35 anys, 35 realitats

Ha patit com qualsevol activitat humana els alts i baixos, els moment esplendorosos i també els moments de resistència i travessa del desert. Però avui a Saifores, al Baix Penedès comença l’Escola d’Estiu i ja són trenta-cinc els anys ininterromputs de la seva celebració.

El final del franquisme i l’efervescència del primer postfranquisme per tantes raons també va portar a que l’escola es planteges moltes coses. Es generà el debat entre l’escola oficial i els moviments renovadors que s’estaven consolidant i maldaven per canviar a fons el sistema educatiu. Era un debat profundament apassionat per modernitzar l’educaió que havia quedat totalment desfasada fruit de la voluntat uniformitzadora i adoctrinadora del franquisme.

Aplegats a Barcelona i desprès a Bellatera sota l’organització de l’entitat Rosa Sensat els i les mestres s’aplegaren i debateren amb entusiasme, amb determinació quina escola es volia i d’aquí en va sorgir l’objectiu clar i sense embuts: “Volem una escola publica, catalana, laica i democràtica”. La conclusió doncs era molt clara i diàfana, calia posar-hi els instruments per fer-ho possible. I uns dels instruments que es va convenir que era imprescindible era la formació del professorat, per tant calia millorar la formació per millorar l’escola.

En el camp de la formació s’ha treballat molt i bé. Els ICE ( Institut de Ciències de l’Educació), els Plans educatius de zona van començar a fer programacions, el reciclatge de català per obtenir la competència en aquesta llengua obviada durant masses anys de la formació del professorat són aspectes que van sorgir des de l’administració amb resultats prou interessants. Les Escoles d’Estiu, organitzades amb participació directa dels propis mestres, van passar a ser “espais de reflexió, intercanvi i llibertat” (usant terminologia d’aquell moment) en el camp de l’educació. Els i les professionals més conscienciats van encapçalar el treball per la millora de l’escola i del sistema educatiu que acompanyés el procés inaturable de democratitzar el país.

En aquesta situació no és gens estrany que es generés el convenciment de que aquest moviment de renovació profunda en el món educatiu  fos un moviment inserit en el propi territori, que treballes l’entorn de les nostres escoles, que tractés el medi i l’entorn de l’escola penedesenca. Calia el treball general del país però calia també donar-hi el matís i la diferència que cada territori, i en concret el Penedès podia aportar-hi.

Amb voluntat de creure que això, treballar en la formació del professorat des de la proximitat, era possible fer-ho en el marc del que ampul·losament, potser, n’hem dit el Gran Penedès. I així el setembre de l’any 1979 es convocava l'Escola d‘Estiu del Penedès a Can Mata de Saifores, i va aplegar a un nucli de mestres i ensenyants del l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. D’ençà d’aquella primera convocatòria al llarg dels trenta-cinc anys següents s’ha anat convocant fins a l’edició d’enguany. El camí ha estat llarg i fruitós, carregat de canvis, han aportat novetats i han canviat maneres a través de l’experiència i l’intercanvi de treballs, s’ha consolidat un espai de reflexió, s’ha construït un oasi que, sense allunyar-se de la realitat, vol agafar una certa distància crítica amb la feina que es fa a l’escola, per millorar-la. Han fet autocrítica i han estat crítics amb tot allò que no ens agrada del sistema, han lluitat per no retrocedir en qualitat, s’han denunciat les retallades i les polítiques anti-escola pública, però s’ha procurat fer-ho en la justa mesura i sobretot s’ha maldat perquè no ens traguessin la il·lusió per més que sembla que ho pretenguin.     

Així es proclama en la presentació de l’escola d’aquest 2013: “35a Escola d’Estiu a Saifores... segur que és més que any rere any. I és més perquè vosaltres, les mestres, els mestres, el professorat, ens doneu aquell impuls per organitzar-la, per fer efectives les vostres indicacions, per retrobar-nos i seguir amb aquest espai que ens permet pensar en l’educació, en com, en què, en perquè, també en quan i en quines condicions...

Tenim clar que en els temes de formació ho fem com creiem que hem de fer, tenint en compte el que ens dieu i, sens dubte, sota la nostra visió, que de cap manera pot ser neutra (aniríem malament, oi?). Ens trobem al llarg de l’any, proposem, discutim, veiem el què, ajustem, també proposem activitats al llarg del curs, i l’Escola d’Estiu va sorgint”.

Són moments poc favorables a l’escola, però cal no defallir, en alguns aspectes sembla que hàgim retrocedit forces anys, la lluita del món educatiu, la “marea groga”, color de la reivindicació en el camp educatiu es manifesta per coses, per temes  que ja semblaven consolidades i que ara cal tornar batallar per elles. 

A Saifores se’n parlarà segur, com es parlarà de metodologies, currículums i s’aportaran experiències al llarg de trenta-cinc anys s’ha fet i se seguirà fent. Els anys acumulats comporten experiència i deixen un pòsit que ajuda ,sens dubte, en els moments més difícils de trobar els motius per seguir esperonant els professionals i batallant per la millora de l’escola com a contribució de la millora de la societat un dels objectius finals de l’educació.