La píndola ben daurada no acaba amb el vell escepticisme

Vaig signar, junt amb altres aproximadament 5999 ciutadans i ciutadanes, la revindicació que fa uns mesos feia el Consell Comarcal del Garraf  -i per enèsima vegada- demandant  la rebaixa dels peatges de la l’autopista dels Túnels del Garraf, la més cara d’aquelles que conflueixen a Barcelona. Ho vaig fer i vaig dir que ho feia carregat d’escepticisme sobre la possible consecució de la demanda, que seria del tot justa i del tot necessària. Ja coneixíem el pecat original, una concessió sense cap mena de concurs, feta a dit i per tant sense possible competència. Fet irregular reconegut judicialment. I deixem-ho aquí.

Un cop més el “territori” o una bona part es posicionava contra el pagament de l’autopista per considerar-ho un greuge respecte a altres territoris que, si bé també tenen vies de pagament, tenen, així mateix, una alternativa més o menys ràpida i més o menys segura. Aquí, a la Carretera de les Costes, llevat d’un maquillatge fet fa uns set o vuit anys, la inversió ha estat nul·la i per tant gairebé és obligat per una conducció ràpida i segura agafar l’autopista privada i de pagament.

Vaig signar, ja ho he dit, amb escepticisme reclamant més contundència en les accions després de que la concessionària i el mateix govern ens fes passar amb cançons i romanços durant molts anys per mantenir un peatge que, ara, en temps de crisi, és gairebé prohibitiu. El meu escepticisme desprès de llegir els anuncis a tota plana de que Aucat rebaixarà els peatges no sols segueix sinó que ha augmentat, sobretot en llegir alguns dels detalls que comporten aquesta rebaixa.

En general els nostres líders polítics han rebut amb una “alegria” moderada i amb optimisme recelós la notícia de les rebaixes. Algunes de les excepcions com poden ser els transports i la necessitat d’obtenir un “teletac” semblen qüestions que no acaben de convèncer. Però ja entenc que els nostres dirigents i més si han esmerçat esforços en recollir moltes signatures no poden ser excessivament crítics amb el resultat, amb el miratge que ens planteja la Generalitat i la concessionària. Es faria massa dur reconèixer un cert  fracàs (pel que fa a la meva vida pública activa jo el reconec clarament en aquest tema i en altres) davant d’aquesta gent que només els val el benefici i el repartiment de guanys – per uns quants naturalment- com argument.

Es pot entendre que la reivindicació final sigui el peatge zero, vaja, l’aixecada de barreres encara que no sigui l’onze de setembre, i l’assumpció per part del govern de les infraestructures que deuen ja estar amortitzades amb escreix. 

Bé, de moment el peatge del Garraf es reduirà en un 30% si es porta el “teletac” que la mateixa companyia et donarà però que hauràs de pagar-ne el manteniment (entre 20 i 30 € anuals que segurament s’hauran d‘abonar a l’entitat bancària que té accions a la concessionària de l’autopista. Aquets descomptes poden ser més alts si s’usa un vehicle ecològic i a més l’omples de persones. En fi si això s’acabés aquí podríem dir que el territori ha guanyat una batalla, no la guerra dels peatges, aquesta serà llarg i dura, però si un batalla prou important.

Però és que això no acaba aquí. Que ningú pensi que la rebaixa dels peatges és perquè la concessionària en moments de crisis creu que cal fer un esforç solidari i destinar part dels seus beneficis, que són molts, a fer una rebaixa de preus. No és que els directius considerin que el peatge és massa car i que ja dura prous anys i per tant cal ara en momes difícils ajustar els preu. No. La rebaixa es fa perquè sembla que han perdut clientela i ara volen recuperar la competitivitat en sí mateixos a base de rebaixes, és a dir fer ofertes aparentment bones per fidelitzat a l’usuari. Fins aquí normal en les relacions del   comerç, vendre més, encara que sigui a un preu més baix o més ajustat , sense que això t’acabi generant pèrdues.

I aquí hi ha la primera aixecada de camisa. La concessionària no pot perdre guanys, i si es dones el cas que amb aquestes rebaixes no atragué prous vehicles com per obtenir els beneficis previstos, la Generalitat , és a dir vostè, jo i tot “quisqui” a través del seus impostos pagarà  la concessionària perquè no hi perdi. Ara el deute contret pel govern ja és multimilionari .

O sigui que els que no agafen l’autopista pagaran per la redistribució pressupostària  – cosa que cal dir ja passa amb molts serveis, però aquí va a una empresa privada- sinó que aquell que paga peatge, encara que sigui amb rebaixa, pagarà dues vegades, el peatge real i a través dels impostos. I si el govern no té diners per fer front aquesta partida que es pugui generar?. Doncs és més que  evident allargaran la concessió uns quants anys més i així seguir pagant, això sí, amb rebaixa i amb moderada satisfacció política. Encara veure que  quan dipositem els diners o el teletac haurem de donar les gràcies als venerables accionistes de l’autopista i naturalment a l’honorable Conseller -el d’ara i tost els anteriors-  que ha obtingut aquest “avantatge” pels ciutadans del Garraf.

I per cert diuen que faran inversions. Per quants doncs la sortida i entrada direcció Barcelona a la carretera de l’Arboç?. Què no els convé? Què no seria competitiva?.

Potser diran que veiem el got mig buit, que sempre ens queixem, que mai estem contents, que només rondinem ... que potser el que hauríem de fer és donar les gràcies per la gran gestió que han fet ... 

Malgrat em sembli que ens segueixen prenent el pèl  - poc me’n queda- si em tornen a demanar la signatura l’estamparé, però em sembla que vist el final de tot plegat l’acció contundent que demanava a qui organitzava la recollida tindria més sentit que mai, ni que fos només per dignitat que no es pensin els directius de la concessionària que encara ens mamen el dit – potser sí que ens el mamem- i que poden seguir tenint folgats beneficis a costa nostra.

En fi qui no es consola és perquè no vol.