Per Sant Fèlix, bones expectatives

Estem a la setmana castellera per antonomàsia.

Hem tingut preludis magnífics, només cal anar recordant alguna de les dades significatives em el camp casteller, només per posar-ne mitja dotzena a tall d’exemple, però segur que podríem trobar-ne d’altres: Santa Anna a El Vendrell, Vilanova, Els Monjos, Firagost a Valls, l’Arboç, La Bisbal del Penedès,.... Per tant creiem que està garantida una nova jornada carregada de bons castells.

Tot plegat ens porta a pensar i confiar que al diada de Sant Fèlix esdevindrà, un any més, i com ja hi estem acostumat, una nova fita en l’aconseguiment de castells per l’excel·lència de les actuacions, per les novetats en els castells i per les expectatives que aixecarà de futur potser fixant nous límits en les construccions castelleres.

La fórmula sembla fàcil, reunir les quatre colles que, a priori i per història, tenen l’historial més complert i que actuïn juntes. Dir-ho és fàcil fer-ho ja és una feina més complexa que cada any els administradors es troben i que l’han de fer amb finesa perquè les colles hi tornin i acceptin les condicions que cada any també deuen canviar. Però a la festa major de Sant Fèlix hi ha altres coses, hi ha la competitivitat inherent a la presència de les millors colles, hi ha l’èpica que tant bé saben administrar el vilafranquins sempre intentant pujar un pis més i sobretot quan s’actua a casa i no valen excuses, existeix la competició particular de les colles vallenques, hi ha una gernació com arreu però que a més entén -o suposadament- de castells i es capaç d’amenitzar en debats improvisats l’espera entre castell i castell. Es a dir a la jornada castellera de Sant Fèlix hi ha alguna cosa més que simples -per dir-ho així- castells hi ha tot l’esperit que descriu el lema casteller de força equilibri, valor i seny.

Aquestes darreres setmanes, però, els castells han tingut més planes de diaris de les habituals en que s’expliquen els aconseguiments de cada colla. Dos accidents han generat  novament i de manera recurrent cada cop que hi ha un accident el debat sobre la perillositat dels castells a les planes dels diaris i d’altres mitjans informatius. Recull d’opinions de tècnics de les colles, advertiments coneguts i reiterats dels experts mèdics sobre alguns aspectes preventius.

Primer va ser a la Festa Major de Gràcia amb la caiguda d’un cinc de la colla local i desprès, un parell de dies més tard, a Tarragona, en l’exhibició de les quatre colles tarragonines a la festa de Sant  Magí, també la caiguda d’un cinc de set va provocar un seguit de lesionats que van ser traslladats als hospital. En ambdues places Gràcia i Tarragona es van suspendre d’acord amb les colles les actuacions ja que no hi havia cap ambulància més disponible per garantir una mínims de seguretat mèdica i l’evacuació en possibles noves caigudes. La veritat que feia temps que no recordava aquesta situació que era habitual a les places anys enrere i més enrere encara l’ambulància no era ni a la plaça.

Els castells al marge de les connotacions culturals, simbòliques, d’identitat  són una activitat física col·lectiva i com en totes les activitats físiques el perill zero no eixisteix com no existeix en la nostra quotidianitat. No hi pot haver absència total de risc malgrat les actituds preventives i també les millores que s’han anat introduint en la manera de fer els castells.

Les estadístiques volen assenyalar que els castells són segurs. Les dades són clares l’any passat només van caure el 3% dels més de nou mil castells executats, enguany l’índex de caigudes de moment s’ha rebaixat al 2,5%. Si ho comparem amb les dades dels anys 80 i 90, els nivells de caiguda es situaven sobre el 7% i el 8%. Ara doncs amb més castells, més alts i amb més actuacions els castells són més segurs.

Això no treu que les estadístiques de poc serveixen qual hi ha algun accident fruit de la caiguda d’un castell, el ressò és també ampli, sobretot, per parlar de les possibles mesures de seguretat i de prevenció de lesions.

I cal afirmar amb rotunditat que la seguretat en els castells ha augmentat de manera significativa.

La preparació física dels castellers, ja no sols es tracta només de força, les orientacions per situar-se en el castell, l’adequada postura assajada mil vegades, la prevenció i reforç físic adequat a la posició dels castellers i elements sobreposats com és el casc de la canalla són aspectes que han portat una millora substancial la seguretat dels castells. Aquest elements sobreposats van aixecar suspicàcies inicialment però ara ja s’usen amb normalitat i ja formen part amb naturalitat de la uniformitat de la majoria de les colles.

Hi ha un constant treball per millorar les tècniques i la seguretat dels castellers. Els estudiosos mèdics i fisioterapeutes seguiran aprofundit en el treball de millora de posicions i per evitar riscos directes o col·laterals en els castells i en les caigudes que poden sobrevenir.

La mateixa prudència que hem vist en les actuacions castelleres caldria també demanar-la als mitjans de comunicació quan fan les informacions i sobretot quan aquestes ensenyen la part menys vistosa però a vegades dolorosa dels castells. No cal crear alarmisme innecessari, cal evidentment explicar les coses i les conseqüències que poden tenir i cal seguir avançant, com es fa, i fer-ho més en la informació per estar en una pinya amb garanties i també trobar aquells elements que poden seguir ajudant a millorar la ja bona seguretat dels fet casteller.

Prudència en els comentaris i també prudència en els castells. El rics zero no existeix però cal seguir treballant en tots els fronts perquè ens acostem al zero.  

A hores de Sant Fèlix, el dia en que possiblement veiem la jornada més emblemàtica de la tradició castellera, amb nous castells, amb castells molt i molt alts, desitgem que vagi tot rodat i que tinguem una gran festa.