Llibres dibuixats

La mostra Llibres dibuixats, que des del dia 2 de març fins al dia 23 de març s’exposarà a la Fundació Hervás-Amezcua (Gavà) en el marc del Dia Internacional de les Dones, respon a una relació creativa entre l’escriptora Teresa Costa-Gramunt i la pintora Adelaida Murillo.

La primera col.laboració entre les dues autores data de l’any 1992, amb la publicació de D’un sol traç, un conjunt de set contes, cadascun d’ells acompanyat amb una atractiva il.lustració. Ara, després de vint anys d’una col.laboració artística que ha donat bons fruits (un total de sis llibres i un bon plec de Nadales), s’exposen per primera vegada imatges originals d’aquests Llibres dibuixats realitazats durant tot aquest temps. Es tracta de situar i de fer més visible un treball dibuixístic que forma part de la trajectòria estètica de la pintora Adelaida Murillo.

Sembla que com més avancen les tècniques digitals, més relleu prenen, o haurien de prendre, els mètodes tradicionals en l’àmbit de la publicació de llibres, entre altres raons per la seva singularitat. Llibres dibuixats és un títol que expressa ben gràficament el diàleg que les autores han volgut establir entre text i dibuix. I és que cal parlar tant d’il.lustració del text com, sobretot, d’interpretació i de conversa amb el text a través d’imatges dibuixades.

Enric-C. Ricart, un dels més importants gravadors al boix que ha tingut l’art català, i que amb les seves xil.lografies havia il.lustrat llibres capitals com ara l’Odissea, d’Homer, El Quixot, de Cervantes, o El poema de Nadal, de Josep Mª de Sagarra, sens dubte exemples de pes, va escriure que la il.lustració ha de tenir un valor artístic, pictòric, independentment de l’anècdota. És justament el que els espectadors trobaran en aquesta mostra: uns dibuixos a ploma de traç àgil, decidit, inspirat i amb una concepció de l’espai personalíssima, uns dibuixos que tenen valor per ells mateixos, independentment del text que els ha inspirat, però sempre establint-t’hi relació, eixamplant d’aquesta manera línies d’interpretació amb aquests treballs suggeridors.

Neix la pintura, com se sap, a les cavernes per aprehendre màgicament alguna cosa que fuig o s’escapa, les ànimes dels vivents cobejats, escriu la filòsofa María Zambrano en una reflexió sobre la pintura. En efecte: es tractava de captar, mitjançant grafismes més o menys esquemàtics o elaborats, l’ànima d’aquells éssers escàpols i difícils de caçar. Captar l’ànima dels éssers o dels objectes (els objectes també tenen la seva energia, si més no els que estan fets de forma més artesana), és encara un pressupòsit vàlid tant per a la pintura com per al dibuix.

En la contemplació d’aquestes il.lustracions d’Adelaida Murillo, els espectadors també podran establir una conversa amb l’obra en la seva totalitat a través dels traços artístics inspirats pel text en una correntia d’afectes, de projeccions mentals i d’imaginació creativa. Els dibuixos (com la pintura, no oblidem que Murillo és pintora) i com anteriorment el text provocador, són en ells mateixos un esdeveniment, un acte de vida. Sí: el dibuix, com la pintura, són successos extraordinaris dins l’ordinari de la vida que demana pas mitjançant formes o textures que es constitueixen en vida, si bé vida artística.

No ens cansarem de repetir que tant la lectura com la visió d’una obra d’art demana la participació activa i, per tant, creativa, dels lectors i dels espectadors. Ho diré de nou amb paraules de María Zambrano: Un quadre mostra un succés que li ha esdevingut a algú i que li esdevé també a algú quan aquest algú mira el quadre…Des d’aquest punt de vista, la mostra Llibres dibuixats és un convit perquè passi alguna cosa sorpresiva, màgica, rellevant, entre l’artista i els espectadors.