Neix NECat amb força. El temps i la feina dirà si per quedar-se

“Nova Esquerra Catalana és una organització política de tradició catalanista i amb vocació europea, amb el propòsit de transformar la societat, de governar en nom de la majoria, inspirada en els valors del socialisme democràtic, amb la voluntat d’expressar anhels de llibertat, equitat i drets iguals dels ciutadans.”

Aquesta declaració d’intencions anotada en els estatuts de Nova Esquerra Catalana NECat és una declaració que segurament subscriuríem una bona part dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La nova força política neix de l’impuls d’uns quants ex militants del PSC, farts segurament d’indecisions, de decisions opaques, de funcionament orgànic poc transparent i farts de  la submissió al PSOE, per independents vinculats històricament al progressisme i al socialisme i persones que han col•laborat amb diversos àmbits de pensament d’esquerres o organitzacions com Ciutadans pel canvi.

En un moment en que hi ha una certa (crec que injusta) crítica als partits polítics i els polítics que és palesa cada cop que hi ha un estudi d’opinió que alguns emprenguin la feixuga tasca de intentar trobar un espai en ventall polític i d‘oferta ideològica és lloable des del meu punt de vista (segurament hi ha, legítimament, altres punt de vista que seran crítics i fins i tot molt crítics en l’aventura, que es voldrà presentar com el fraccionament de l’esquerra possible) i ho trobo lloable perquè en la declaració de principis de NECat incorpora alguns dels elements que manta vegades s’ha posat com elements de distorsió de la claredat dels partits polítics. És doncs la primera formació política d’esquerres de nova creació que planteja alguns dels elements que s’havien reclamant sobre la transparència el moviment del anomenats “indignats”.

El propi Ernest Margall impulsor i president de  de NECat, expressa clarament els principis fundacionals del nou partit: "regeneració i qualitat democràtica, que s'hauria de vehicular a través d'una nova llei electoral i amb llistes obertes, per exemple; la creació d'una Catalunya-Estat amb molta més llibertat, ja sigui dins de l'Estat espanyol o de manera independent; i polítiques socials i econòmiques justes que preservin l'estat del benestar".  Tres principis que ben segur també subscriuríem des de postulats d’esquerres. Formes clares, posició nacionals sense ambigüitats i la batalla per una sortida de la crisi que no trenqui ni la cohesió ni els aconseguiments de l’estat del benestar, com a paradigma d’un acord  (altres parlen de contracte) social que ha funcionat durant forces anys amb notable èxit .

L’esquerra catalana té un ventall ampli, divers i necessariament matisat en funció dels accents concrets que cada força política posa en l’espai que ocupa. L’espectre polític de l’esquerra nacional pot tenir diversitat d’ofertes I naturalment quan sorgeix una altra força d’esquerres apareix l’incògnita de si tindrà l’espai suficient per poder bastir el seu projecte amb possibilitat de tenir incidència en al societat i força suficient per poder aportar el seu programa i les seves idees com un element que sigui transformador de la societat i per tant tingui la utilitat que hom reclama d’una organització política, o bé acabarà essent un fragment més d’aquest trencaclosques de difícil conjunció que avui és l’esquerra nacional a Catalunya.

El PSC, la socialdemocràcia moderna, ha perdut espai i crec que, a més del desconcerts de la mateixa ideologia socialdemòcrata arreu del món, ho ha patit per la seva submissió clara a un projecte espanyol gens definit federalment i més aviat anorreador de qualsevol possibilitat de cercar noves fórmules de la seva relació amb Espanya sigui la que sigui si es fruit de la voluntat col•lectiva majoritàriament expressada.

ERC lligada per un pacte futur amb CiU que devaluarà, sens dubte, bona part dels plantejaments econòmics que ha defensat manta vegades en aquest últims temps i una ICV que malgrat tingui posicions crec molt vàlides des d’un punt de vist teòric continua essent vista injustament com una força sense capacitat de govern i les CUP hauran de demostrar que el seu discurs manté vigència i qualla per evitar no tenir un final com SI.

Hi ha espai a l’esquerra i la gran oportunitat està en oferir alternatives creïbles i demostrables i que apaivaguin en part la crisi, almenys en allò que des de Catalunya podem fer amb els nostres competències que són moltes. No es tracta només de gestionar la crisi sinó anar transformant aquells aspectes que ens hi ha abocat i fer-ho des de la transparència des de dintre i cap a fora i sabent interpretar en cada moment aquelles demandes que la societat fa als seus instruments de participació  democràtica que cada cop han de ser més i millors per aconseguir una millor i més sòlida cohesió social i una clara voluntat d’avançar en el nostre dret a decidir el que volem ser col•lectivament.

A Sitges va néixer dissabte NECat
A Sitges s’han posat unes bases que tenen bona partitura caldrà posar-hi la lletra adequada i convincent.
A Sitges s’ha expressat la voluntat de fer les coses d’una altra manera
A Sitges s’ha obert la possibilitat  de crear una esquerra nacional sòlida i que sigui un factor aglutinador.
A Sitges s’han posat els bases d’una altre manera d’entendre els partits polítics, cal ara que les parets pugin dretes i fortes.
A Sitges hi ha hagut demanda de rigor, compliment dels compromisos i actuacions clares si concretes
A Sitges hi ha hagut un emotiu aplaudiment a Pasqual Maragall i emotivitat de Dolors Collell, de Manlleu, llegint  el preàmbul de la declaració política
A Sitges s’ha escoltat en boca de molts: Tornem a  començar!
A Sitges s’ha manifestat la voluntat de  coincidir amb les altres esquerres.
A Sitges he sentit a una veterana militant del PSC advertint que va ser en aquesta vila a on el PSC és va començar a esquerdar.
A Sitges ha nascut NECat, amb voluntat de ser i ser-hi.

Amb aquestes paraules tanquen els manifest fundacional de NECat  aprovat a Sitges:“A punt de treballar per a l’Estat que necessita la ciutadania catalana, per proposar i exigir la preeminència de la política sobre l’economia, per posar a prova un nou model d’organització. Convençuts que hem de complir la vella llei: actuar com si el que estiguéssim fent establís una norma.
Per començar, Consulta. Reformes. Equitat. Creixement.”

Ambició política no en falta però ara caldrà demostrar que el projecte no es fruit de l’entelèquia d’un quants, ni una unió d’un colla de “rebotats” d’altres partits i que fragmenta encara més l’esquerra sinó que hi ha capacitat de fer, de construir una alternativa que generi més complicitats entre les esquerres polítiques, si la ciutadania ho valora com un projecte positiu plausible i amb capacitat de tornar a engrescar a la gent en la política i avançarà cap a transformacions socials que mantinguin, i millorin la cohesió social i que l’horitzó nacional s’ampliï.

El néixer és sempre un esforç, cal ara no malmetre’l, de la capacitat de generar complicitats, de cercar les interseccions possibles i els creuaments que es puguin  l’esforç servirà perquè NECat es quedi entre nosaltres i esdevingui una esperançadora i engrescadora  realitat. Tant de bo l’esperança d’una nova esquerra nacional  no s’estronqui

Barca nova , bon vent!!