Mal (Editorial Meteora)

El problema del mal és un problema filosòfic de primer ordre. Voler comprendre el mal (s’entén el mal en termes absoluts, ja que la comprensió dels mals relatius, o els seus mecanismes, són a l’abast del pensament), és un esforç suprem de la intel.ligència. Cal dir que voler comprendre el mal no vol dir ni justificar-lo ni tampoc perdonar les seves conseqüències, és a dir, les accions del mal. Amb tot, voler desenterinyar el problema del mal va provocar un gran malentès (fins a ser atacada i criticada com si fos l’enemic dels jueus) entre la comunitat jueva quan la filòsofa Hannah Arendt va publicar al The New Yorker el famós text escrit a rel del judici al criminal de guerra nazi, Adolf Eichmann, un dels dissenyadors de la solució final, forma indirecta de referir-se a la voluntat d’aniquilació del poble jueu per part del Reich.

Va ser Hannah Arendt (alemanya i jueva) qui va encunyar la famosa expressió ‘la banalitat del mal’ per referir-se més que al mal radical (radical només ho és el bé, com ella mateixa diria després), sinó el mal sense sentit, el mal deshumanitzat fins a l’extrem que tant ens colapsa el pensament com ens remou les entranyes en un dolor vital agut.

La lectura dels poemes que integren Mal provoquen, i així ha de ser encara que incomodi perquè ens desagrada, la reflexió sobre aquest impuls destructor, que no ens és pas aliè sinó que habita dins nostre en major o menor grau. La reflexió és necessària perquè no es pot treballar, per regenerar-lo, per modificar-lo, sobre allò que no es coneix, o no es vol conèixer. Reconèixer el mal, fer conscient d’allà on surt, ens permet prendre la decisió (i això és el que ens fa humans, el lliure albir!) de cavar-li fosses, o d’utilitzar el bisturí com aquell qui extirpa un tumor. 

Els escriptors, els poetes, no podem ser sempre amables. Cal escriure també sobre aquelles parts fosques que, si les alimentem o deixem avançar en nosaltres, no ens deixen esdevenir persones evolucionades. En unes oportunes i aclaridores anotacions sobre les intencions del seu treball literari (clau de volta per a la seva comprensió més profunda) escriu Jordi Valls al final del llibre sobre els poemes que hi apareixen en cursiva: Involució: L’amfibi és un animal intermedi, indefinit entre l’aigua i la terra. És el precedent que lluita per esdevenir ésser viu conscient d’ell mateix. La maldat ens retorna a l’animal que no pensa (el subratllat és meu), a la involució selectiva dels nostres fills. L’abisme del que no té sentit.

     Més clar no és pot dir. El mal (la seva acció en nosaltres) ens fa recular humanament fins a l’estadi animal que actua per instint, sense pensament, sense consciència. És justament el que va denunciar Hannah Arendt respecte del nazisme, i que va transportar milions de persones a les càmeres de gas: la banalitat del mal, o l’abisme del que no té sentit, com diu Jordi Valls.

     És un deure moral detectar el mal, fer-lo emergir a la consciència personal i col.lectiva. És per aquest motiu que cal saludar Mal dins del nostre panorama literari català com el que és: un llibre d’un altíssim i valent contingut filosòfic que reflecteix de manera molt bella la maduresa creativa de l’autor, així com també una maduresa personal admirable.