Vegueria: no cal tirar coets però s'obren perspectives favorables

Possiblement no cal tirar coets, però la noticia que llegíem a l’Eix-Diari sobre l’activació del procediment per concretar l’àmbit funcional del Penedès, àmbit que sempre hem cregut que podia esdevenir un pas previ a la creació de la Vegueria, la vuitena, és una bona notícia.

Llegim al mateix Eix un més que interessant article Alguna cosa més que un Àmbit de Planificació. Jaume Casañas que aporta una lúcida reflexió sobre l’àmbit i el que pot significar si tost plegats – almenys els partidaris de la vegueria- filem prim. 

La perspectiva de les vegueries, no sols la del Penedès, sinó la seva totalitat no és una perspectiva massa afalagadora però. Canvis legals  -o concreció del dret a decidir en independència- són necessaris per poder fer la divisió i distribució territorial el País.

Però l’Àmbit amb les limitacions polítiques que té ja que es tracte d’un instrument de planificació que dóna pas posteriorment a les àrees de a servir com a marc per la definició dels Plans Territorials Parcials, pot servir per bastir el que hem podríem dir estructures de vegueria comptant amb algun instrument de participació política (diguis Mancomunitat, digues Pacte de Sant Martí....). L’àmbit comportava que les conselleries de la Generalitat adaptaven els seus servis d’acord amb el àmbit, com que aquesta, diguem-ne, “descentralització” no s’ha completat seguim sense tenir un àmbit en el marc polític i administratiu de la mateixa Generalitat que ben segur també comportaria algun canvi en els procediment a seguir des del territori del Penedès.

L’Àmbit funcional territorial és un instrument de planificació que no hauria de  presentar excessives dificultats per formalitzar-se ja que l’existència de treballs de planificació previs com són els Plans Territorial Parcials del Camp de Tarragona, el Metropolità i el de els Comarques Centrals ja fa un primer disseny de la planificació general dels territoris del Baix i l’Alt Penedès i el Garraf i la part de l’Anoia que correspongui i per tant amb la lògica i necessària actualització fruit dels canvis que s’han produït i de les perspectives de futur existents amb la crisi hi ha una documentació prou sòlida.

A més el Pla Director de l’Alt Penedès ja esta confegit i el suposat Pla Urbanístic del Garraf que hauria d’haver-se tirat endavant ja fa temps generen prou documentació perquè la planificació de l’àmbit Penedès no hagi de generar excessiva dificultat com ja hem dit, altre cosa és que un cop feta la seva primera redacció el necessari debat que, hauria d’anar més enllà de les administracions, que generi un corrent de fons a nivell de la societat que ajudi a que el que en resulti  tingui el consens necessari per esdevenir un instrument valuós i útil per garantir una planificació idònia de l’Àmbit Penedès.

Documents n’hi ha, existeixen estudis i treballs, per tant, creiem que la seva redacció formal, té òbviament dificultats com tota planificació, però les base existent són prou sòlides i cal trobar el marc idoni de la seva discussió superant els marcs estrictament administratius.

Dit això creiem que cal, per elevació dels límits administratius actuals, trobar un marc més ampli que les pròpies comarques per tal d’estudiar quines necessitats compartides existeixen i trobar solucions també que siguin útils en cada una d’elles i també de manera col·lectiva. Cal seguir enfortint l’equilibri necessari de la diversitat de necessitats i de les estratègies pròpies de cada comarca sense que es generessin ni inútils enfrontaments ni una situació de competitivitat  que a la llarga fos perjudicial.

Es del tot necessari, creiem, des de l’òptica del treball tècnic-polític establir els treballs necessaris per assentar les bases sobre les que després caldrà fonamentar tota l’estructura de desenvolupament de les potencialitats. Cal saber abans de l’aventura engrescadora de la vegueria quins són els punts forts i els febles, quines les realitats i quines les necessitats, que tenim i que ens falta, que volem fer i que poden, en realitat, fer.. En fi des de la teoria i els coneixements quines practiques es podran dur a terme. L’àmbit pot ser un bon moment per tot això.

La Vegueria del Penedès ( com qualsevol altre) per la seva efectivitat i credibilitat haurà, com a mínim, de tenir dues premisses bàsiques. No ser una càrrega econòmica més pel país , per tant substituir a les administracions de segon nivell actuants actuals i en segon haurà de garantir  - tendir a  – una millora de les condicions globals de vida de la ciutadania afermant la seva cohesió.
Potser en definitiva no es tracta d’esperar asseguts que la Llei permeti la vegueria sinó avançar-nos en la feina, almenys en aquella que depèn de nosaltres.
No cal tirar coets , però el pas que representa l’Àmbit Funcional pot ser ,segons com enfoquem, determinant.