Després de la votació de les taxes menys optimisme

El govern municipal de CiU havia manifestat i tramès un cert optimisme sobre la possibilitat d’arribar a acords que permetessin l’aprovació de l’augment de taxes i impostos de l’ajuntament. La realitat  en forma de vots negatius a la proposta del govern va desfer qualsevol optimisme. Més aviat el desig, el miratge del possible acord, s’esvaïa per la força del vots de bona part de l’oposició.

La desmesurada proposta de pujada de les brosses i de l’aigua (aquest darrer encara està per veure com acabarà en el debat que hi haurà a la companyia d’aigües) van fer impossible que es trobés la majoria suficient per tirar-les endavant. Era d’esperar si ens atenem als posicionament que ja havien fet els diversos grups. I naturalment després de Ple segueix el creuament d‘acusacions i retrets d’uns i altres. Mentre l’alcaldessa deixa clar que IC-V, que li ha donat suport en diversos tributs: "és un grup responsable, ha dialogat amb el govern i ha donat suport a una part de la proposta". I segons l'alcaldessa ha estat impossible el diàleg amb la resta de formacions, "si un és totalment immòbil és molt difícil negociar. Tothom ha de ser capaç de fer un esforç per acostar posicions".

Bé ara resulta que IC-V és un grup responsable (naturalment que ho és), caldria anar a les hemeroteques si sempre l’alcaldessa ha pensat el mateix o ara que li convé fa aquestes manifestacions. O potser és que la “nova majoria” que reclamava la cap d’IC-V, la Sra. Sánchez en el debat sobre la ciutat ja es comença a manifestar i s’allunya de la fins ara postura comuna de part de l’esquerra al Ple.

La capacitat de negociació no sols l’ha de tenir l’oposició sinó fonamentalment el govern que és qui ha de portar, en teoria, la iniciativa del temes i de les posicions i marcar el calendari polític. La sensació de que el govern no té una estratègia clara a l’hora de portar el grans temes cada cop és més evident. Fa un any la moció de confiança va ser una bona jugada, avui ja seria reiteratiu i fins i tot una mostra d’enorme feblesa.

La darrera vegada que vam parlar aquí mateix de les taxes dèiem: Perquè si ens atenem al que fins ara hem pogut sentir de l’oposició, no hi haurà cap possible soci per aprovar les taxes, fet que abocaria al govern a una possible prorroga de les xifres per l’any vinent. Preveiem que les xifres que apuntava el govern com a pujada feia impossible un acord amb les altres forces polítiques. El rebuig a les propostes de taxes per part del Consell d’AAVV també posava en entredit que la proposta acabés reeixint. Ara hem llegit que el regidor d’hisenda afirma que sobre la prorroga del pressupost no hi ha res decidit, diu: "Ho estem valorant, no descartem cap possibilitat”-. Queda dit. Pot ser una fórmula de passar dies i empènyer l’any que queda abans d’entrar en el període pre-electoral sense haver de passar altre cop pel tràngol de no poder aprovar els comptes.

Amb l’absència de projecte per part del govern de CiU que cada cop és més manifest tampoc la prorroga pressupostària generarà masses problemes més dels que hi pugui haver en l’actualitat, però sens dubte serà, com hem dit, i, al nostre entendre, una prova més de que si el govern en minoria de CiU aguanta és perquè ha estat impossible forjar una alternativa, no pas pel seus mèrits.

Plantejada, en part, la possibilitat d’ingressos ara caldrà bastir l’estructura de la despesa que lògicament hauria de coincidir al màxim amb els ingressos. El govern ja avança que li serà difícil mantenir el nivell de serveis actuals i ho reblava el Regidor d’Hisenda llençant el repte: "a l'hora de presentar una proposta negativa també es tingui la valentia de dir quines despeses es proposa retallar".

Crec que el regidor en això té raó en el temps que corren ja no val només votar en contra de la proposta del govern, cal, ens sembla, donar una resposta en forma de pressupost alternatiu, que assenyali quines despeses prioritza cada grup, quines són les partides que es varien i quines polítiques són les que es portarien a terme.

Crec que és una exigència política avui que es visualitzi una alternativa pressupostària i que vingui dels grups que avui han votat contra la desmesurada proposta del govern de pujar els impostos i els taxes.

Recordar-li però al regidor que l‘any passat el PSC i IC-V van presentar el pressupost alternatiu i que el govern usant qüestions tècniques (fent posicionar de manera insòlita a alguns funcionaris) el va rebutjar sense voler-ho debatre.

Enguany caldria tenir l’oportunitat de veure com existeixen realment i plausiblement  politiques alternatives a les que presenta el govern.
Contra la prorroga,l’alternativa.     

Addenda

La setmana passada parlàvem del pressupostos de la Generalitat i constatàvem que un dels recursos utilitzat per obtenir ingressos era vendre’s patrimoni. En concret parlàvem de les depuradores i alertàvem de que algunes d’aquestes infraestructures havien estat pagades en part pels ajuntaments per tant la seva privatització podia ser com a mínim més que dubtosa. Ara es concreta que hi ha voluntat de vendre’s i privatitzar habitatge social de l’INCASOL. Aquí mateix a l’Eix Diari hem llegit un interessant article: CiU vol seguir afavorint els especuladors privatitzant l'habitatge públic d’Òscar Mendoza. Deixar constància que en les promocions d’habitatge púbic moltes vegades es feia sobre terrenys cedits pels ajuntaments o bé amb clàusules concretes sobre la venda . Per tant atents a com això es produeix pot  incomplir  compromisos en funció de com s’esdevingui la privatització.