Harmonia vocal / Harmonia total

La Fira de Novembre sempre porta novetats. Enguany, entre els molts actes que s’han celebrat, per proximitat voldria destacar la presentació d’un llibret preciós que m’ha plagut de prologar: Harmonia vocal / Harmonia total, promogut amb entusiasme per Joan Antoni Aguilar Suau i els autors del qual són, juntament a Aguilar Suau, alguns integrants el grup VN’G Gospel Choir, que setmanalment assaja a la parròquia de Sant Joan.

Mitjançant la col.laboració d’intèrprets de Gospel com el mateix Aguilar Suau, podem llegir-hi un ventall d’opinions sobre l’experiència d’aquest tipus de gènere musical en el qual predominen cors i coreografies més o menys complexes. És, doncs, un llibre coral a imatge i semblança dels grups de música Gospel que, en la seva varietat, incorpora ritmes propers al blues, jazz, soul.

El Gospel, del mot anglès gospel, evangeli, és un gènere musical que, com els nostres cants litúrgics, subratlla l’expressió de la fe. Tot i que el Gospel és jove (va començar a desenvolupar-se en els anys 30 del segle passat), és un gènere ben consolidat i amb una història que el vincula als cants espirituals negres que, si se’m permet l’expansió personal, jo mateixa vaig cantar en els meus anys joves. Encara em veig amb el meu grup de noies i nois escoltes cantant-ne en plena muntanya, en cotxes de línia o en vagons de trens arrossinats. Se’ns eixamplava tant l’ànima que semblava que se’ns havien de trencar les costures del cos!

És per aquest motiu que, tal com em sembla entendre, el Gospel és més que un gènere musical: és la manifestació sensible i artística d’una experiència espiritual que històricament ha anat lligada a la fe cristiana tal i com la van interpretar els negres arrencats a la força de la seva Àfrica natal per convertir-los en esclaus en terres americanes.

No eren ignorants, aquells esclaus que procedien de Senegal, Gàmbia, Guinea, Libèria, Sierra Leone, Ghana, Benín, Nigèria, Camerún, Congo. Tenien la seva cultura, tenien la seva música i tenien el seu art com tenien els seus déus. Ho ha explicat amb rigor acadèmic aquell gran pensador cubà que va ser Fernando Ortiz. Una gran herència cultural va viatjar amb aquests esclaus que, en trasplantar-se en terres americanes, va donar unes formes culturals pròpies que hores d’ara són patrimoni no només d’Amèrica sinó també de tot el món, ja que han travessat fronteres. La prova són els grups de Gospel que es van creant també a casa nostra, com ara el VN’G Gospel Choir. Qui sap si no imprimiran també la seva personalitat.

Les terres tenen personalitat pròpia. Així, en els països llatins com Cuba es va generar una cultura de procedència afroamericana diferent de la dels països anglosaxons. Els tipus de música generats a cada lloc parlen per ells mateixos. Els cants espirituals negres i el Gospel són una mixtura de la música religiosa africana i els himnes religiosos cristians que, en arrelar fortament en terres nordamericanes, es van manifestar en un color diferent.

Els africans porten la música al cos i a l’ànima, i és aquesta la simbiosi que expressen, ja sigui que facin música profana o religiosa, si és que per a ells no és una mateixa cosa. La intensitat dels cants espirituals negres posaven la pell de gallina a aquella colla de joves que vam ser, el seu ritme i les seves melodies ens trasbalsaven. Si algú llavors ens hagués demanat que sentíem poc hauríem sabut explicar aquell tremolor interior, aquell misteri, simplement vivíem una emoció.

Sempre és després de la experiència que es posen paraules, en aquest cas per intentar donar raó d’aquest tipus de música que es canta amb tot el cos. Perquè el Gospel, tant el tradicional com el d’última hora, és una música amb una gran capacitat per contagiar alegria, entusiasme i una fe sensible que esqueixa els límits de les formes religioses per deixar-nos en la pell de l’esperit. Un magnífic relat d’aquesta experiència integral que tant estira les fibres de l’ànima és el que es troba, multiplicada en tantes i diverses veus!, a Harmonia vocal / Harmonia total, llibre originalíssim promogut per Joan Antoni Aguilar Suau. Que per molts anys!