“Wertització” és sinònim de regressió

El passat dia 9 hi havia l’enèsima vaga general a l’educació. Planava la llei Wert i seguien les retallades aquí. La vaga potser no va tenir el seguiment  desitjat però, en canvi, les manifestacions d’aquell mateix dia van reeixir de manera satisfactòria. El govern no va aprovar la llei com estava previst. Il.lusament vaig arribar a escriure associant retirada de llei i vaga; que aquest cop s’havia, sinó guanyat definitivament, sí, almenys, s’havia aconseguit deturar la presentació de la llei.

Era endebades. Sí de cas fou un moviment tàctic del govern Rajoy, possiblement per no aparèixer com a provocador, en portar al Consell de ministres la nova llei d‘educació el dia desprès de les gran manifestacions de rebuig al text.

La Llei Wert ha tingut el seu primer pas amb l’aprovació al Consell de Ministres tot i els informes negatius del Consell d’Estat pel que fa al repartiment competencial, al finançament de les classes de castellà a Catalunya i respecte  a la matèria d’Educació Cívica. Res ha servit per aturar una nova reforma de l’educació. Sembla que cada govern que arriba al poder es fixa com a objectiu fer una nova llei d’educació o modificar l’existent . D’ençà de l’adveniment de la democràcia se’n han fet ja gairebé incontables (escric de memòria però diria que ja en són set). Té una certa lògica que el sistema educatiu es vagi adequant a la necessitat de cada moment de la societat i actualitzant en funció dels canvis i evolució del sistema social. Però hi hauria d’haver un corpus  consensuat i de llarg recorregut. Doncs no, ara el ministre Wert amb la imposició de la seva llei tornarà a posar potes enlaire el sistema i ho fa de la manera més regressiva, uniformadora i sectària de totes les reformes educatives que s’han fet.

El procés d’uniformització – espanyolització en el cas de l’escola, en paraules del mateix ministre- ja fa temps que va, que es fan maniobres en aquets sentit però quan s’aplica a l’educació és clarament una voluntat de trencar qualsevol respecte a la diversitat i a la diferència que era un del fonaments de l’estructura democràtica de l’estat que es va pactar en el procés constituent de la transició democràtica.

La nova llei aprovada en el Consell de ministres dóna legalitat a l’atac més important que s’ha fet al sistema d’immersió lingüística que s’aplica a Catalunya fa trenta anys amb un èxit notable tant, de resultat educatius i de cohesió, com d’acceptació de la comunitat educativa internacional. Ja no es tracta de debilitar el  català, que fa temps que el PP hi treballa en els diversos territoris de parla catalana, només cal recordar l’astracanada del Lapao a la Franja, sinó de soscavar els sòlids fonaments del sistema. Ara amb l’afavoriment de la demanda de continguts en castellà en nom d’una suposada igualtat a les aules, pagarà a les famílies perquè puguin anar a l’escola privada per aprendre en castellà, pagant l’estat (hi ha una reserva de cinc milions d’euros) i desprès ja es descomptaran aquets diners dels ingressos que ha de tenir la Generalitat provinents de l’estat. És realment un dels despropòsits més grans ja que, a més, a Catalunya la segregació per qüestió de llengua ni es contempla ni té rang legal. El conflicte està servit,  perquè els centres privats de Catalunya també escolaritzen en català, per tant no es podrà aplicar aquesta mesura que contempla el ministre Wert però qualsevol conflicte va sempre en detriment del feble, i malgrat no ho sembli en matèria lingüística el català continua essent el feble.

A l‘atac amb tota la força possible sobre el català s’hi afegeixen altres consideracions sobre la mateixa llei. La voluntat uniformitzadora de l’estat queda clarament manifestada amb la recuperació de competències sobre els continguts curriculars. Si ara el 65% del currículum era competència de les comunitat amb més d’una llengua, ara la llei varia la divisió en matèries i les matèries que passen a anomenar-se troncals seran les que l’estat es reservarà per donar-hi el contingut i a més es reserva el dret d’avaluació que ara tenien les comunitats. Això permetrà també fer noves formes de segregació inacceptables per l’escola pública. Així doncs la nova llei és també una nova agressió a l’escola pública que ja ha patit de manera indiscriminada les retallades propiciades pels governs de Madrid i de  la Generalitat. Aquesta voluntat homogeneïtzadora fa que l’estat recuperi les competències educatives que van ser traspassades a les autonomies a l’any 1981. Retrocedim doncs

I retrocedim encara més que la llei, al parer dels experts, és una victòria de la part més reaccionària de l’església que ha aconseguit que s’elimini la matèria d’Educació per la Ciutadania i en canvi s’implanti novament la matèria de religió que a més serà avaluable i la nota serà vàlida per la concessió de beques. Sembla realment un retorn al nacionalcatolicisme de mirada més esbiaixada que semblava que el temps ja havia superat. Per acabar de reblar el clau mantenen i blinden les aportacions econòmiques a les escoles que segreguen per sexe la majoria d’elles pertanyents a sectors religiosos de dubtosa procedència democràtica.

Tot això doncs en una primera lectura podem concloure que la llei Wert té un alt contingut ideològic, trenca amb la laïcitat que és un dels valors de l’escola pública, trenca el valors del respecte a la diversitat i el valor de la diferència i a una harmonització clarament tenyida de l’espanyolisme més caduc i ranci i al nostre país i significa un cop més el menyspreu amb que el govern del PP i el mateix partit per la llengua catalana i el sistema d’immersió que ha estat fonamental en la cohesió del país.

I ben segur que després d’una lectura més atenta en sorgiran més coses, alguns canvis semàntics poden comportar fins i tot, com en sanitat, que alguns col·lectius quedessin sense dret a l’educació o que els sectors privats podessin fins tot regular el sistema. Intueixo que aquesta llei, si s’aplica, tindrà un recorregut curt i carregat d’entrebancs, una nova majoria política la suprimirà i tant de bo arribi aviat. Treballar per un pacte en l’educació de llarg recorreguts seria desitjable però amb gent com Wert això sembla impossible.

“Un modelo educativa vertebra una nación” trec de context aqueta frase de la intervenció de la Sra. Dolores de Cospedal presidenta de Castilla La Mancha i alta dirigent del PP – la intervenció  és més llarga i excloent- per dir que comparteixo aquesta expressió, per tant la nostra nació ja té un model educatiu que, millorable, segur, ens ha donat bons resultats en coneixements, cohesió i projecció. Segur que ho podem millorar.

Per tanta aquí la llei Wert  és sobrera.
Que se la quedin!