Per damunt de l'IPC?

El Govern explicant quin són els aconseguiments des del seu punt de vista òbviament i amb un toc de retreure el passat i l’oposició marcant distàncies i explicant el got mig buit i fent-se el despistat quan el govern demana col·laboració llevat d’una intervenció crec que poc entenedora i confusa d’IC-V sobre les possibles noves majories.

En definitiva en els temps que corren no és fàcil, es fa ingrat un debat, des del govern perquè poques realitzacions pot oferir més enllà de seguir parlant de l’herència rebuda però perquè tampoc té, malgrat vulgui fer-ho creure, cap projecte clar de futur com a col·lectivitat - i,si el té, almenys no ho explicita amb la claredat que caldria- però tampoc ho té fàcil l’oposició ja que la mateixa crisi i la situació econòmica de l‘ajuntament fa poc creïbles les possibles alternatives que tampoc es visualitzen amb la claredat necessària per ser tingudes com a alternatives vàlides.

Bé, superat doncs el tràmit del debat sobre la ciutat es presenta la necessitat de la definició de les taxes i impostos necessaris per poder confeccionar el pressuposts de l’any 2014. El darrer pressupost executable en la seva totalitat d’aquest mandat. Acabat el 2014, es pot passar perfectament sense cap debat pressupostari i arribar a les eleccions. No és possiblement l’escenari ni millor ni el més desitjable però també el més plausible donada la composició del Ple Municipal,sense una majoria sòlida i sembla que aquesta no existirà ja.

Hem pogut llegir i escoltar que el govern es mostrava optimista respecte a la possibilitat de l’aprovació de les taxes municipals ja que anunciava una puja moderada del nivell impositiu. Això ho deia abans de que es fes pública la intenció de fer uns augments per damunt de l’IPC i situar les pujades entre el 3 i el 4 %. Aquesta voluntat no palesa un augment moderat i, si afegim a aquest augment els augments ja consolidats i encara més previstos de cara al futur immediat de l’electricitat o l’aigua i altres factures relacionades amb el dia a dia, fa que la pujada global dels serveis sigui excessivament elevat i encara més pels sectors menys afavorits – recordis que les pensions per exemple ja no es regulen per l’IPC ni la majoria dels convenis prenen aquesta data d’augment dels preus com a referència per la seva revalorització -i mostra que a priori la voluntat del govern d’una pujada moderada potser era un desig, la realitat és una altra.

Les necessitats de despeses pressupostàries són segurament les que marquen la pujada dels hipotètics ingressos per les taxes i els impostos. Però després les prioritats del govern poden modular tant les despeses com els ingressos i per tant ajustar de manera política i en funció dels programes d’actuació que avui es marca el govern, que malgrat els discursos és com a molt desconeguda.  

L’IPC del mes de setembre es situa en el 0,3% i una dècimes per damunt a Catalunya, per tant anar a pujades d’entre el 3 i el 4 % semblen a priori exagerades. O el govern municipal de CiU ha llençat  aquesta proposta a l’alça per començar la negociació amb els altres grups des de molt amunt i tenir marge de rebaixa per intentar assolir un acord per la via del vot favorable o per la via de les abstencions permissives amb algunes altres forces polítiques, o la seva proposta és gairebé una declaració d’intencions de que no voler fer pressupost i prorrogar-lo. Perquè si ens atenem al que fins ara hem pogut sentir de l’oposició, no hi haurà cap possible soci per aprovar les taxes, fet que abocaria al govern a una possible prorroga de les xifres per l’any vinent. També la posició de l’oposició pot variar. D’entrada en el decàleg del socialistes pel debat sobre la ciutat es mostraven partidaris de la congelació (que tampoc crec que sigui positiva aquesta congelació) per tant al distància entre les dues primeres forces de la ciutat està a les antípodes. Però ja se sap que en política tot és possible i dependrà en bona part de la voluntat real de diàleg del govern i de l’oposició si hi ha capacitat d’arribar a acords que permetin la confecció d’un pressupost sense alegries segurament, però del tot necessari per un funcionament a mínims de la ciutat.

El govern manifesta que només amb aquestes pujades per damunt de l’IPC és la única manera de quadrar els pressupostos. Crec que sense conèixer la previsió de la liquidació de l’actual pressupost actual és fa més que difícil corroborar el que avui afirma del govern. Possiblement calgui tenir – i potser el govern ja la té-  més informació abans de fer prediccions i apuntar augments que des de cap punt de vista és poden qualificar de moderats tal i com el mateix govern anunciava fa unes setmanes.

Segurament seria més que justificable una pujada mesurada per no descompensar encara més alguns serveis i el seu cost però també seria el moment de clarificar algunes compensacions i bonificacions. Aquesta tarifació social de que es parla caldria sotmetre-la a un debat molt més enllà dels grups polítics de l’ajuntament malgrat la decisió compet al Ple de l’Ajuntament. Queden poques setmanes per haver de fer la proposta, el temps córrer inexorablement i cal veure si hi ha possibilitat d’acord si no és així s’haurà perdut altre cop la possibilitat que des de la discrepància i la distància de les posicions es cerquin el mínims denominadors comuns, que per molt mínims que siguin, segur que existeixen.