Hauria de ser l'hora del tren orbital

S’ha cel·lebrat i el tarannà dialogant del Conseller Vila i la ministra Pastor que sembla que ha permès que arribessin a acords importants i interessants sobre temes ferroviaris. Això està bé. Que s’entenguin i sobretot que la bona relació celebrada permeti que els acords a que s’arribin es compleixin. Els acords han generat unes expectatives generals i generoses, després ja veurem a on arriba tot plegat.

Els acords que han estat degudament publicitats faran que RENFE segueixi essent la companyia que farà els servei de rodalies a Catalunya fins el 2015, mentre sembla que la companyia ferroviària farà un seguit de millores que permetin que quan es liberalitzi el servei la companyia surti amb un cert avantatge si ha complert. Es tractaria que RENFE a través d’un seguit d’inversions posen en funcionament les rodalies de Girona, Tarragona i Lleida així com substancials millores a les rodalies de Barcelona. I per altra banda RENFE, així mateix, es compromet a millorar, seguretat, informació, puntualitat, freqüències i el retorn de l’import dels bitllets quan hi hagi un retard superior als quinze minuts. Això  darrer ja es fa ara però amb les cues que es formen perds més temps esperant per fer la reclamació que el que has perdut amb el retard del tren. Per tant el que caldria és que la possibilitat de la reclamació fos àgil i eficient. Tot això està molt bé, però algunes opinions i jo les comparteixo, creuen que aquesta expectativa resulta infundada, exagerada i injustificada, ja que la majoria de les qüestions que planteja avui RENFE ja haurien de complir-se com a conseqüència de la relació entre un client que contracta un servei i la companyia que opera. Seria normal, no creuen?. Però vaja qualsevol millora en el servei ferroviari serà d’agrair.

De les inversions que es desprenen dels acords entre el Conseller i la Ministre no hi veiem reflectit el Tren Orbital, tren que sortint de Vilanova aniria fins a Mataró unint les principals capitals de la segona corona, ciutats que tenen un notable dinamisme econòmic i generen  una potencialitat d’usuaris que fa que la línia poguès tenir un equilibri respecte a la inversió.  Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró, és a dir enllaçaria les dues línies més importants com són la de Sant Vicenç i la del Maresme. Personalment he defensat sempre que he pogut que el ramal Vilanova - Vilafranca hauria d’allargar-se fins Igualada per enllaçar amb el centre del País i per tenir una possibilitat en un futur més llunyà enllaçar per Calaf o Manresa cap a la Catalunya interior, projecte que ja s’havia previst fa molts i molts anys. Al marge d’aqueta consideració més particular crec que s’hauria, novament, de reiniciar una certa campanya per que el projecte de Tren Orbital vagi completant fases procedimentals i pugui ser un projecte amb els terminis concrets i determinats.

La realitat és que bona part de la línia està ja feta, calen les dues puntes i alguns petits enllaços en la seva part central. És evident que els costos poden ser elevats però amb la perspectiva del 2015 quan altres operadors podran actuar en funció de la liberalització alguna concessió d’explotació lligada a la construcció, amb el seguiment estricte de l’administració pública pel que fa a preus i seguretat podria ser un bon model per fer possible la construcció del ferrocarril.

Ens hem queixat massa vegades i amb raó de l’estructura radial de la connexió ferroviària de l’estat, però la realitat que aquí és també així. El tren orbital trencava aquesta radialitat hi ho feia connectant la zona més dinàmica econòmicament parlant. El fet de poder anar entre aquestes capitals sense la necessitat de passar per Barcelona creava un nou paradigma en els sistemes de comunicació fix i de caràcter públic al país. La mobilitat obligada entre aquestes capitals és notablement alta, la creació del ferrocarril ben segur que donaria un servei ràpid segur i net que tindria garantida la seva rendibilitat social. Les rodalies actuals tenen una excessiva centralitat fruit de les necessitats de connexió del segle passat. Les línies existents gairebé són les mateixes que es van crear i les que s’hi ha sumat segueixen la lògica de la radialitat. El país també cal construir-lo amb la relació entre les seves ciutats mitjanes i grans que no estiguin en l’estricte Àrea Metropolitana.

Però més enllà de les virtuts que podria tenir pel País el tren Orbital a la nostra ciutat ben segur que podria esdevenir una oportunitat històrica  per millorar i resoldre el pas el tren per la ciutat i convertir-se a més en un element de centralitat pel desenvolupament urbanístic de la ciutat i del seu creixement.

La proposta de l’anterior govern en el procés de debat de l’Eixample Nord és sense dubte molt interessant respecte a la configuració del pas del ferrocarril per la ciutat. El desplaçament de l’actual via al nord de la ciutat per fer-la coincidir amb la terminal i/o principi del tren orbital donaria, sens dubte, la possibilitat de fer un centre intermodal al nord de la ciutat que generaria un nou centre i possibilitat de concertar un pol de desenvolupament econòmic. L’alliberament de l’actual espai ocupat pel tren al bell mig de la ciutat podria ser aprofitat per pensar en una nova via de connectivitat de llevant a ponent pensant fins i tot en sistemes fixes lleugers com un tramvia o be per una rambla que permetés compatibilitzar el transit rodat i els espais  de vianants corresponents.

Es evident que cal per fer això possible, l’acord de la ciutat i un debat a fons del valor de les infraestructures respecte al nostre futur com a ciutat i naturalment cal la disposició, el valor i lideratge polític per fer que una proposta que va sorgir ara fa una desena d’anys però que segur que avui i de cara al futur pot tenir una certa importància i rellevància per projectar i potenciar les nostres possibilitats de desenvolupament econòmic.

Quan es va inaugurar l’Eix Diagonal vam sentir discursos, volem creure que sincers, lloant la nova carretera i els feien els mateixos que en el seus inicis rebutjaven el projecte i negaven la seva utilitat. En el projecte del tren orbital potser passi el mateix, però potser cal aprofitar també el tarannà dialogant i de cordialitat que diuen que existeix entre la titulars del ministeri de Fomento i el titular de la Conselleria perquè, com a mínim, es mirin amb bon ulls el projecte del tren orbital i agafi un impuls inaturable.

Per tant, més enllà de les rodalies de les capitals, que calen  segur, ara hauria de ser l’hora, també, del tren orbital.