Complir les promeses

No complir una promesa a uns nens perquè abans de poder-ho fer t’assassinin els feixistes, en el principi de la guerra civil, és l’inic tràgic d’una gran història. Història que està plasmada en l’exposició  fotogràfica de Sergi Bernal “Desenterrant el silenci” que ha donat lloc posteriorment al llibre  “Antoni Benaiges el Mestre que va prometre el mar”, de Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz, Queralt  Solé i amb fotografies de Sergi Bernal.

Perquè la promesa que va fer el mestre Antoni Benaiges als nens i nenes de “La Escuela nacional mixta” de Bañuelos de Bureba va ser que els portaria a veure el mar, al seu poble Mont-roig. Aquells nens i nenes  de la província de Burgos a l’any 36 segurament tenien poques possibilitats de veure’l, però l’imaginaven i van palesar en una publicació escolar que van fer al gener de l’any 1936 amb el títol de  “El Mar, visión de uns niños que no lo han visto nunca.” La publicació és fruit del treball escolar amb el mètodes del pedagog francès Célestin Freinet que va fonamentar l’educació en la participació activa de l’alumnat en els processos d’aprenentatge a través de textos lliures, conferències fetes pels propis alumnes i va introduir també l’impremta escolar i la correspondència entre escoles. Les tècniques Freinet va ser aplicades per alguns dels mestres de la república que volien millorar i dignificar les escoles a base d’innovar i de prestigiar la funció docent.

Antoni Benaiges, el protagonista d’aquesta història va fer de mestre a Vilanova i la Geltrú intentant aplicar els mètodes de Freinet a l’escola de la nostra ciutat, com a testimoni d’aquest esforç en queden diverses publicacions de caràcter escolar que ara fruit del treball del fotògraf Sergi Bernal s’han visualitzat novament.   

Seguir la vida i l’obra de Benaiges ha estat en sí mateix una aventura, possiblement l‘aventura de descobrir la tragèdia d’unes víctimes innocents que com tantes van patir els conseqüències de l‘odi que va desfermar l’aixecament militar el juliol de 1936.

L’exposició i el llibre són fruit del seguiment de la vida i l’obra del mestre Antoni Benaiges per part del  fotògraf Sergi Bernal, que fent un reportatge del desenterrament d’unes víctimes de la repressió falangista  al principi del cop militar que estaven en una fossa comuna de La Pedraja, s’assabenta, a través del record d’alguns veïns, de que és possible que, entre els allà enterrats, hi hagués un mestre català que estava destinat  Bañuelos. A partir d‘aquí la vida i l’odissea de Benaiges comença a prendre protagonisme i fer-se història, la descoberta de la figura del mestre, la seva trajectòria professional, el treball fet amb els nens i les nenes que tenia a la seva escola i la promesa de portar-los a veure el mar, promesa que no podrà complir perquè patirà de manera directa la bogeria desfermada, serà assassinat junt amb altres persones, el ressò de la noticia de la seva mort a Vilanova i l’elogi que en fan els seus companys. Tot va fluint i descobrint la feina del mestre i el seu final tràgic. Possiblement la seva activa militància ideològica d’esquerres i el fet d’haver implementat sistema actius i crítics d’educació tant enfrontats amb els postulats  més arcaics de la tradicional pedagogia espanyola tant influïda per l’església no van agradar als capitostos de la falange burgalesa i va passar a ser un objectiu de la repressió més brutal i més arbitrària  - com tanta d ‘altra-  que van portar a terme durant els primers dies del cop d’estat  del 18 de juliol.

De la trista descoberta del tràgic final del mestre Benaiges en neix un projecte de recuperació de la memòria i un projecte que donarà a conèixer la seva figura. El mateix títol de l’exposició que fa Bernal es ja una expressió de la voluntat: “Desenterrant el  silenci”, és tornar a donar la paraula al mestre a través del records dels seus alumnes - ja d’una edat força avançada- i fer reviure les experiències professionals i pedagògiques. Amb posterioritat l’edició del llibre – que ben aviat es presentarà a Vilanova- posa de manifest la trajectòria vital i professional del mestre compromès amb la societat i en l’educació com instrument per millorar aquesta societat de la que n’és un servidor.

Tant de bo mai més una promesa feta per un mestre al seus alumnes no es pugui complir, però que mai més una promesa deixi de complir-se per la ingerència dramàtica de l’odi i la barbàrie feixista, com dissortadament va ser el cas del mestre Antoni Benaiges.