Vestir al Ventosa és el mateix que vestir a Colom ?

Fa forces anys, quan tenia algunes responsabilitats públiques, un 21 de març -escric de memòria, per tant la data podria ser una altra- va aparèixer l'estàtua de Josep Tomàs Ventosa de la Plaça de la Vila vestida amb un barret de palla i amb una  mena de túnica florejada

Era, sens dubte, un cant a l’arribada de l’estació que en diuen de les flors, la pluja i potser de l’amor (?). No van trigar gaire a presentar-se un col·lectiu de ciutadans de bé que van elevar la seva més enèrgica protesta pel que consideraven una manca de respecte a la figura del prohom i benefactor vilanoví. Em vaig mossegar la llengua per no dir-los que la manca de respecte a Ventosa va produir-se el dia que van cedir l’espai deixat per Ventosa per fer d’escola al sindicat vertical… Però vaja tampoc es tracta ara d’això.

Posteriorment en Ventosa ha aparegut vestit de bordegàs, amb diferents tipologies de roba durant el Carnaval, de groc contra les retallades en educació, de verd contra els desnonaments o vestit de les maneres més diverses i inversemblants possibles. Tot amb la tolerància de les autoritats que entenien que transformar l’estàtua del patrici per unes hores o per uns dies no era cap mena de trencament de l’estatus del monument. No crec que això sigui cap manca de respecte. Avui crec que ja no genera cap mena de reacció negativa, i tampoc crec que cap comissió de ciutadans d’ordre ja no protestin. Hem assimilat l’ús temporal d’un monument amb normalitat com una manera conjuntural de palesar una opinió o manifestar algun desacord al bell mig, al rovell de l’ou del nostre poble .  

Fem aquesta mena d’introudcció perquè aquest dies s’ha aixecat una enorme, i en alguns moments fins i tot crispada,  polèmica sobre el fet que una empresa comercial hagi posat una gran samarreta del Barça a l’estàtua de l’Almirall Colom en una campanya de la marca Nike.

Polseguera molta polseguera ha aixecat aquets decisió, des de les passions més esportives de l’eterna rivalitat entre el Barça i L’Espanyol a una setmana del derbi –ara ja jugat-, fins a especular sobre la oportunitat de la recapta d’uns recursos, òbviament ocasionals, per les entitats socials, quan segurament el que cal és suport estructural, continuat i pactat, passant per la pregunta que es feien molts dels que han opinat; si això mateix, o les reaccions que hi hauria si amb la samarreta d’un club de futbol es vestís la figura de Rafel de Casanova o bé si seria considerada un sacrilegi per la causa de la pàtria.

Hi ha diferències entre el nostre Ventosa i el seu Colom?. Moltes, però la clau crec que està en que en el tema del Colom – més enllà de qualsevol polèmica- hi ha un interès comercial i per tant de benefici privat, benefici que quan l’ajuntament en rep una part sembla que minúscula. Acceptaríem?. O millor, acceptarien els col·lectius que periòdicament vesteixen amb els seus colors al Ventosa que l’ajuntament apliqués un taxa per vestir-lo o considerés que es un espai publicitari?. Més aviat crec que no.

Altrament és si Colom estès tapat amb unes lones d’obres i en aquestes s’hi posés publicitat, segur que no hagués aixecat cap polèmica. També hi ha experiències a  la nostra ciutat, quan es va fer una rehabilitació integral dels monuments i es tapaven amb unes lones mentre es feia l’obra i es publicitava l’empresa que la patrocinava. Era una manera lògica d’oferir una contrapartida a els empreses que van finançar un projecte ciutadà com era restaurar una part important i emblemàtica del patrimoni col·lectiu.

Apel·lar a una ordenança, com ha fet l‘alcalde Trias agafada pels pèls i justificar que s’estan fent obres no cola. Segurament ningú hagués fet cap comentari – crec, eh- si s’haguessin posat bastides i lones amb el mateix motiu que ara porta com una mena de sotana del Barça l’il·lustre almirall.

Per obtenir recursos s’ha produït una certa banalització del patrimoni i s’han creat parcs temàtics més comercials que rigorosos aprofitant part del llegat monumental i artístic. I, naturalment no val tot per aconseguir uns quants recursos econòmics que després es destinaran al que calgui.

La transgressió en algunes formes és també una manera de fer avançar les concepcions artístiques i res no hi ha escrit sobre determinades accions que ens poden semblar buides de criteri artístic als nostres ulls i en canvi a ulls d’altres ser una avantguarda digna de ser considerada i exemplaritzada. Ara situar-ho tot sota el prisma econòmic no val.

L’alcalde Trias diu en unes declaracions: “Lamento la polèmica de Colom. S’hauria de separar la passió del futbol de la gestió pública”. Evidentment la polèmica no està, en absolut, exempta de la passió però tot el procés per equívoc en alguns aspectes de la gestió no ajuda a apaivagar la polèmica. Situar alguns límits en l’ús del patrimoni, sobretot quan darrera hi ha interessos econòmics, és una tasca necessària perquè el que és una excepcionalitat no acabi convertint-se en una banal quotidianitat.

Ah! I seguim disfressant el nostre Ventosa, és un signe de vitalitat col·lectiva.