I demà Sant Jordi

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.»

Si surts al carrer de bon matí (com tanta gent fa i ha fet des de fa molts anys) ja intueixes en l’ambient que el dia serà diferent, pocs dies de l’any tenen aquest màgia especial de les celebracions arrelades a les ciutats i viles.

I clarament uns referents de la Diada, les roses, els llibres i la llengua.

I com no la llegenda, que cada any es construeix i desconstrueix com ens va bé. Enguany val la pena que algun cavaller salvi a una princesa del jutge, per exemple? I si es donés una oportunitat al Drac, per veure què faria?. I no cal ja dir que qui més qui menys té dracs per batre, per foragitar i altra cosa és que tinguem els ànims del cavaller, encara. Perquè hi ha pors i moltes.

Les roses amb més iva que l‘any passat; seran, sens dubte, les reines de la festa, això sí nosaltres serem –som- cada cop més selectius a l’hora de donar-les. Sentiments i estima que cotitzen a l’alça o la baixa i serà un indicatiu per ofrenar la rosa.

I cercarem aquelles que facin olor, que potser és una de les millors virtuts de les roses, que es vagin obrint i el seu perfum s’escampi. Ens costarà però encara alguna parada del mercat ens pot ajudar a trobar-les.

No tindrem tant problema per trobar el llibre que busquem. Les novetats editorial abunden i molt. Cada any pels volts de Sant Jordi la producció editorial augmenta de manera exagerada. Segurament tot es ven aquest dia i val la pena aprofitar-ho i fer una mica de calaix que la “cosa” està malament i cal aprofita-ho tot. I clar, aprofitant la diada, trobarem la diversitat més àmplia  a les parades que els esforçats llibreters i llibreteres paren al carrer, els topics i oblidables “llibrets” dels mediàtics que aprofiten la seva quota de pantalla o dial per seguir i explotar la fama efímera i fer quatre “quartos”, fenomen modern; i trobarem també, com no, els escriptors consagrats que potser els costa fer-se un espai entre tanta faramalla que aspira a  ser literatura. I posats a dir, ja modestament, us recomanaré tres llibres que m’han agradat, el primer la novel·la de misteri amb un cert toc màgic, El guardián Invisible. De Dolores Redondo, d’editorial Destino i l’edició catalana a Columna, Música de Cámara de Rosa Regàs, premi Biblioteca Breve del 2012 editat per Seix Barral i en clau més local però amb extensió global. “Antoni Benaiges el mestre que va prometre el Mar”, de Sergi Bernal, Queralt Soler, Francesc Escribano i Francisco Fernández de l’editorial Blume.   

I invocarem el patró i cavaller perquè ens salvi la parla. Parla que reiteradament està amenaçada pel  recurrent debat lingüístic en clau negativa. Cada cert temps el mateix debat sobre la conveniència de modificar el nostre sistema d’immersió lingüística amb l’exigència de que la demanda particular estigui per damunt de la mateixa llei. Ei! I a més la demanda personal que poden fer les famílies per demanar l’educació en castellà s’atén i correctament. És la recurrent aposta d’alguns estaments de l’estat per seguir mantenint latent un conflicte més imaginari que real.

I quan els sistema d’immersió ha tingut l’aval de reconeguts sociolingüistes i pedagogs
Quan la certesa és que la immersió cohesiona la societat i evita la segregació per raons de llengua
Quan la immersió és un elements més que garanteix la supervivència de la nostra llengua.....

Però tot i així cada any haurem d’invocar al patró i cavaller perquè ens ajudi contra la incomprensió, la intolerància, contra els que burxen per generar un conflicte en la llengua que és inexistent a la societat i només està al cap dels que busquen el temut enfrontament civil que Sant Jordi evitarà, segur!

Matem les aranyes que ens corsequin.
Busquem i homenatgem les nostres princeses
Passem un bon Sant Jordi!!