Després dels primers dies

En política hi ha una norma no escrita, però evident, que diu que no es pot convocar cap referèndum si no és te la garantia absoluta de guanyar-lo o bé que no es poden avançar les eleccions si no és per millorar els resultats que tens.

Potser Mas impel•lit ,com un bon surfista, per la contundent  l’onada gegant de l’onze de setembre va intentar posar-se al damunt i ser conduit per la seva força, amb els zigues–zagues corresponents, fins les platges d’Itaca, amb aquesta empenta va avançar les eleccions i, si som sincers, cal dir que va treure un bon resultat, - dobla de llarg al segon partit- però el resultat no és ni el desitjat ni l’esperat per CiU ni, evidentment tampoc li dóna la majoria excepcional que reclamava el President Mas i tota la cort d’opinadors, signants de manifestos i opinadors propers a la mateixa CiU o que proclamaven la necessitat del préstec de vot a Mas.

Els resultats són els que són i els dies i setmanes posteriors a les eleccions ja no toca tant parlar d’un mateix sinó de com es pot parlar en el plural necessari per governar el país i fer-ho amb la solidesa necessària per afrontar els reptes evidents de concretar el dret a decidir i com superem una crisi que comenta a trencar la cohesió social a Catalunya, amb dades que són esfereïdores sobre els nivells de pobresa o de necessitat.

De l’estridència de la campanya electoral ara cal passar als silencis i a la discreció de la negociació per evitar que les lògiques pressions que es fan sobre els líders polítics tinguin respostes i, per tant, es segueixi en el soroll que no deixa escoltar els missatges de fons, que són els que valen. Mas i Junqueras han encetat les converses per definir quin és el marc i l’espai que garanteixi que els missatges i programes d’ambdós partits mantinguin l’estabilitat i la governabilitat del país per avançar en prendre decisions que ja són urgents per millorar la situació del país i sobretot per sortir a aquesta mena d’atzucac en que la retòrica de Mas ha portat al país.

Evidentment que s’escolten ara crides a la responsabilitat des d’aquelles veus que reclamaven una majoria excepcional per Mas, tenen raó, encara que de la seva posició anterior ara ens facin dubtar de la sinceritat de les mateixes. Cal responsabilitat per part de tots els partits. Ahir mateix el President en funcions ja anunciava una retallada de 4.000 milions d’euros pel proper pressupost. Ara possiblement amb necessitat de governar amb Esquerra ja semblava derivar cap a posicions més d’esquerra de les que ha sustentat fins ara i afirmava que l’estat de benestar està en perill. Perill al que ens hi ha portat, en bona part, les seves pròpies mesures aplicades en els darrers dos anys i ara reclama un front ampli per seguir garantint en allò possible les prestacions socials. La necessitat de vots fa variar conceptes i propostes .

No tenen un paper fàcil els partits que han estat guanyadors en les eleccions del 25-N, la primera i segona força política segurament han de generar o fer possible la governabilitat  i això representarà cessions que, a un, o, a l’altre li passaren factura, ja sigui per uns pressupostos que no aconsegueixen quadrar els comptes i, per tant, l’estat un cop més intervingui, o perquè el camí cap a la consulta o al referèndum sigui més lent del que aspiraven alguna de les forces. La resta de forces o s’ho miren des de la barrera com  convidats de pedra en el procés de governabilitat o es posicionen amb ofertes de possibles polítiques que ajudin a trobar solucions al difícils reptes que hi ha plantejats en aquets moment al país.

Mas i Junqueras  sembla que s’entenen, i les comissions d’ambdós partits ja han començat la negociació del programa de legislatura i, sense deixar les lògiques estratègies de cada partit, ara han de posar fil a l’agulla per garantir que els procediment d’elecció de President, la formació de govern i els passos per confeccionar el pressupost per l’any 2013, segueixin el seu camí. De com vagi tot plegat podrem escatir si tenim un govern fort, encara que en minoria, o bé tenim un govern conjuntural de passa com puguis amb un horitzó concret i no massa llunyà. I tampoc se’ns escapa que existeix una certa pressió des d’àmbits polítics (tant de CiU com d’ERC com del mateix PSC) però també socials i empresarials perquè el PSC formi part d’aquest acord governamental ja sigui amb govern de coalició o amb un govern de CiU en minoria i amb suports parlamentaris permanents.

Creiem que és imprescindible, pel moment que vivim que, més enllà dels possibles suports d’ERC al govern, hi hagi algunes actuacions i propostes que busquin àmplies complicitats i amplis acords que permetin afrontar el que encara queda de crisi amb garanties de que la sortida permetrà recuperar els ítems de benestar que fins avui hem gaudit amb els ajustos necessaris sense que això esdevingui un trencament del pacte social que fins avi ha funcionat relativament bé i permetrà així mateix avançar cap la possibilitat d’expressar-nos sobre el futur com a nació.

El temps empeny i hi ha molta feina per fer i poc temps per fer-la, sense precipitacions però sense cap mena de pausa cal trobar els acords de governabilitat. Està en joc també el poc crèdit que avui els que es dediquen a la política tenen, tant de bo a partir dels acords es guanyi crèdit visualitzant que el servei al país està per damunt  dels tacticisme de baixa volada.