El símbol renovat

I, no obstant això, quan se’l coneix, sobretot a través de la seva obra magna, El missatge retrobat, es plany aquest oblit o ignorància. Cattiaux va ser un personatge polifacètic. Com a pintor basti contemplar les seves singulars creacions artístiques i recordar una de les seves obres al respecte, Física i metafísica de la pintura. Cattiaux va ser un artista filòsof alquimista en ple segle XX. És a dir: un savi.

¿Per què es desconeix l’obra de Louis Cattiaux, una obra fulgurant com la llum de l’aurora que va obrint camins en la nit? En un món com el nostre, en el qual pesa tant la matèria i s’eleva a categoria de veritat el que només és la màscara, personatges de valor espiritual com Cattiaux desconcerten, o incomoden perquè fan d’espills del que en la vida intuïm que és l’essencial.

No és fàcil entrar en l’obra de Louis Cattiaux, ni en la plàstica (tan plena de símbols!) ni en la literària revelada, ja que El missatge retrobat és un llibre revelat. Un llibre revelat al segle XX? I, tanmateix, ho va ser, i el seu autor algú que, com els bons alquimistes, va treballar de nit i de dia per tornar transparent la seva naturalesa opaca. Pura metamorfosi de l’ésser que només és possible si un, una, està disposat a passar pels treballs de solve et coagula, és a dir: de dissoldre la vella personalitat per néixer a la nova, l’home nou del qual parla l’Evangeli.

 El missatge retrobat de Louis Cattiaux és un llibre inclassificable, no és un llibre discursiu. El missatge retrobat està escrit amb un llenguatge simbòlic heretat de la filosofia hermètica, un coneixement que va pretendre aglutinar entorn del cristianisme sabers tradicionals d’altres cultures i èpoques. La filosofia hermètica és una filosofia globalitzadora que va donar-se sobretot en el Renaixement, i que l’autor francès, seguint la veta lluminosa que en els segles posteriors va quedar amagada com les aigües del riu Guadiana, renova en el seu llibre.

 És per aquest motiu que el professor Raimon Arola ha titulat El Símbolo Renovado. A propósito de la obra de Louis Cattiaux (Herder), a l’hora d’aprofundir en el significat de l’obra de Cattiaux, una obra tan fora del comú com és El missatge retrobat. Seguint la proposta espiritual, regeneradora, de Louis Cattiaux, El símbolo renovado de Raimon Arola es presenta com un llibre obert que busca estudiar i interpretar l’enorme riquesa dels símbols tradicionals que apareixen escrits en el llibre de Cattiaux en forma d’aforismes. Tot amb el noble propòsit de fer-los presents, vius, encarnats.

Amb la lectura de Cattiaux veiem que el símbol si no és experiència viva no és símbol. Es diu en el relat bíblic que els humans vam ser creats a imatge i semblança de Déu. Amb la caiguda vam perdre la semblança divina i tota la nostra vida no és sinó un exili d’aquella condició de puresa original que va quedar a les portes del Paradís. Tot aquest relat no és altra cosa que el relat símbolic del sentit/recorregut de la nostra existència, aquest misteri que comença amb l’encarnació o entrada de l’esperit en la matèria. D’aquí ve que les Sagrades Escriptures, provinguin de la creença que provinguin, hagin de llegir-se segons el llenguatge simbòlic. Altrament ens perdem, i ben perduts sembla que estem, en la lletra buidada de l’esperit de Déu. Només l’esperit de Déu ens pot retornar la semblança amb Déu si, a través de la seva gràcia i del nostre treball per fer fructificar els seus dons o talents, el deixem obrar en la nostra evolució. Déu, o la Vida en el seu sentit més ple, s’expressa a través nostre quan no li posem paravents que ocultin la seva llum. Així, segons es desprèn del llenguatge bíblic, un dels més grans símbols que manifesten la creació/evolució còsmica som els humans. Com a símbols vivents que som, hem de treballar la nostra naturalesa basta per tal de regenerar-la fins que esdevingui llum de la veritat, o imatge i semblança de Déu. Vet aquí el símbol renovat.