En el tema de l'hospital, més fets i menys paraules

Llegeixo en un article a l’Eix Diari: El regidor de Salut, Francesc Sánchez, va anunciar en la sessió plenària de juny que el govern té el compromís de la Generalitat per tirar endavant el projecte del nou hospital. Sánchez va explicar que en una reunió amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, van "poder constatar que el projecte tira endavant". L'anunci es va fer en el marc de la discussió d'una moció del Grup Municipal Socialista sobre el manteniment dels serveis sanitaris a la ciutat.

La veritat és que no m’ho crec.

No vull qüestionar en absolut la feina que fa el regidor Sr. Sánchez, però la paraula del Conseller Boi Ruiz, almenys a mi ,no em mereix cap mena de confiança. I sí, a més, el Conseller fa una aposta perquè en el proper hospital vilanoví hi hagi la intervenció del sector privat doncs encara em crec menys el que diu.

I no es tracta de cap mena de desconfiança personal amb el regidor (amb el Ruiz ,sí) però el cert és que en aquesta comarca els poders fàctics sanitaris han actuat, pressionant i treballant sempre i clarament avocats a mantenir l’estaus quo actual. Així estem.

No cal fer recordatori detallat de la batalla que va significar el mantenir uns mínims a l’hospital de Sant Antoni davant l’anomenada reorganització hospitalària del Garraf, que no era i més ni menys que aniquilar els serveis de Sant Antoni i traslladar-los a Camils. La batalla del treballadors va aconseguir apaivagar el que podia haver estat el final tràgic d’una institució. Les accions de la Plataforma, l’oposició temprada de treballadors i de sindicats que mai van estripar res, l’acció conjunta i sense fissures dels grups polítics de l’ajuntament va aconseguir salvar el mobles, poca cosa més i endavant, amb el tripartit es van arrencar compromisos que dissortadament tampoc es van complir tot i que hi havia documents signats entremig.

Posteriorment es van crear els Consorcis Territorials amb poca capacitat de planificació i també amb la voluntat d’estendre i per tant aigualir les competències de la Generalitat que permetien diluir les responsabilitats, sense tenir en compte ni el marc competencial ni les responsabilitats pròpies del govern, que han de ser clares en matèria de planificació. Tampoc cal fer un exhaustiu relat de com en les eleccions municipals del 2007 el PSC proposa la construcció d’un nou hospital superant l’acord amb sanitat de construir un hospital anomenat llavors “Lleuger”.

Han passat molts dies i poc s’ha avançat. Només cal veure la situació actual a la nostra ciutat en el tema de pediatria o en la supressió de serveis d’urgències al CAP, fet que fa acumular feina i per tant també se’n ressenteix la qualitat del servei malgrat l’esforç dels i les professionals. També però segurament cal dir que la situació de precarietat en alguns serveis no és nou i bé de lluny i potser fins i tot de massa lluny.

La declaració del regidor de CiU parlant per via interposada pel Conseller, no crec que permeti ni esvair la desconfiança que genera l’actual govern en matèria de sanitat ni crec que les paraules del Conseller hagin de fonamentar qualsevol esperança de que els procés del projecte de l’hospital pugui ser realitat amb una certa rapidesa. En alguns moments respecte al tema de l’hospital vaig escriure: “Sense obviar, ja que seria d’ingenus, la situació crítica de la nostra sanitat fruit de la crisi i de les retallades ideològiques del Conseller Ruiz sí que caldria una declaració honesta i sincera del conseller respecte l’hospital de Vilanova; voluntat de fer-lo i calendari d’actuació i aquesta declaració s’hauria de fer en seu parlamentària a alternativament  al nostre ajuntament per un qüestió de validesa pública  del compromís”. I és més crec que tindria encara més credibilitat (sempre relativa, eh!) si aquesta declaració la fes el propi President. De tota manera potser també és una mostra d’ingenuïtat voler aquesta declaració perquè les afirmacions fetes en seu parlamentària tampoc és que mereixen excessiva credibilitat vist el recorregut de mocions i altres iniciatives respecte al sistema sanitari a la nostra ciutat.

Tampoc però ens hem de posar en la tessitura més negativa i en aquets sentit i mentre esperem una declaració creïble, que vol dir, calendari tancat, projecte assistencial i projecte arquitectònic definit i partida pressupostària aprovada i contrastada, cal posar en marxa tot el procediment que és competència municipal, des de la planificació urbanística, que es complexa i llarga, fins a gestionar el temps d’aquests planificació i també, sens dubte, generar les complicitats necessàries en el territori perquè si és veritat (tocar fusta és obligat) que hi ha, de moment, voluntat de tirar endavant el projecte hospitalari a Vilanova caldrà no només complicitat sinó també complementarietat.    

Tant de bo ens equivoquéssim i les paraules del Conseller via regidor tinguessin una plasmació real en el mínim temps possible. Ho veurem i, si cal, amb gust rectificarem, mentre però segueixo amb la meva incredulitat i en la desconfiança amb els autoritats sanitàries del país.