Temps d'inscripcions

Les jornades de portes obertes són l’inici del procés de matriculació, procés que sempre genera la lògica expectativa de la novetat entre els pares dels futurs alumnes i, també, genera un cert neguit davant d’un procés nou i desconegut. Així aquests dies, doncs a les escoles es viuen, també, malgrat l’experiència, amb un cert neguit el procés entre la necessitat de no perdre alumnat i poder omplir les places que s’ofereixen tant, en els cursos més baixos, com per omplir les vacants que hagin pogut quedar en altres classes. Viuen també aquest dies amb  la voluntat de mostrar fil per randa el propi projecte educatiu, veritable full de ruta de l’escola, tret d’identitat, i que aquest sigui valorat degudament  i tingut en compte com un element diferencial positiu de cara a  prendre la decisió per part de  les famílies. Les xifres tornen amb la seva fredor, tantes places - segur que insuficients- tants nous mestres, tantes noves aules…aquí i arreu del país. 

L’elecció de l’escola és una decisió important. Els nens i nenes i passaran una bona part de la seva infantesa educant-se i formant-se. Els pares i mares volem el millor pels fills, per tant, l’elecció de l’escola no és banal. Però la decisió a vegades be condicionada per elements aliens als processos educatius com poden ser la proximitat al domicili, la facilitat de comunicació, la pròpia experiència d’haver-ne estat alumne en el seu moment. La dificultat de distribució de l’alumnat d’acord, únicament, amb la voluntat de les famílies  ha portat a la necessitat  d’arbitrar el mecanisme de zonificació de la ciutat per permetre en l’àmbit d’influència del domicili el tenir una oferta variada. La combinació entre la llibertat i  voluntat de la família en l’elecció d’escola  xoca amb l’oferta de places de cada escola, per tant s’havia de regular d’alguna manera.

El debat ha estat molt llarg i, en ocasions, virulent. Que ha de prevaldre, la voluntat d’anar a una escola o el lloc a on resideixes? Arguments diversos per ambdues posicions.  Alguns parlen (amb raó però encara no és real, almenys aquí) de que les escoles han de formar part de la vida social del barri on s’ubica i es bo que l’alumnat sigui proper al centre i altres argumenten que el combregar amb el projecte educatiu és bàsic per portar-hi el fill o filla. El tema de la zonificació vol resoldre, en part, les contradiccions, a l’hora de matricular, doncs cal diversificar opcions i a  esperar....

La nova promoció escolar, encara damunt del paper, es trobarà amb una escola, sobretot la pública,  empobrida respecte a fa uns anys fruit de la política de retallades de la Consellera Rigau. L’alumnat nou aprendrà a identificar el color groc que lluiran molts dels seus i les seves mestres com el color d’una reivindicació en contra d’unes polítiques clarament destinades a afeblir l’escola pública, aquella escola que ens iguala i per això hauria d’estar ben dotada. Hi trobaran també uns ensenyants disposats a superar qualsevol adversitat amb la seva bona feina en general i amb una imaginació desbordada. Desitjaríem que  el recorregut del nou alumnat, el seu camí  educatiu, fos tranquil, assossegat, que trobessin els centres escolars dotats al màxim, tot i les evidents millores, possiblement, com hem dit ja, no serà així però no maldarem, malgrat encara resta força per arribar a l’excel·lència que sembla el lloable objectiu per part de tothom, la batalla per arribar-hi no pararà, no ho podrà impedir ni el Govern de Mas ni les decisions de la consellera Rigau.

Els avis de les promocions que es van incorporant a les escoles ja van fer la seva batalla per l’escola pública catalana, de qualitat, laica i gratuïta, formadora i educadora. Ara, anys més tard, cal reprendre, altre cop, aquesta lluita. El  gran repte de la millora permanent i continuada de l’educació és una competència indelegable de tota la societat, dels diversos nivells de l’administració, dels pares i mares, dels i les professionals, del propi entorn. Quan un d’aquest pilars, com és ara el cas de l’administració defalleix amb tisorades excessives, les altres potes han de refermar les seves posicions de defensa de la qualitat i ho han de fer de manera  inamovible. I tothom des de la seva vessant, per més crítica que sigui, cal que hi aporti els seus esforços perquè millorar-la sigui una realitat tangible.

En el moment de començar el procés de inscripció és el moment de triar, pels motius que sigui les famílies s’il·lusionaran davant el nou món que s’obrirà pel nen o la nena. Les nostres escoles – insistim, malgrat les retallades- tenen una innegable qualitat humana i educativa. Les famílies doncs valoraran el matís, el fet diferencial per optar i triar -si la zona els afavoreix- l’escola pels seus fills. Un cop a dins demanar-els-hi que no deixin la batalla per la millora de l’escola pública només en mans del personal docent, que s’hi impliquin. Si es vol per un interès més egoista de garantir la qualitat pels seus fills, però també per una visió generosa de treballar per transformar i millorar la societat, objectiu clar de l’educació.

Bona sort en l’elecció.