El PSC balla la 'yenka'

En el darrer Consell Nacional del PSC, Pere Navarro afirmava que no volia prendre decisions ell sol respecte a la política de pactes i d’una possible entrada en un govern i va afirmar: "qualsevol coalició electoral o pacte de govern que faci el PSC serà decidit en referèndum pel conjunt dels i les militants del partit" i encara afegia:  "No vull decisions individuals sinó projectes col•lectius i, per tant, si algun dia arriba el moment ho decidirem junts, a proposta d’aquest primer secretari i amb la ratificació d’aquest Consell Nacional". Navarro doncs vol socialitzar la decisió sobre les possibles aliances que en cada situació es podien donar. Que la militància voti per prendre una decisió tant important, com és una entrada al govern o bé de governar amb determinada coalicions, és un pas endavant prou important en la participació activa de la militància en la presa de decisions d’una certa transcendència. Històricament la política general de pactes era aprovada per la Executiva Nacional, després es tractava de les peculiaritats i singularitats de cada municipi que amb llibertat i amb una certa capacitat pròpia es decidia. I era en el nivell més baix de l’estructura organitzativa on es votava si el partit entrava a governar o es votava si es governava en coalició  si es donava el cas d’aquesta possibilitat. Les assemblees locals donaven el vist i plau definitiu desprès de debats i de discussions, a vegades agres i dures, llum verda per governar sols o en companyia o situar-se com oposició.

I contràriament al que diuen alguns dirigents d’altres partits estendre la decisió sobre els pactes de govern no és una mostra de feblesa en el lideratge sinó que al contrari jo crec que és precisament una mostra de lideratge sòlid, consolidat i compartit i amb voluntat de saber interpretar sempre la voluntat majoritària del partit com el camí a seguir malgrat això a vegades pugui tenir costos personals dolorosos. Els pactes comprometen i són també un reflex de la capacitat de trobar complicitat per tirar endavant projectes, però també suposen a vegades renúncies del propi projecte, per tant, com més àmplia sigui la base de l’acceptació del pacte  millor, més solidesa tindrà.

Però en contrapartida a la novetat crec que positiva que representa la consulta sobre la política de pactes hi ha un aspecte que em sembla negatiu des de l’òptica de la participació en les decisions dels partits com és la no possibilitat de que la militància no hagi pogut votar ni fer aportacions al reglament de primàries. Reglament  que representa també una novetat és el procés per l‘elecció del candidat/a a la Presidència de la Generalitat. De primàries al PSC ja se’n han fet i ja existia un reglament, a la pràctica però no tenia excessiva repercussió social. Ara la mesura és ambiciosa i realment representa un canvi al que fins ara es feia com a pràctica per escollir candidats.

El mandat congressual va ser clar i recollit en els estatuts. L’elecció del candidat o la candidata a la Presidència de la Generalitat es realitzarà mitjançant un procés de primàries obertes a la ciutadania. Aquest procés serà establert per un Reglament de primàries que serà elaborat per una comissió que compti amb els membres de la Mesa del Consell Nacional, amb experts independents i amb dirigents del PSC, i que recollirà els principis de transparència i neutralitat per part dels òrgans de direcció del Partit.  

I així s’ha fet i el Consell Nacional aprovava el reglament amb gairebé unanimitat. Però amb tot em sembla que s’ha perdut una bona oportunitat perquè el conjunt del partit podés participar en un debat per aprofundir un reglament que preveu aquest nou sistema de primàries que crec serà un tema transcendent en el futur del PSC. 

No hagués costat res i es fa difícilment comprensible que el propi Consell Nacional no hagi obert un període, de debat al sí de les agrupacions per recollir si n’hi hagués hagut  aportacions o esmenes i després sotmetre a un referèndum entre la militància i els simpatitzants el reglament.

No s’ha volgut fer així incomprensiblement i insisteixo que s’ha perdut una bona oportunitat de fer més participatiu el procés del reglament i també s’ha perdut la mobilització que hagués portat fer el debat.

Però a més es dóna doncs la paradoxa que fem un reglament que permetrà de fet el vot a tothom i en canvi a l’hora de aprovar-lo no tothom de dins del PSC no ha pogut ni opinar ni votar-lo.

Alguns argumenten que no es podia sostreure competències a un òrgan com el Consell Nacional, però si el propi Consell obre el debat i eixampla la participació legitima encara més el seu paper. Altres argumenten per eludir el debat ampli, obert i decisori que el redactat estatutari usa el terme “elaborat” i que amb això ja està tot dit i decidit. La semàntica al poder.

Obrir portes i ajustar-ne d’altres. Valorar positivament avenços d’obertura dels partits però lamentar que en altres encara hi hagi recances a l’hora de donar veu i vot al conjunt de la militància.

Recorda allò de la yenka (pel joves, era un ball dels seixanta) Esquerra, dreta, endavant, endarrere i un, dos, tres ...