Abstenció?

“El debat, tant l'intern com el qual volem obrir a la participació externa, es convertirà en l'eina fonamental per construir una opció política que sigui útil per als ciutadans que ens han votat i pels quals aspirem a representar.”

Reprodueixo aquestes paraules  extretes d’un article de Pere Navarro  a La Vanguardia  el passat dia 19  que sota el títol  2013, any clau pel PSC analitzava com cal estructurar el debat  que s’anuncia, ho fixarà el proper Consell Nacional,  per aquest estiu, per intentar trobar les necessàries sortides de la crisi interna que viu el PSC.

El país està en un moment en que es voregem el col•lapse i el que ha estat un dels partits més representatius i estructurants del país no hi és, no se l’espera. No sols per una qüestió de derrotes electorals sinó per una deriva  sense rumb i amb direcció, crec,erràtica i no sabent cap a on es vol anar.

I és evident que cal temps i cal que es visualitzi que el PSC té voluntat d’assumir la realitat del país i de fer propostes que es  vegin i siguin  útils a la societat , que la ciutadania i aquella part que estan en pitjor situació vegin que els seus neguits no sols són compartits sinó que siguin pal•liats per polítiques de benestar que evitin fraccionaments i escurcin les distàncies socials que al nostre país han crescut excessivament fruit de la crisi i de les polítiques de retalles indiscriminades dels governs de l’estat amb el PP i de  Catalunya amb CiU .

Certament l’any 2013 pot ser clau pel PSC  i no sols pel PSC, sinó pel País, i si el PSC vol contribuir a que la clau giri cap a la banda positiva cal que es posi les piles ja. No entraré en el debat – jo ho he fet sense cap mena d’èxit-  sobre el procés endegat de cara a una Conferència Nacional, crec que el camí no és al meu entendre el millor, però vaja el temps ja dirà... Però ara voldria referir-me al debut parlamentari del PSC en el moment en que ja no és la segona força del país. Sobre si encapçala o no l’oposició, donat el paper que està jugant ERC, serà també el temps qui ho dirà.

Però la principal força de l’oposició – si això és el que es  vol- no pot manifestar d’entrada que s’abstindrà en el procés de la consulta. No pot abstenir-se per pes polític, perquè ha de  tenir una posició clara al respecte i perquè així creiem que els seu votants ho demanden. Que és proposi i amb claredat, abans de conèixer els termes de les propostes, que el PSC, i en un dels tems claus del país en la història contemporània, s’ha d’abstenir crec que no està ni a l’alçada de les circumstàncies i es palesa que és declina assumir la responsabilitat que li pertoca.

La posició d’abstenir-se en el procés de la consulta, per una banda pot molestar, com ja hem evidenciat per les manifestacions dels seus alts dirigents, al PSOE, això serà un mal menor i en aquets sentit cal celebrar que la posició de no oposició sigui plantar una divisa clara, marcar un límits, davant els socialisme espanyol, per altra banda crec que desmarcar-se d’un front unionista amb el PP i C’s és també important però, a vegades, algunes coincidències formals conjunturals estan molt allunyades dels continguts de les coincidències i vol dir tenir una posició i una expressió de la teva posició. L’ambigüitat per la via de l’abstenció és a vegades una manera de confondre i desconcertar  el propi electorat i el país.

Però la manifestació de que el PSC s’abstindria en qualsevol votació sobre el procés del dret a decidir va causar sorpresa entre la pròpia militància. ¿Com és possible que en un tema cabdal del país el PSC no tingui posició i si la té – expressada en el seu programa- perquè aposta per l’abstenció?. Per no posar pals a les rodes com diu Pere Navarro. Quins pals? La posició legítima d’un partit ha de ser un pal pels altres?.

La qüestió  del dret a decidir ens agradi o no ha estat el centre del debat – malauradament no tant com els qüestions socials- i per tant el PSC cal que es posicioni en cada moment del procés. Que d’antuvi es manifesti que ens abstindrem crec que palesa  allò que hem dit altres vegades  dels despropòsits en que el discurs del PSC cau en  masses ocasions.

Ens podem equivocar, podem estar contra parts del procés, podem prendre decisions incòmodes i impopulars però com a mínim tindrem una posició clara i visualitzada. Si és coincideix amb el govern millor i si és coincideix amb els altres partits com PP i C’s – que no crec-, doncs feina per explicar la diferència en la coincidència.

En la seva intervenció Pere Navarro va assenyalar cinc punts sobre els que creu que ha de bastir-se el futur de Catalunya: Una nova fiscalitat recuperant i/o posant noves figures impositives i destinar-ho a educació i a reocupar la renda d’inserció.  Una cimera de la crisi, “que tracti de forma integral com es poden minimitzar els efectes de la crisi sobre les famílies que pitjor ho estan passant.”

El federalisme coma full de ruta en les relacions Catalunya-Espanya, amb el difícil objectiu de la reforma de la constitució, posició que no té cap mena d’aliat de moment per fer-ho possible. Millores en salut i educació : . Una política d’educació i de salut que garanteixi el dret de tota la ciutadania a una educació i a una sanitat públiques, universals i de qualitat. Per tant unes polítiques que retornin a la situació d’abans de les retallades, fent, això sí, les reformes oportunes  que portin una major eficiència. I un cinquè aspecte fonamentat en l’aprofundiment democràtic i concretament en la llei electoral: Hem de donar tràmit en el primer ple ordinari del Parlament a la Iniciativa Legislativa Popular sobre l’aprovació d’una Llei Electoral de Catalunya, que afavoreixi la relació directa entre la ciutadania i els seus representants, estableixi mecanismes que permetin el seguiment i control de la gestió dels representant públics i que eviti que una força política que ha obtingut més vots tingui menys escons.

Punts interessant i que demostra que el PSC té voluntat de participar activament en la legislatura i per tant essent uns punts potents des dels contingut encara sorprèn més la voluntat explicita d’apartar-se d’un procés que és legítim i això fa que no s’entengui que la força política que vol aglutinar l’oposició i ser alternativa  no vulgui tenir-hi paper a través d’una abstenció, que no és destructiva, cal dir-ho,  però que s’allunya de la necessària constructivitat que, un dret tant elemental com és el de decidir sense que hi hagi cap apriorisme ni predeterminació, requereix.

Mas en la seva resposta a Navarro va qualificar al seva posició en aquest tema de tèbia i còmode i va reblar dient que semblava que el PSC no es volia mullar. Lamentablement i dolent-me molt en el fons de l’ànima he de donar la raó, a contracor, a Mas. El PSC , la seva trajectòria però sobretot aquets futur que es vol potenciar al llarg del 2013 no pot acabar el 2012 amb aquets ambigüitat que no ens ajuda a res. No s’entén i la ciutadania , crec, no  ho entendrà. En els eixos fonamentals de la política del país requereix posicionaments clars i sense embuts en els àmbits socials i nacional. El PSC no pot mirar-s’ho des de la barrera. Des del compromís que tenim amb el país n’han de sortir propostes i no abstencions.