Quaranta-dos per cent

Aquest és el percentatge de compliment del Pla de Mandat que l’Alcaldessa dóna, i a més ho fa traient pit i al·legant que ho ha fet només amb un any i mig ja que es va trigar sis mesos a fer el Pla.

Els que en algun moment o altre de la vida hem tingut l’obligació, la voluntat o la possibilitat de fer “plans de mandat”  ho hem fet amb algunes característiques comunes, una certa ambigüitat en aquells temes que ho permeten, la dificultat de la seva avaluació de manera numèrica i també amb la voluntat de que el pla fos un full de ruta i no un dogma. I la veritat és que tots hem utilitzat també xifres numèriques per avaluar el seu compliment.

Fa un dies el debat al país es centrava entre la grandària, si els països grans tenien més possibilitats que els països més petits. La polèmica va durar i es va dissoldre com havia començat. En el fons la grandària ni importa tant com els nivells de qualitat humana i excel·lència en la política que s’aconsegueixi. Per tant el muntant percentatge tampoc importa gaire.

Ningú qüestionarà el quaranta-dos per cent de la feina que diu que s’ha fet. Però obrint a l’atzar les pagines dels mateix Pla de mandat hi trobo 17 accions a realitzar de les mateixes la meitat comencem amb el desideratiu “continuarem” o “mantindrem”, fet que indica que aquestes feines ja s’estaven fent. Les comptarem en el 42 % o senzillament la inèrcia de l’administració ja fa allò que políticament situem en el pla de mandat les mateixes. 

Llegeixo també a l’atzar: Treballarem perquè el departament d’ensenyament contempli com a prioritat l’edifici de l’escola Pasifae. Com ho vetllarem? El treball ha reeixit? S’està fent encara aquest treball? Es farà l’escola Pasifae? Quin percentatge de realitat hi ha, i suma o, potser resta?.

Segueixo, Estudiarem la viabilitat de la transformació  del pavelló municipal de la plaça de les casernes en un espai per a la creació i l’exhibició que pugi acollir els creadors  de la comarca i també grans produccions. Com ho tenim això. Quin percentatge d’estudi hem fet.? Quina alternativa donarem al que ara enquibeix el pavelló?

Un altre: Incidirem en la motivació del personal per millorar-ne l’eficiència. Com hem incidit? Com quantificar la motivació aconseguida pel personal? La polèmica sobre un funcionari que sembla perseguit per opinar a la premsa és un element de motivació.

I encara un altre i prou.: “Continuarem realitzant accions formatives tant en l’àmbit d’habilitats directives per a dones com per donar a conèixer el pensament i l’obra de les dones al llarg de la història”. Quantes accions s’han fet? Amb quin resultat? Amb quina rendibilitat social?

En definitiva aquí els percentatge no diuen res, no està  tant en la quantitat d’obra de govern feta o seguir la que ja es feia sinó de la qualitat de l’acció de govern.

La realitat és que ens trobem amb un govern municipal en minoria i amb la crisi més forta que qualsevol govern s’hagi pogut trobar per tant amb dificultats però em sembla que davant d’aquestes dificultats objectives el govern municipal no ha sabut trobar ni les aliances ni les complicitats per governar la ciutat amb una majoria que permetés la implementació dels aspectes qualitatius que un govern cal que tingui. Els falla capacitat política i un lideratge clar de la ciutat. Capacitat i lideratge que també falla a l’oposició que no ha sabut trobar una alternativa a la situació actual.

I  ja som a  al meitat de la legislatura i els governs en els passos de l’equador reforcen els aspectes propositius i ja van amb peus de plom per evitar qualsevol conflicte que pugui convulsionar la vida política o social en el darrer tram del mandat per evitar una situació negativa per les expectatives. D’aquí els anuncis de l’hospital i altres temes recurrents que s’han fet  al llarg de fa més de trenta anys com això dels creuers turístics. Cal generar una certa expectativa, il·lusió o horitzó diferent del que estem vivint i veurem com en els dos anys restants de legislatura van sortint enunciats que tampoc veurem realitzats en la seva majoria però que poden produir titulars.

Però em sembla que el que és mes greu és que hi ha una certa indiferència a l’entorn de l’acció de govern. Preguntats els cercles en que em moc (cercle reduït, per tant  no és científic, i, en conseqüència, qüestionable ja ho reconec) que em situessin una acció rellevant del govern, no sabien que contestar-me, com tampoc, així mateix, no em sabien respondre cap acció negativa més enllà de la retallada de personal i de sous que seria una resposta contra l’acció de qualsevol govern. I aquesta indiferència cal trencar-la ja sigui des del govern com des de l’oposició perquè això pot portar a una situació electoral potser desconeguda per l’abstenció o per castigar als partits més grans i fer-ho per activa (si han fet una feina, però no ha convençut) i per passiva (per no haver estat actius en la feina de col·laborar a fer sortir a la ciutat del col·lapse en que viu) i portar a una ingovernabilitat més alta que l’actual.

El quaranta dos per cent és afirmació que va bé per autoafirmar-se però que al final no serveix de gaire si la situació real de la ciutat no millora, i a hores d’ara no sembla que anem per aquest camí.