a  consolidar com a referent de l’esquerra Catalana i Romeva sembla que contestat per una part de la direcció  actual d’ICV, mentre que Ramoneda que es movia en els cercles intel•lectuals i teòrics del socialisme avui ha fet un viratge – com tant altres intel•lectuals- cap el sobiranisme. Pot ser una combinació que sembla que vagi a la contra, vaja que estiguin rebotats de les seves organitzacions – i no són sols, eh!-  i això li faci perdre credibilitat però també és cert que el nivell de la trajectòria política dels intervinents és prou coneguda i valorada. 

Escoltava  a RAC-1 un comentari del periodista Pere Martí – sempre molt ben informat- en el que assenyalava que la proposta ve de lluny, que ja en època del govern  Montilla, Carod i Maragall mantenint discretes reunions per buscar un projecte comú i tranversal. El periodista però assenyalava dos participants més Ferran Mascarell i Antoni castells. Ara sembla que no hi són, almenys de moment. Si aquest dos  Mascarell i Castells hi fossin seria sens dubte un valor afegit per la mateixa personalitat dels dos i per les aportacions teòriques i de gestió que han aportat en els darrers anys  la política catalana els dos ex-consellers. Però i, movent-nos en el camps de l’especulació informativa, altres mitjans digitals anuncien que Mascarell està promovent una declaració “Socialdemòcrates amb Mas” per posicionar-se ell personalment i eixamplar el marc d’hipotètics votants del President Mas.

En definitiva una proposta que de moment sembla voler ser únicament un espai de reflexió del catalanisme i l’esquerrà dins del país. El temps i els resultats dels 25-N, obriran, el dia 26, moltes portes i segur que se’n tanquen d‘altres.

Caldrà seguir-ho atentament.