La possible reforma de l'administració

Queden encara grans reptes per assumir i queda per resoldre el finançament dels ajuntaments que creiem que és una de les mancances més greus i més flagrants que hi ha. Bona part dels mals que avui s’atribueixen a les mancances dels ajuntament és precisament per l’absència d’aquesta llei  i que ha estat substituïda per diverses normatives, però mai amb suficient entitat com per garantir un finançament just i racional de les administracions locals.

En el pla sistemàtic de retallades del govern Rajoy hi havia plantejada la tisorada a les administracions públiques com a manera també d’una certa recentralització i de controlar fins a extrems inèdits fins ara les administracions més properes a la ciutadania. Menys regidors, menys empreses publiques, menys mancomunitats, menys càrrecs de confiança, menys dedicacions exclusives, menys dietes, menys sous pels alcaldes. I tot fet sense cap mena d’estudi racional que ho justifiqui. En el fons tampoc hi ha cap mena d’anàlisi de les depeses que originen “els politics” i els recursos que la seva gestió aporten al municipis. Estaria bé d’analitzar-ho i quantificar-ho, possiblement tindríem més d’una sorpresa en sentit positiu.

En definitiva una voluntat d’aprimar l’estructura dels ajuntaments i també la retirada d’algunes competències de municipis de menys de 20.000 habitants i concentrant-les en les Diputacions. El projecte va rebre en el seu moment la crítica de les organitzacions municipalistes i també dels grups polítics per la lleugeresa argumental en alguns dels plantejaments que es feien i perquè les modificacions de les estructures organitzatives de l’estat requereix un consens que d’entrada no es va donar ni es va buscar per part del govern.

I sobretot perquè tota aquesta bateria de propostes no te en compte aquell principi que sempre s’ha invocat des de, fonamentalment, els ajuntaments, el principi de la subsidiarietat, principi que assenyala que és més fàcil i més eficaç prestar un servei des de la proximitat que des de la llunyania o a través de la superposició de més d’una administració.

Aplicant la reducció dels regidors que preveia la primera proposta del govern i aplicant llei electoral, per exemple, condemnava a l’ostracisme a bona part de les forces minoritàries i dibuixava  i tenyia un mapa municipal gairebé mono color de blau i amb alguna taca vermella – o rosa- per tant tota aquesta proposta té també un clar objectiu polític que és afeblir a les forces polítiques de menor representació i potenciar  les majories i el bipartidisme que sempre esbiaixa la representació.

Pel que fa a Catalunya les competències pròpies sobre la regulació de l’administració, la capacitat legislativa i per les disposicions de l’estatut aquets reforma no s’aplicaran en principi, això no vol dir que no hi hagi possibles modificacions del mapa administratius que segurament millorarien l’eficàcia de les mateixes.  Veurem però, donades les experiències, si l’acord entre els dos govern en aquest cas es compleix i per tant les possibles reformes de l’administració a Catalunya seguiran pendents, tot i que veient les que proposa el PP, millor que sigui així.

I de feina en aquest sentit n’ hi ha molta per fer i fa temps que s’hauria d’haver fet.

D’ençà de l’informe Roca (tancat als calaixos amb set claus) que preveia al supressió dels municipis petits per reduir-ne la quantitat i una divisió per vegueries. Aquest treball va aixecar les ires de molts petis pobles i també del partit governat en aquells moments CiU va patir la rebel·lió de diversos dirigents territorials. Tot plegat va fer que la fi del treball fos l’oblit,però tampoc  no hi ha hagut cap altre treball amb profunditat amb al voluntat de resoldre la complexitat de la divisió territorial i administrativa. La llei de vegueries aprovada i no implementada per raons ben diverses i l’excusa de la reforma constitucional. I pendent en el nostre territori la definició definitiva de la configuració o no del Penedès com a Vegueria – I cal dir que les dues forces signatàries del pacte de governabilitat, recordem-ho,  feien compromisos explícits sobre el tema del Penedès. Ara plana el silenci més il·lustratiu de l’oblit. La posada en marxa d’aquesta llei portaria paral·lelament repensar l’existència de les diputacions i dels Consells Comarcals. I el debat sobre si cal la supressió d’alguns municipis per mancomunitats.

Paral·lelament aquest treball sobre la reforma de l’administració cal dir també l plantejament de la llei electoral i per tant la redefinició de les circumscripcions per adaptar-les al territori fet que comportaria una possible adscripció de representants directament a territoris més reduïts que els actuals cercant la proximitat entre electors i electes.

Tot plegat fa pensar en la necessitat d’afrontar amb seriositat i de manera exhaustiva el model de distribució d’administracions i competències evitant duplicitat de serveis, millorant la gestió mancomunada i sobretot vetllant per la subsidarietta que sempre s’ha demostrat molt més eficient i amb més garantia d’un servei de qualitat

En el pacte de governabilitat, entre CiU i ERC, però  hi ha molt poques referències al desenvolupament d’aquesta necessària reforma i tampoc poques – per no dir cap- expressions sobre el desenvolupament de  llei de vegueries. Les estructures d’estat que tanta tinta fa córrer i se’n parla a dojo són evidentment necessàries però la divisió territorial i la reforma de l’administració són aspectes claus per la governança de les ciutat i els  territoris.

Seria d’agrair que no s’ajornés més el debat, malgrat pugui suposar un debat difícil i de desgast polític, però em sembla del tot necessari que abans de començar es busqui la complicitat, les opinions i el debat entre els que avui  tenen o han tingut responsabilitats en la direcció de les administracions que es vol  reformar. Fer-ho des de la distància serà una mala manera de fer-ho.