Unes eleccions prou importants

Un instrument de participació de la comunitat educativa (direcció, professorat, alumnat, personal d'administració i serveis,) en alguns aspectes del funcionament de les escoles.

Els Consells , fins la llei d’educació de Catalunya, tenien una de les decisions més transcendentals a les escoles com era l’elecció de l’equip directiu. La llei Catalana va treure aqueta potestat als Consell en fer de la designació de la direcció  una potestat única de l’administració. La pèrdua d’aquesta competències va ser un cop importat a la seva capacitat de decisió però queda encara força feina per fer i, més ara, en que el moment de l’escola pública està en una situació de pèrdua de qualitat.

Els Consells de Centre són una excepció en els serveis públics. Són de lluny els únic organismes d’un servei que poden, en teoria i sobre el paper, treballar en la concepció d’un projecte de treball d’un organisme públic com és una escola. A la pràctica hi ha excessius esculls perquè els Consells esdevinguin els autèntic protagonistes de la governabilitat de les escoles. Però no existeix un paral•lelisme en sanitat o  en altres serveis públics que depenem de l’administració. Aquesta excepció cal que sigui aprofitada al màxim per la comunitat educativa.

Els Consells mantenen encara competències importants i que poden ser debatudes i decidides col•lectivament i amb el màxim consens. En els centres públics les competències del Consell són clares; debatre i aprovar tots aquells temes importants pel funcionament i l'organització del centre: participar  - participar, només- en l’elecció de la direcció , participar en la confecció del projecte educatiu, aprovar  el pla i la memòria anual de centre,  confeccionar el pressupost, concretar i concertar convenis, llogar espais... En els centres de titularitat privada o concertada el paper de la resta de membres és més diluïda pel que fa a  la capacitat de decisió.

Les escoles públiques de Catalunya estan en una situació difícil, voregen el col•lapse, i la seva qualitat  - i la consellera ho sap ,malgrat o negui- ha baixat respecte a la qualitat que teníem fa quatre anys  només. I ha baixat perquè hi ha hagut tot un seguit de decisions que han trencat una dinàmica de millora que venia de molts anys enrere amb una notable complicitat dels diversos sectors que conformen la comunitat educativa. L’aprovació de la Llei d’Educació de  Catalunya  com a conseqüència  del Pacte Nacional per l’Educació ja va significar algun entrebanc al que fins llavors s’entenia com a Escola pública  .El Pacte Nacional per l’Educació va ser violentat i portava un nou paradigma  que era fruit de  la sempre polèmica  posició a l’entorn de la concepció de l’escola com a “servei públic” o com a  “servei d’interès públic”.

I en aquest canvi de matís semàntic però important s’ha vist un clar apropament de la Conselleria a les tesis de l’escola privada-concertada  en detriment de la pública  pel que fa a la planificació general, distribució de l’alumnat i sobre el “control” d’aspectes econòmics de l’escola concertada. Aquesta contraposició de model ha estat un dels enfrontaments ideològic més importants que ha existit en el camp de la política educativa d’ençà que es van assentar a finals dels anys seixanta els principis sobre els quals es volia fonamentar la nova escola pública catalana. Després,amb l ‘anterior govern - i temem que amb l’actual , també- s’ha seguit una política de retallades indiscriminades i profundes que han soscavat la possibilitat de que els millores evidents que tenia l’escola pública seguissin. Més aviat s’ha reculat.

Si l’educació és un dels elements claus per sortir  de la crisi enfortits, si l’educació és una eina transformadora de la societat és evident que cal que tota la societat s’hi impliqui. I una manera clara d’aquesta implicació és la presència activa en els consells escolars. Presència activa, defensant els principis de l’escola pública catalana, presència activa aportant propostes i idees que puguin millorar el sistema educatiu i la implicació forta en els entorns socials dels centres escolars. Presència activa amb veu crítica davant la situació de deteriorament  que està vivint l’escola pública, fruit de les polítiques d’afavoriment dels sectors privats de l’educació, a través de retallades i propostes clarament esbiaixades.

La defensa dels serveis públics comptet a tothom i bàsicament a les franges que estant patint més les retallades. Els Consells Escolars, a diferència d’altres serveis, són una oportunitat clara d’instrument de denúncia de la situació de clara precarietat de l’escola i d’oferir alternatives possibles des del centres, de posar en evidència que les tisorades de la Consellera persegueixen un objectiu ideològic i no sols presumptament d’austeritat (?). Cal aprofitar doncs totes les possibilitats que ofereix la normativa de participació per  treballar activament en l’educació.

L’educació és clarament una inversió de futur. Ara, com bona part de la societat, travessa un moment difícil agreujat  per unes polítiques clarament regressiva en mitjans i recursos, però el seguir combatent per una millora substancial i per garantir la continuïtat d’una escola pública catalana de qualitat exigeix un compromís de la societat. Els Consells Escolar són part d’aquets compromís per tant animem i esperonem a que la participació en les eleccions sigui massiva. Sempre, els consells, han tingut  importància però, ara, la seva actuació pot se cabdal pel futur d’una escola de qualitat.